Maica Jiménez
Directora de l’Escola Baró de Viver de Barcelona
El projecte «+ Paraules, + Humans» sorgeix de la necessitat de visibilitzar i valorar les diferents cultures i llengües presents en la nostra comunitat, amb la idea d’incorporar tots els infants i famílies que en formen part. Vam tenir la gran sort de formar part del projecte europeu «Koinos», al costat del qual vàrem poder desenvolupar idees i recursos que ens van ajudar a dur a terme el projecte d’escola. El fil conductor que es presenta com l’eix del projecte, que us exposem a continuació, està inspirat en el conte La gran fàbrica de paraules.
L’Alba es posa en contacte amb nosaltres, no la coneixem, però ella de seguida es fa conèixer. Ella també viu al barri del Baró de Viver, però és estrany perquè essent un barri tan petit, no la coneixem. Ens envia un missatge a través del blog de l’escola on ens explica que és familiar d’una nena que va venir a la nostra escola, ja fa uns quants anys, i que ens coneix arran del que l’Antònia Carbonell li havia explicat.
Ha sentit històries impressionants del Baró, i sap perfectament que podrà comptar amb nosaltres perquè l’ajudem a solucionar problemes importants. La seva situació és molt crítica. Ens explica a través del missatge que en el seu segle, l’any 3025 al barri del Baró de Viver de Barcelona, les paraules boniques i amables han estat segrestades per una gran empresa que es dedica a vendre paraules boniques a alts preus. Tota persona que vol utilitzar paraules amables per comunicar-se, ha de pagar un molt alt preu.
Els infants de l’escola, tan bon punt reben el missatge amb la proposta del primer repte, decideixen a través de les diferents assemblees de cicle implicar-se i ajudar l’Alba en la seva missió. Investiguem al voltant del significat de paraules boniques, amables, de pau, d’estimació… i descobrim que les paraules boniques com «pau», «amor», «il·lusió», «valentia», «creativitat», «diversitat», «respecte»…, no només estan en el nostre idioma, ja que ens adonem que hi ha paraules en altres llengües que es parlen a altres països com el Marroc, Algèria, Rússia, República del Congo…
Ens adonem que existeixen també diferents formes de comunicar-nos: a través de sons, a través de gestos, a través de símbols, a través de l’art, etc. El descobriment és brutal! Ens posem a pensar en les llengües que coneixem, i ens adonem que molts infants de la classe coneixen a través de les seves famílies altres llengües a més del català, el castellà i l’anglès que es treballen a l’escola, les llengües que formen part també de la seva vida familiar, del dia a dia. Decidim escriure en un paper quines llengües coneixem i quina relació en tenim. Quins moments! L’emoció és present en tots i cadascun dels escrits, tots els infants mostren una part seva que fins aleshores no estava present en la vida de l’aula. Ens coneixem, ens entenem , ens respectem i ens estimem.
Després d’enfrontar-nos als diferents reptes que ens proposa l’Alba, rebem una carta d’agraïment en la qual ens convida a conèixer-la i ens proposa un lloc molt emblemàtic per a nosaltres, la muntanya de Collserola. En la carta ens explica que ha pogut restaurar una antiga màquina del temps i que per fi podrà transportar-se a l’any 2017 i venir-nos a conèixer. Estem tots i totes molt emocionats i emocionades perquè ens encanta poder conèixer l’Alba. La trobada va ser fantàstica; l’Alba es va emocionar tant que es va quedar sense paraules, sort que nosaltres portàvem els deures fets i es va poder endur moltes paraules precioses per compartir amb el seu poble. Però encara ens va encomanar algunes missions més que durarien tot el curs. Especialment a la classe de quart, ens va encomanar una missió molt important. Ens va explicar que necessitava investigar al voltant de la paraula «valentia», per tal de poder portar a la seva civilització exemples de valentia i d’aquesta manera poder ensenyar al seu poble a ésser valents per tal de lluitar contra el monopoli de la fàbrica de paraules.
Dit i fet, ens posem fil a l’agulla a reflexionar com podríem ajudar l’Alba. Dels infants mateix sorgeix la idea de demanar col·laboració a les famílies, així que les convidem a formar part del nostre repte. De mica en mica, famílies tant de la classe com de l’escola s’engresquen a participar i ens venen a explicar les seves experiències de vida en què ells o elles s’han sentit valents.
La implicació de famílies de l’escola en aquest moment va ser molt important, tant per a la vida dels infants com per a l’escola, ja que entre tots i totes vàrem ser capaços de compartir moments molt personals i íntims. Els infants varen estar fascinats i orgullosos de les seves famílies, van percebre que la tasca que els havien encomanat prenia rellevància a mesura que anaven incorporant més persones en la seva missió. Les històries dels seus pares, mares, avis, àvies, oncles, tietes… des del camí recorregut de famílies que han estat forçades a marxar del seu país fins a les que han viscut diferents situacions al barri mateix. Treballar des de la sinceritat i des de la complicitat de tota la comunitat ens va ajudar a trobar el sentit i el significat real a l’aprenentatge en la vida i per la vida.
Esther, mare de la Nayara:
«La meva filla Nayara va néixer a les nou del matí i de cop tots van sortir corrents i jo no sabia el que estava passant… Fins a les cinc de la tarda que no em van dir alguna cosa del que passava. Jo vaig ser valenta, vaig esperar i aguantar tot el que em van dir»…
Ariel, Pare de l’Amàlia:
«Ser valent és mirar de cara la situació i prendre decisions»…Anabel, mare de l’Aday:
«…som valents si afrontem els problemes i ajudem qui tenim al nostre costat…»
Jimmy, pare de la Clàudia:
«La meva filla va néixer prematura amb sis mesos i va patir molt… va tenir un problema encefàlic i la van haver d’operar d’emergència. Vaig ser valent perquè tenia gent al meu costat que em va donar força»…
Martina, mare del Nahbi:
«Vaig deixar els meus fills quatre anys al meu país i jo vaig haver de marxar […] Van ser quatre anys molt difícils però vaig tenir valentia per continuar lluitant i portar els meus fills».
