Etapa educativa: Secundària
Franja horària: 7, 8, 9 i 10 de juliol de 9:30h a 14h
Escriure és més que fer punta al llapis i anar guixant a la babalà. Hauria de ser una afecció de transmissió textual. Tot i que, per encomanar-la, cal contreure-la de tant en tant.
Per ensenyar a escriure cal escriure, és obvi. Però els interessos dels docents que volen replantejar-se com treballar l’expressió escrita queden molt lluny dels que tenen els nois i noies amb qui topen a l’aula. Per això oferim un 2 X 1: escrivim com a adults, i que les reflexions i les tècniques també serveixin per al dia a dia escolar.
La relaxació de costums inherent a l’estiu i la rauxa necessària després de nou mesos de seny són els aliats a tenir en compte. I recordar també que més d’un i d’una ens vam apuntar a Filologia per aprendre-hi a escriure (sic).
Objectius
- Analitzar diverses tipologies (estructura, lèxic i recursos implicats) a partir de textos elaborats ad hoc, relacionats amb la quotidianitat del/la docent, amb una pàtina irònica però sempre amable.
- Elaborar textos partint de la dinàmica següent: consigna–planificació–regulació/revisió–redacció.
- Compartir i analitzar les produccions elaborades durant la formació i valorar la possible incorporació de la metodologia a la pròpia pràctica educativa.
- Conèixer i/o recomanar recursos diversos (digitals o no) i bones pràctiques per estimular l’expressió escrita d’àmbit educatiu.
Continguts
- El joc dels prejudicis. Jo i les meves circumstàncies.
- La meravellosa irrellevància del qüestionari Proust.
- Amb l’enginy a l’aguait: mots encreuats, sopes de lletres i problemes de lògica.
- Neologismes a dojo: generació de neoparla (didàctica o no) a partir de radicals grecollatins.
- Versos perversos: tothom pot compondre un sonet.
- Haikus reciclats.
- Profes amb “swag” o com rapejar, “en plan”, per triomfar, “bro”.
- Insultar en català és fàcil (si saps com… aprofitar la composició i la derivació, “pocapena garlaire de fireta!”)
- “He vingut a parlar del meu llibre” (i la sensació indescriptible de tenir-lo a la mà).
“Flash fictions” o com encabir un univers en sis paraules. “On sale. Baby shoes, never worn.”
Casa de “cites” (sic) o com fer venir bé el que algú va dir en un moment determinat.
Persona formadora
Joan Bustos
Professor de secundària i també autor d’articles de didàctica i sobretot de llibres de text. En l’àmbit de la literatura infantil i juvenil ha publicat una desena de contes, vuit novel·les i dues de traduccions del gallec. Membre de l’equip de crítics de la revista Faristol, per a la qual ha elaborat més de dues-centes ressenyes.
