El nen filòsof
Jordi Nomen. Barcelona: Arpa Editorial, 2017
Ajuntar infants i filosofia pot semblar, a molts llocs i per a molta gent, una proposta agosarada o fins i tot imprudent, tot i que ja fa més de quaranta anys del projecte de Matthew Lipman, Philosophy for Children (Filosofia 3/18 a Catalunya), que va portar i continua portant la filosofia a moltes escoles arreu del món. En el curs de la història, alguns filòsofs han defensat mantenir els infants lluny de la filosofia, mentre que d’altres han equiparat l’actitud filosòfica amb la curiositat natural dels infants.
Matthew Lipman, tal com recull El nen filòsof, estava convençut que els infants i joves no només podien fer filosofia sinó que n’havien de fer. La reflexió filosòfica, deia, és el millor camí per a desenvolupar les habilitats de pensament (crític, creatiu i curós) que permeten a les persones fer millors judicis i prendre decisions més raonades i raonables. En paraules de Jordi Nomen, «la filosofia no pot ser només una eina especulativa; també ha de ser una guia per a l’acció» (p. 73).
Jordi Nomen és professor de Filosofia a Secundària i formador del GrupIREF (Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia) i coneix de primera mà i des de fa molts anys el projecte de Lipman. En la línia de Philosophy for Children, el seu llibre El nen filòsof no és un llibre de filosofia; és un llibre per acompanyar-nos (a famílies i docents) a acompanyar (valgui la redundància) els infants a fer filosofia. A diferència dels materials del currículum del projecte de Lipman, però, Nomen proposa reflexionar sobre algunes de les preguntes concretes que s’han fet els filòsofs al llarg de la història.
El llibre té dues parts diferenciades. En la primera, Jordi Nomen s’adreça a famílies i docents i justifica la necessitat que els infants facin filosofia, presenta Lipman i exposa algunes de les característiques principals de la reflexió filosòfica, incidint d’una manera explícita en el diàleg filosòfic i el pensament curós. En la segona part, l’autor proposa onze preguntes (perquè, com ja ha explicat a la primera part, la reflexió neix de les preguntes). A cada capítol, després de presentar breument el filòsof corresponent, Jordi Nomen convida a llegir una història que permetrà infants i joves reflexionar sobre la pregunta. Acompanya cada història amb una pauta de diàleg, una pauta de joc i una proposta artística, recursos que poden ajudar a la reflexió en el cas que el diàleg filosòfic no avanci.
Què hem de fer?, per a què serveix l’educació?, com podem decidir allò que està bé?… són algunes de les preguntes del llibre que infants i joves poden fer-se en algun moment o, encara millor, que estaria bé que es fessin. No són preguntes gens originals, tal com ho demostra el fet que altres abans que nosaltres i ells ja se les feien, però són preguntes sobre la nostra manera de ser al món. Com a educadors, famílies i docents hauríem d’oferir-los un espai i un temps que estimulés la seva pròpia reflexió sobre aquestes (i moltes d’altres) preguntes. No es tracta, doncs, de contestar les preguntes per ells, sinó més aviat de deixar que s’impliquin en una recerca conjunta d’hipòtesis, alternatives, conseqüències, raons o contraexemples (entre moltes altres coses) que els portarà a fer més bons judicis i a prendre decisions més fonamentades. Això vol dir, també, que ells mateixos han de conduir la seva pròpia recerca; el nostre paper com a educadors és acompanyar-los i oferir-los (si cal) els recursos necessaris que els hi ajudin.
Lipman afirmava que «només els infants raonables de les nostres escoles d’avui podran ser, efectivament, els ciutadans raonables del demà», uns infants que, com diu Nomen a El nen filòsof, usen «la raó per investigar els interrogants, avaluar les idees, defensar les opinions i resoldre els conflictes» (p. 45).
CARLA CARRERAS PLANAS
Universitat de Girona