L’intercanvi d’experiències
Amb la idea d’obrir finestres al món i de trobar un cop més el significat dels projectes, entrem en contacte amb alumnes de l’escola Rudolf-Roß-Grundschule d’Hamburg, gràcies al projecte Koinos.
Els alumnes d’aquesta escola també ens ajuden a recollir experiències de vida valentes, experiències d’altres països sovint llunyans al nostre, però gens diferents a nosaltres. És entranyable i emocionant, encara se’ns posa la pell de gallina, quan pensem en el moment que els infants d’Hamburg ens envien per carta, a través d’una catifa viatgera, el seu significat de valentia. Veiem que tot i que som persones amb cultures molt diferents, la comunicació és fluida, ens entenem, en qüestió de moments importants de la vida les persones som molt diferents però també molt iguals, trenquem el concepte de frontera. Ens escriuen en alemany però aconseguim entendre el que diuen, ja que disposem de traductor, així com nosaltres també ens expressem en la nostra llengua de l’escola, el català.
En el projecte «+Paraules, +Humans» vàrem procurar espais de participació i vinculació de les famílies amb els seus fills i filles i amb la comunitat, amb diferents objectius.
Oferir diferents models de vida amb la idea d’ajudar a configurar en els nostres infants una visió del món més realista i objectiva, escoltant les veus de nens i nenes de diferents països del món.
Oferir models d’intervenció i de relació amb les famílies i donar a conèixer la funció educativa de l’escola.
Crear complicitats amb les famílies en la vida de l’escola, tant amb la idea de crear un vincle entre les persones que formem part de la comunitat com amb la idea de fomentar espais d’intercanvi cultural al barri.
Reconèixer la importància de vincular la vida familiar i escolar dels infants, per tal de crear ponts de comunicació que impulsin la col·laboració i la cor-responsabilitat.
Implicar les famílies en el procés d’aprenentatge dels seus fills i filles procurant-los espais de participació i de comunicació.
Implicar la comunitat del barri de Baró de Viver en l’educació responsable dels infants interrelacionant els diferents agents que formen part de la xarxa educativa i potenciant al màxim els recursos que ens ofereixen les diferents entitats.
L’escola Baró de Viver prepara com cada any (ja en fa dotze que ho fa) les Jornades Culturals, on participen infants, famílies i tots els membres de la comunitat educativa. Un nou equip de mestres ens vam incorporar a l’escola per iniciar un procés de renovació del centre potenciant un aprenentatge basat en l’obertura de l’escola a la comunitat i anant més enllà dels murs de l’escola i aprenent de la vida i en la vida.
Amb aquesta idea d’escola sorgia la necessitat de potenciar projectes en què podíem incloure tota la comunitat educativa; inclús podíem anar més enllà de la comunitat estrictament escolar. Així va néixer aquesta activitat, centrada en un eix transversal basat en valors diferents cada curs. El d’enguany és el de la comunicació com a element humanitzador.
Les Jornades Culturals representen la culminació d’un treball de recerca i de plasmació de la comunitat educativa en la qual infants, família, escola i barri són els protagonistes principals. S’hi duen a terme tallers relacionats amb el valor de la comunicació i al voltant dels sentiments i les paraules boniques. Els tallers estan organitzats tant per famílies com per mestres i infants. Es decideixen entre tots i totes, i sorgeixen idees com el taller de petons i de missatges d’amor per tal de parlar de l’amor; el taller de bombolles de sabó; el d’elaboració de xapes i de missatges, a càrrec de les famílies; el taller del color i la llum, per destacar la imaginació; el de disfresses de clown, per tal de treballar l’alegria; els tallers de jocs solidaris, i el de disfresses d’herois i heroïnes, per parlar sobre la valentia. A més a més també es presenta l’exposició de la mostra d’art «+Paraules +Humans», realitzada per tots els infants de l’escola al llarg del curs i que posteriorment exposem al centre cívic del barri.
Les famílies es van incorporant a les activitats del curs amb la idea d’oferir un espai d’intercanvi d’experiències de vida, de relacions intenses, impulsant el saber que ens aporta la comunitat com un element fonamental en l’aprenentatge en què tots i totes estem implicats. Tothom aprèn de tothom, gaudint de la cultura i del saber de l’experiència. Els pares i les mares de diferents alumnes han vingut a l’escola a explicar contes en les seves llengües d’origen, o a explicar en quins moments s’havien sentit valents. En les activitats també participa personal no docent i persones del barri que cooperen de manera molt desinteressada.
Entre tots i totes organitzem diferents tallers en els quals participarà tota la comunitat relacionats amb el fil conductor del curs. També s’organitza l’exposició fotogràfica de projectes de vida d’escola i de vida d’aula, així com el museu d’art de l’escola, en el qual es mostren les produccions que han sorgit a través dels tallers d’art del curs, essencialment inspirats en la mateixa temàtica. Les Jornades són un espai cultural i lúdic en què tota la comunitat del Baró de Viver pot participar en les diferents activitats amb la idea de transformar constantment l’espai de l’escola en un espai públic ocasionador de relacions diverses que fomentin el creixement social, cultural i emocional del barri i ajudant a donar valor a la nostra petita comunitat.
