Ara fa un segle, William H. Kilpatrick (1871-1965) publicà el treball The Project Method: the use of the purposeful act in the educative process. Aquest pedagog estatunidenc, deixeble de John Dewey, segurament hauria estat satisfet de veure el darrer Premi de Pedagogia Marta Mata redactat per Jordi Domènech i dedicat a afavorir l’aprenentatge de les ciències amb aquest tipus d’enfocaments metodològics.
M’assabento de la presentació que es fa del premi a Montmeló. En aquesta vila resideix el nostre autor tot i que treballa a l’Institut Marta Estrada —una il·lustre oceanògrafa— de Granollers. Arribo amb temps i m’entretinc badant a la plaça de l’ajuntament. Un parell de vilatans se m’acosten i em pregunten si busco la Biblioteca Municipal. Renoi! Quin nas més fi que tenen! A Montmeló són capaços d’omplir la biblioteca amb la presentació d’un llibre dedicat a la millora de l’aprenentatge de les ciències i saben identificar els forasters que hi estan interessats. Tot plegat té força mèrit!
Encara he trobat una cadira buida, tot i que a l’última fila. A la presidència de l’acte, d’esquerra a dreta, la directora de la biblioteca, l’alcalde de la vila, la directora de l’Institut, l’autor, en Jorge i en Kevin, alumnes seus. Fan patxoca. Coincidència en les diverses intervencions: en Jordi Domènech és un crack! Un cap molt ben moblat i amb fina ironia, es diu. Satisfet, el nostre autor matisa: «Ningú no aprèn res tot sol». I agraeix a diferents persones i grups els anys d’aprenentatges compartits.
Doctor en Biologia i llicenciat en Humanitats —«Tu ets de ciències o de lletres?»— en Jordi Domènech ens confessa que va arribar a la docència fa una desena d’anys després de passar per la recerca en genètica i la divulgació científica, activitats amb força entrebancs. «Em faré profe perquè és un ofici assossegat, amb un bon horari, vacances…» No n’encerta cap ni una! I els seus inicis, en una aula que semblava una olla de grills amb hàbits molt poc científics, tenen un costat bo: la cosa només pot millorar! I així va ser; en tenim evidències. Amb el seu llibre podem seguir el procés —sempre en curs, inacabat— dut a terme, tot observant, reflexionant, contrastant, consensuant, pensant…
En l’acte d’avui l’autor ens informa que després d’una introducció, trobarem en el llibre un primer capítol fonamental sobre el concepte de competència científica i a continuació uns capítols dedicats a diverses facetes didàctiques: la indagació, el raonament científic, l’aprenentatge basat en projectes, els estudis de cas, la formació de la ciutadania per a la transformació social, les controvèrsies sociocientífiques o les pseudociències. Tot plegat farcit d’un reguitzell de propostes pràctiques viscudes, reflexionades, amenes, que es poden complementar «per saber-ne més» en un munt de referències i materials a l’abast. Teoria i pràctica en un tot indestriable apassionat i apassionant que s’encomana.
En Jordi Domènech té clar —així ho exposa— que la presència de les ciències en el currículum de l’educació obligatòria no té per objectiu la formació de científics però sí la formació de ciutadans i ciutadanes a punt per a l’anàlisi crítica de la realitat, amb recursos per formular-se bones preguntes i buscar respostes i solucions amb arguments
sòlids, cosa no gens fàcil! Té clar que no s’aprèn res només memoritzant, però també que no n’hi ha prou «fent moltes coses»; que no hi ha solucions màgiques però sí que hi ha unes propostes millors que altres; que cal crear situacions on els nois i les noies puguin aprendre, on el profe expliqui el que sigui convenient o desenvolupi una masterclass si escau; que la dieta didàctica ha de ser variada i que les coses de vegades no funcionen; que cal esperar els nois i les noies allà on creus que poden arribar (amb altes expectatives) i no abans; que cal estar permanentment en aprenentatge.
Un torn de paraules tanca un acte entranyable. Me’n vaig de Montmeló reafirmat en el convenciment que la ciència pot ser una meravellosa i fructífera aventura cognitiva per a tothom.
ANTONI POCH I COMAS
Associació de Mestres Alexandre Galí, Terrassa
