Si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix.
Albert Einstein
La recepta màgica per fer llegir no existeix
És just que si l’objectiu bàsic de la institució escolar és que l’alumnat s’insereixi dins la societat que l’acull, aquesta pugui elaborar una llista de condicions. Depenent del moment històric (llegiu-hi també de les modes pedagògiques), aquesta desiderata adopta una forma o una altra.
Existeix, però, un consens generalitzat al voltant de l’afirmació que no es llegeix prou (i que sí que caldria fer-ho). Hi haurà qui en responsabilitzarà el pes de les imatges o la immediatesa dels clics de ratolí, aspectes amb els quals el llibre imprès no pot competir.
Possiblement alguna pràctica docent consolidada deu incidir també en aquesta desafecció palesa. Seria absurd, per exemple, que com a adults al cine algú ens fes verificar, seqüència per seqüència, que hem entès la trama de la pel·lícula abans de reprendre’n la projecció. O haver de redactar una monografia estereotipada després de veure una temporada sencera de la nostra sèrie de capçalera.
Res no fa pensar tampoc que a un adolescent li hagi d’agradar afegir paraules a les que ja ha llegit (i menys encara sabent què és el que s’espera que faci, en acabat).
En el millor dels casos li falta perspectiva literària i maduresa personal per aconseguir un producte interessant d’escriure… i de corregir, cal no oblidar-ho.
La predisposició d’uns i d’altres canvia si la proposta esdevé un repte amb unes coordenades diferents i assumint unes dinàmiques diametralment oposades.
El punt de partida, de tan senzill, resulta obvi però no per això deixarem d’enunciar-lo: una bona història, és clar, però treballada d’una altra manera.
Convertir el que s’ha llegit en un booktrailer.
Un acostament diferent a la lectura
La pràctica habitual, que pot funcionar (però a nosaltres no), s’articula d’aquesta manera: imposar a cada alumne un únic llibre de lectura, que cal analitzar exhaustivament, a fi de redactar un treball lingüístic, adreçat al professor, que en sancionarà
la qualitat. I que s’avorrirà d’allò més a partir de la cinquena monografia clònica i de dubtosa originalitat.
L’alternativa seria la següent: permetre que l’alumnat triï entre un menú de lectures perquè un cop llegides en equips de treball, optin per crear un producte audiovisual destinat a ser projectat públicament.
Aquest producte (booktrailer) suposarà un exercici de síntesi i haurà d’administrar la tensió narrativa per fer venir ganes de llegir el llibre que el genera.
I encara més, traduït al llenguatge d’avui en dia: sense spoilers.
Afegim, per acabar, que per ajudar a elaborar aquest producte hi intervenen diversos professionals. Docents i no docents.
Aquest acostament aporta, a banda de la novetat, la dimensió interdisciplinària, el treball cooperatiu, l’opcionalitat i un plus de tensió: cal deixar-s’hi la pell perquè el producte que es demana, un film (guió, imatge, so, paraules, actuació, crèdits, efectes…), està concebut per ser mostrat en públic.
Per entendre’ns
Com que sempre s’ha predicat el valor de les imatges per damunt de les paraules, convidem el lector a crear-se la pròpia definició de booktrailer amb un bon exemple.
Per obtenir això només li caldrà teclejar <https://www.youtube.com/ watch?v=ymPSCS5kgAw> o, si ho prefereix, al cercador de YouTube, Cor de cactus i altres formes d’estimar, excel·lent novel·la juvenil de l’Anna Manso, afegint-hi PLJ, és a dir, Projecte Lectura Jove, nom amb què coneixem el treball que fem al nostre centre des de fa deu cursos escolars. Amb una dicció relaxada, esdevé pelajota.
Pas a pas
N’hem parlat al llarg d’aquests anys, en diverses Escoles d’Estiu i en nombrosos tallers arreu del territori per intentar encomanar aquesta visió a altres docents. I ho hem fet també en equip. Perquè per posar en marxa un projecte d’aquesta mena cal sumar esforços i ser coherent: si l’alumnat veu un equip implicat guiant-lo al llarg del procés, entendrà que ja no és hora de lluites sofertes i individuals.
Determinació de les lectures per a cada curs. Partim de suggeriments del premi Protagonista Jove i hi afegim algun clàssic. Procurem personalitzar incidint en els gustos i en les mancances dels grups en qüestió i, sobretot, intentem no caure en la fossilització de pensar que si un llibre funciona, cal repetir-lo cada any. Sabem, per cert, de centres en què aquest conservadorisme es porta fins a l’extrem. Per aconseguir prou exemplars dels títols comptem amb l’ajuda inestimable de la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, que els obté a partir de préstecs interbibliotecaris.
