Cèlia Premat
Professora del Departament d’Antropologia
Universitat de Barcelona
El passat 24 de febrer, a la seu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat es va realitzar la Jornada Art, creativitat i conflicte. Camins per educar. La trobada, tenia la voluntat de presentar un llibre de Creart i pretenia construir una nova proposta educativa a través de l’art.
Evidentment no és quelcom que ja neix fet sinó que és un espai a construir, i formula i reformula preguntes i respostes que ens obliguen a pensar. La reflexió gira entorn del perquè i de quina manera utilitzem l’art i la creativitat per qüestionar, transformar i construir propostes de millora en el món que ens envolta.
La riquesa era no solament l’àmplia participació i interès per part de mestres i professors/es, sinó també l’àmplia proposta de metodologies i experiències de professionals que estan acompanyant fa temps, amb propostes artístiques, la gestió de valors i de models positius en l’educació.
La jornada es va estructurar en tres parts i cadascuna d’elles va ser enormement motivadora. La sensació era que ens podíem emportar a casa moltes noves mirades i a la vegada tècniques per millorar la nostra tasca com a mestres.
Va haver-hi una primera part de presentació del llibre i la seva construcció. Aquest està estructurat en dues parts, una primera de reflexió sobre la incorporació de la metodologia i una segona part amb propostes de tallers que ens permet experimentar a les nostres aules.
Posteriorment es va obrir un debat amb professionals de diferents associacions que treballen des d’aquesta perspectiva. Tots ells van reflexionar sobre la incorporació de l’art i la gestió de conflictes. Fil a l’Agulla ho va fer des del conte i les emocions com a motors per treballar els conflictes. Xamfrà ens explicava com la cançó crea grup i relacions i és un espai transformatiu. Art&Coop va fer-ho des del teatre per treballar la convivència, i, finalment, Creart, des de la cosa visual i tàctil en la construcció de grup.
En aquest espai la reflexió va ser enormement enriquidora. Potser el que més em va sorprendre és la necessitat de definir i proposar un espai educatiu, amb la convicció per part de tothom del fet que l’espai d’aprenentatge ha de ser-ho de plaer i participació. I l’art ho és.
L’art permet construir identitats, desenvolupar xarxes, construir, expressar i imaginar-nos altres maneres de sentir i funcionar en grup. La paraula i el relat com a espai per connectar amb les nostres sensacions i creences.
El procés artístic ens dona i dona als alumnes en el seu dia a dia curiositat, creativitat, tolerància i paciència. Però sobretot reforça les capacitats de cadascun i les seves habilitats. Tornar a observar, poder expressar tant individualment com col·lectivament i tornar a tenir a l’espai escolar un espai de seguretat, que no posa en risc les nostres realitats.
El fer un procés creatiu ens obliga a un respecte cap a un mateix, cap al grup i cap als materials. Construïm rituals, establim espais d’assemblea de presa de decisions on la paraula ha de debatre i analitzar allò que ha sorgit en el procés. Ens obliga a treballar des dels no-judicis. Obliga a estimar-se i poder avançar i construir col·lectivament
En definitiva la voluntat és trencar el silenci i crear espais de diàleg, relació i construcció comuna. Ens dóna una eina per experimentar, a treballar des de les emocions i posar l’infant i el jove en una situació més plena i íntegra.
És una proposta que vol jugar, gaudir i divertir-nos per assimilar els coneixements. L’art i la creativitat com a espai per prendre decisions, com a pedagogia on l’infant i el mestre aprenen. I on es treballa per al que ens uneix i no per al que ens diferencia.
