L’ofici de mestre
Sebastián Gertrúdix. Barcelona: Rosa Sensat, 2018
(Testimonis; 12)
Sebastián Gertrúdix (Solana, Ciudad Real, 1951), destaca com a referent de la Pedagogia Freinet a Catalunya pel treball que ha desenvolupat a les aules i per la voluntat de difondre les trajectòries i aportacions d’aquells mestres freinetians que l’han precedit i que han estat la llavor del mestre en què s’ha convertit[i]. Per tot això, no ens ha de sorprendre que Jaume Carbonell el presenti en el pròleg com el «Freinet de Lleida».
En aquesta ocasió, Sebastián Gertrúdix esdevé autor i protagonista del número 12 de la col·lecció Testimonis de Rosa Sensat, sota el títol L’ofici de mestre. Fent ús de les seves pròpies paraules, el llibre «mostra l’experiència d’aprenentatge d’un mestre d’escola que, en constatar la manca d’interès del seu alumnat i la migradesa dels seus recursos professionals, a causa de la deficient formació rebuda, decidí cercar per pròpia iniciativa la solució als seus problemes professionals».
Així doncs, L’ofici de mestre presenta el recorregut professional de Sebastián Gertrúdix a les escoles rurals de Torrent de Cinca (Osca) i a Torres de Segre (Lleida) i fins a l’actualitat. En el llibre comparteix les seves impressions i vivències quan comença a treballar a l’escola, així com el seu desconcert en veure que la manera tradicional d’ensenyar no li és útil, fins al punt d’arribar-se a qüestionar la seva capacitat com a mestre.
També veurem que l’entrada a la pedagogia Freinet és fruit del fort compromís per l’educació i la voluntat de resoldre la situació que té a l’aula. Un canvi d’orientació que el porta a fer un profund treball reflexiu i que, tot i els entrebancs que ha de superar, l’encamina a revisar-se, formar-se i construir-se com a mestre freinetià. Al llarg dels capítols descobrirem les experiències viscudes amb els alumnes, sempre acompanyades de fragments d’activitats, cartes, escrits i documents que ens aproximaran a la manera d’entendre l’educació del mestre que hi ha darrere. Al mateix temps, ens aproparem a la visió sobre la democràcia escolar, la participació i l’autonomia dels nens i les nenes, que ofereix una mirada optimista de la professió, centrada més en les possibilitats que en les dificultats.
Els capítols, entrellaçats amb fluïdesa, ens permetran conèixer amb detall la manera de treballar d’aquest mestre; esdevenen, sense voluntat de ser-ho, un recull de propostes pràctiques molt detallades que segur que poden ser útils als i les mestres a qui arribin. En aquesta direcció, Gertrúdix aprofitarà l’altaveu que li ofereixen les pàgines del llibre per compartir la pròpia mirada sobre temes diversos que són essencials per a ell i que conviden a la reflexió, tals com la importància de connectar l’escola al món; la reflexió al voltant dels deures; la possibilitat de la pedagogia Freinet avui; etc.
Una altra vessant que ens ajuda a conèixer el «Freinet de Lleida» és la relacionada amb la participació i el compromís en activitats que van més enllà de l’escola, com jornades, grups de renovació pedagògica…, amb l’objectiu de divulgar, compartir i reivindicar les experiències i els sabers de la pràctica educativa. En aquest sentit, és significativa la participació de Gertrúdix en la represa de la revista Aula Libre i l’organització de les primeres trobades pedagògiques Batec després del franquisme (1981).
Una altra constant al llarg dels capítols i que convida a la reflexió, és el sentit de lluita i reivindicació de Gertrúdix per la dignitat de la professió docent i de les condicions de treball dels i de les mestres. En aquesta direcció, no sorprèn la preocupació de l’autor per recordar i posar en valor els noms de companys i companyes, col·laboradors, alumnes… amb qui ha compartit trajectòria, un acte de reconeixement que ens parla sobre el seu fer i ser professional.
D’aquesta manera, se succeeixen les pàgines d’un llibre fàcil i agraït de llegir que enganxa el lector i que, segur, contribuirà a la formació de moltes i molts mestres que tindran oportunitat d’emmirallar-se en les experiències i actuacions d’un mestre apassionat per la professió, i que com la majoria, ha viscut moments d’incertesa, obstacles i dificultats.
LÍDIA SALA
Investigadora Predoctoral
Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
[i] Com ho demostren les diverses biografies que Gertrúdix ha publicat sobre mestres freinetians: Gertrúdix, S. (2002). Simeón Omella: El Maestro de Plasencia del Monte. Saragossa: Gobierno de Aragón y Caja Inmaculada; (2008). Josep Alcobé y la pedagogía Freinet. Santander: MCEP; (2015). Enrique Pérez Simón: Un maestro de la escuela Freinet. Santander: MCEP; (2017). Elisa Vián: magisterio, compromiso y coraje. Santander: MCEP; Gertrúdix, S. i Bernal, S. (2018). Els vaig prometre el mar. Girona: Gregal.
