Abans de començar el relat de l’experièn-cia, llenço tres preguntes i les meves pròpies respostes: per què el dibuix? Perquè és el registre directe del gest del nostre cos amb un instrument sobre una superfície. Per què el dibuix contemporani? Perquè la seva llibertat d’expressió i el seu afany explorador dona a qualsevol persona l’oportunitat de practicar-lo sense perjudicis acadèmics. I finalment, per què un laboratori? Perquè per a qualsevol persona el caràcter no definitiu de l’experimentació, les proves, els encerts, i fins i tot els errors, és essencial per guanyar confiança en la pràctica de l’art.
L’objectiu principal del Laboratori de Dibuix és ajudar a fer el salt de ser espectador a ser protagonista, dibuixant sense parar per entrar en un procés creatiu accelerat on la intuïció supera la raó. Un altre objectiu és mostrar que hi ha molts terrenys per experimentar en l’art contemporani. Aquesta excursió pel món del dibuix inclou parades en moviments com l’abstracció geomètrica, l’informalisme, l’expressionisme o el pop art.
Durant vuit sessions, es va dibuixar intensament en seqüències de dibuixos encadenats, experimentant amb diferents tècniques i materials, com en un veritable laboratori. Els alumnes tenien al seu abast un PDF amb els temes, els artistes de referència i els exercicis pautats, a fi de permetre a cadascú treballar a un ritme molt personal. També es van elaborar unes llibretes de l’experiència, enquadernant els dibuixos de cada sessió.
El laboratori
L’aula de dibuix era el nostre laboratori, i estava dividida en sis zones: les taules, on es treballava en comunitat però on cadascú tenia el seu propi «microlaboratori», un paper de cinquanta centímetres que delimitava el treball personal; la zona del paper, amb molts tipus diferents d’aquest material; la zona de materials secs i humits —pinzells, llapis, guaix—; la zona d’enquadernació, amb una guillotina, cordes, agulles…; la zona de magatzem, i, finalment, la zona de neteja.
El suport i els materials
El suport era paper de 21×14 cm, mida aproximada d’una pàgina de novel·la. Es van reciclar llibres en desús, tant per als experiments més agosarats com per fer proves i dibuixos. També hi havia altres tipus de paper: vegetal, de dibuix, d’aquarel·la, kraft, estrassa… Es va treballar amb molts materials i tècniques d’una manera experimental, buscant més el coneixement directe que no pas l’acadèmic.
Els temes
Els vuit temes d’aquest laboratori de dibuix van ser l’essència del taller. La divisió per conceptes va donar riquesa i profunditat a la pràctica perquè s’exploraren diferents formes de dibuixar i també de mirar. Cada tema era com un país dins d’un continent i els vàrem explorar en el següent ordre:
1. Traços, taques i acció
El primer tema a explorar va ser l’expressionisme abstracte. Es va experimentar amb el traç directe, representant l’acció de pintar amb tècniques com el degoteig o l’aiguada. Es van utilitzar l’espàtula, el carbó i la pintura. Els assistents es van aventurar a treballar de forma ràpida i fluida, investigant a fons en les propostes: traços gruixuts amb espàtula, traços fins de grafismes, degoteig amb fluids i d’altres.
2. Arbres, fulles i paraules
Després de l’experiència gestual, vàrem entrar en el terreny del dibuix figuratiu lliure inspirat en la natura. Es van fer dibuixos esquemàtics d’arbres i fulles amb pinzell gruixut i guaix líquid. També es van fer monotips, pressionant la pintura humida amb un altre paper, obtenint dibuixos simètrics sorprenents pels matisos i les textures. Finalment, s’afegien grafismes i paraules, inspirades en el treball.
3. Formes orgàniques
El segon dia es va entrar en una zona si-tuada entre l’abstracció i la figuració que parlava de les formes orgàniques, un estil representat per artistes com Jaume Amigó (Barcelona, 1963) o Rosa Amorós (Barcelona, Barce-lona, 1945). Els alumnes es guiaven amb els referents de les llavors o els líquens per captar l’essència de la proposta, i he de dir que amb molt d’èxit, sobretot perquè es va gaudir molt. Es requeria dibuixar d’una manera rústica i senzilla, tant en els colors com en el traç, amb la tècnica de pinzellada seca, aplicada amb traços intuïtius, creats amb el joc de mà i la pressió damunt el paper.