Coneixement de la biblioteca i formació en tècniques de narrativa. Un objectiu subsidiari del projecte és convertir tot l’alumnat en uns usuaris responsables i si pot ser habituals de la biblioteca. Un cop allà, en horari escolar, se’ls forma, a través de tallers vivencials, en l’art de llegir (que va més enllà de passar la vista per la pàgina impresa) i en la seva conseqüència lògica: narrar històries. Que el llegir no els faci perdre l’explicar-se.
Treball a l’aula. No ha de ser només una estona material per llegir (forçosament aprofitada perquè els terminis són elàstics però exigents), sinó també per començar a planificar la feina en equip. Un blog específic de cada curs recull pistes i pautes de treball i aplega els booktrailers resultants a la fi del projecte. I s’hi compaginen els
esforços conjunts de l’àrea de Llengua i sobretot de Visual i Plàstica.
Treball a fora. Un cop familiaritzats amb temes, requisits tècnics i treballs previs (l’storyboard hi és fonamental), arriba l’hora de la veritat: el treball de producció, de rodatge i de postproducció. Aquí l’ajut de l’equip formador hi és del tot innecessari. De recursos informàtics en saben molt més que nosaltres. A més, després d’anys de realització del projecte, tothom està al cas de què cal fer i sobretot de què se n’obté: els treballs d’altres cursos són al YouTube.
Valoració dels booktrailers. S’estableixen dos jurats: un d’alumnes i un altre d’experts. La projecció és pública i es duu a terme, servituds del context, per Sant Jordi. Val a dir que la coavaluació va molt més enllà del m’agrada/no m’agrada i que sovint el veredicte dels dos jurats coincideix.
Encara més projecció
N’hem parlat, com apuntàvem abans, davant de docents i en nombrosos contextos. Com que la coherència és la base de la credibilitat i com que per aprendre a cuinar cal posar-se als fogons, la premissa bàsica que enunciem al professorat assistent el primer dia és: «Quan acabeu aquesta formació, tots i totes marxareu havent creat el vostre propi booktrailer».
Què és, per a què fer-ne, d’on treure les lectures i sobretot com fer-los són qüestions que convergeixen necessàriament i feliçment en un treball que reprodueix, a escala i per al professorat, el procés seguit per l’alumnat a la nostra escola.
And the winner is…
El que es va iniciar fa deu anys de manera improvisada i només per a un grup d’alumnes de 4t d’ESO ha anat guanyant en complexitat, en matisos, en rigor i sobretot en implicacions. Els alumnes que comencen 1r d’ESO al nostre centre coneixen algú que ha fet booktrailers. I ningú no es vol perdre el ritual de posada de llarg que en el fons implica.
El que no s’ha perdut mai de vista és el vessant comunitari del treball resultant, que a l’inrevés de la monografia o de la prova de comprensió sobre una lectura, només té raó de ser en funció del públic, que vol veure els seus companys actuant, caracteritzats, en contextos que no són l’escola, explicant històries que potser no coneixen i a les quals, també potser, s’acabaran acostant.
La prova que tot plegat funciona és que un percentatge d’alumnat que no llegiria en condicions normals s’hi acaba implicant. Per què? Per la pressió dels iguals. Per l’afany de superació. Per la nota. O per alguna altra raó que ara desvelarem.
Tot convergeix necessàriament i tradicionalment en una petita gala a la sala d’actes de la biblioteca Pompeu Fabra, de vegades amb un mínim cobriment per part de mitjans locals. Però sempre, això sí, amb patrocinis diversos per incentivar, encara més, l’esforç notable de l’alumnat.
Suen de valent, abans d’arribar-hi, ja que els noranta segons de projecció són resultat de molt més que l’estona de lectura. O de la redacció de la monografia tradicional. Però com que es fa en companyia, no es fa feixuc, apunten alguns.
I si en acabat els aplaudeixen i hi ha premis diversos (llibres cedits per editorials, vals de compra dels comerços del barri, entrades de cinema, un magnífic esmorzar patrocinat per l’AMPA…), l’esforç haurà valgut la pena.
També per als qui estem entre bambolines, si se’ns permet el símil teatral.
Per saber-ne més
Bustos, Joan. «Pantallas aliadas: booktrailers en el aula de secundaria». A CLIJ (Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil), número 280, 2017, pàgines 30-35.
JOAN BUSTOS
Cap d’estudis d’ESO
Col·legi Mare de Déu de Lourdes de Mataró (Maresme)