4. Partitures gràfiques
Després d’una experiència tan pictòrica, ens vam aventurar en l’abstracció lírica inspirada en Vassili Kandinski (Rússia, 1866-1944). La idea que guiava tots els exercicis era la de partitura musical, on hi havia un pentagrama (estructura) i unes notes (elements gràfics). Aquest motiu poètic es va entendre molt bé i va inspirar la interpretació de les diferents partitures: Ona, Ventada, Serpentina, Mapa Imaginari i Petit Teatre. Va ser un treball ple d’imaginació i sensibilitat, una mica més pausat que els altres, que va permetre gaudir dels detalls.
5. Textures i espais Per començar la sessió del tercer dia es va entrar en el món de l’abstracció informa-lista, dibuixant l’espai com una atmosfera amb matisos suggerits. Es van fer servir materials que es poden difuminar, com ara el carbonet o els pastels, per representar l’atmosfera, i també l’ús del frotagge de superfícies per incorporar textures. Aquest tema era difícil conceptualment i tècnica-ment i va ser essencial el recorregut per les sessions anteriors per gaudir–lo plenament.
6. Cares i expressions
Per acabar el dia, es va entrar en el tema del retrat, inspirat en els artistes figuratius de la transavantguarda. Es van traçar el rostre i les expressions de forma lliure i ràpida, amb diferents qualitats de línia, taca i color, donant el protagonisme al dibuix i no a la semblança. L’audàcia dels colors primaris, l’aiguada i la velocitat de la línia van ser molt importants per espolsar-se la por a la figuració, així com el fet de prendre com a referent el propi rostre.
7. Geometries
L’últim dia de taller va començar descobrint les possibilitats de l’abstracció geomètrica, ajudats de petites arquitectures que cadascú va construir amb paper i fustes, i que van servir de model per als dibuixos. Aquestes escultures es van observar des de molts punts de vista i es van dibuixar en diferents exercicis, fent un pas important de les tres dimensions al pla, fixant-se en les siluetes, els buits i els plens o les textures.
8. Foto-dibuix
I ja per acabar, amb el temps just, es va entrar en el món del pop art. Es va dibuixar amb pintura sobre fotos amb diferents tècniques per expressar sentiments, crítica, ironia o denúncia, reservant algunes zones i ressaltant-ne unes altres, representant el moviment de figures amb diferents traços o acolorint fotos en blanc i negre. Un treball que sens dubte requeria més temps per ser gaudit plenament.
Les meves conclusions
Els tallers d’art sempre són un repte per als alumnes i el professor perquè hi ha unes tècniques que s’aprenen però també cal creativitat. Jo he escollit fer un treball intens amb un programa estructurat d’exercicis que toquen molts temes. Crec que el fet d’haver elaborat un dossier digital ajuda a tenir una guia tant durant el taller com per a la posterior aplicació a l’aula. Tot i així, el fet de gaudir de la pràctica artística és essencial per trobar la part creativa personal, donant temps al procés d’expressió, encara que potser la rapidesa a vegades ho hagi dificultat. Per una altra banda, crec que el fet d’experimentar amb molts materials, tècniques i conceptes pot haver obert algunes portes a l’exploració de nous camins, tant pedagògics com personals.
Per saber-ne més
Berger, John. Sobre el dibujo. Gustavo Gili, 2013.
Bados, Ángel. Oteiza: Laboratorio experimental. Fundación Museo Jorge Oteiza, 2008.
Garrels, Gary. Drawing from the Modern 2: 1945-1975 (volum 2), The Museum of Modern Art, Nova York, 2005.
Gómez Molina, Juan José; Cabezas, Lino; Bordes, Juan. El manual de dibujo: Estrategias de su enseñanza en el siglo xx. Cátedra, 2001.
Nogué, Alex; Descarga, Joan. Límites del dibujo: Trece ejercicios de dibujo, même. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2005.
MARGARITA MASCARÓ
Artista i docent d’art per a adults.
Barcelona
https://tallerdepinturacreativa.
wordpress.com
