Infància en xarxa. Quin libre de capçalera aconsellaríeu als mestres d’educació infantil? Per què?
Al facebook de l’Associació de Mestres Rosa Sensat https://ca-es.facebook.com/RosaSensat/ i a Twitter, oferim un espai d’intercanvi d’opinions i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista, hi recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès entre diferents persones a les xarxes socials. Una oportunitat de fer Infància en Xarxa.
Revista Infància
Plana oberta. La platja
La nostra llar va ser l’escenari on infants de 2-5 anys van esdevenir protagonistes d’una aventura creativa. Un gran espai que convidava a fer, o estar, o ser…, emmarcat per un temps no definit, sense pautes. Un munt de material, aquell tan preuat, el que la natura ens regala i que resulta tan encertat per deixar volar la imaginació. I ells, els infants, absoluts protagonistes d’aquell joc que neix lliure i espontani, que és viu i que fa que, com a observador, vibris amb la mateixa intensitat.
Marta Escobar, Lali Boix, Anna Carreras, Sònia Caparrós
Educar 0-6 anys. La qualitat per norma
Què necessita un infant de 0 a 3 anys, o de 0 a 6 anys, per rebre una atenció de qualitat? Quants infants per adult per tenir un acompanyament de qualitat? Una gran pregunta.
Agnès Szanto-Feder
Escola 0-3. Espais psicomotrius estètics de desenvolupament
L’educació psicomotriu és el pilar del projecte educatiu de l’Escola Bressol Can Serra, ja que ens ajuda a entendre l’infant des de la seva globalitat. Sistematitzem l’educació psicomotriu en l’activitat de l’escola amb un espai i amb un temps per a la seva pràctica (Mas i Anton, 2017). Aquesta sistematització permet que introduïm en les sessions diferents materials per obrir un ampli ventall de possibilitats de jocs per part dels infants i puguem observar com evolucionen.
Rosa Garcia, Eva Casas, Maite Mas
Escola 0-3. Repetir és una estratègia que afavoreix el desenvolupament del llenguatge?
Quan ens adrecem als nadons i als infants petits a través del llenguatge ho fem d’una manera particular que és força diferent de com parlem a infants més grans o adults. Aquesta mena de parla, també coneguda com a «maternès» (motherese en anglès) o parla maternal, té unes característiques que han despertat l’interès de nombroses recerques els darrers anys.
Marta Casla
Bones pensades. Joc lliure i activitat espontània
Urtzi decideix sortir a l’espai exterior. Agafa dos cocos, els col·loca en el banc i es comença a moure per l’espai a la recerca de més objectes. Primer tria unes branques, les parteix i les col·loca en el centre del coco. Després busca unes fulles i les esmicola en petits trossos; tria una pedra i la posa delicadament sobre la base de fulles i branques. Va al sorral, omple la flamera, s’asseu al davant dels cocos i els comença a omplir amb molta concentració i cura. Mentre desborda la sorra li surt un somriure a la cara. Busca un altre envàs, aquest cop un de fusta, l’omple i torna a on hi ha els cocos. Quan acaba de tirar la sorra, fica el dit índex a dins.
Saioa Alzueta, Saioa Belzunegui, Irati Lautre
Escola 3-6. Espais
En general, els espais escolars ens ofereixen infinitat de possibilitats, des de les estrictament espacials fins a les relacionals. Cal transformar els espais per convertir-los en generadors de noves situacions de relació, cooperació i participació, integrar-los en la vida quotidiana de la classe com a part de la nostra dinàmica, perquè deixin de ser mers espais de pas. En definitiva, transformar l’espai per transformar l’educació.
CEIP Núñez de Arenas de Madrid
Escola 3-6. Una experiència d’educació literària a Sarrià
A l’Escola Orlandai (que va començar com a Talitha) sempre s’ha cregut que els nens i les nenes havien de créixer estimant els llibres i la lectura. La biblioteca de centre ha funcionat a ple rendiment des del moment de la creació de l’escola, i li hem donat el nom de Biblioteca Marta Mata perquè ella va ser-ne la primera bibliotecària, l’any 1956. Han estat, doncs, molts anys de creació d’una tradició literària, d’una manera de treballar que avui forma part de la identitat del centre.
Mariona Trabal
L’entrevista. Conversa amb Irene Balaguer (III) Xarxes per millorar l’educació
Irene Balaguer formava part del grup que va impulsar aquesta revista. Durant molts anys va ser-ne directora i són innumerables les iniciatives que va impulsar a favor d’una educació de qualitat per als més petits. Resultava incansable en el seu afany per estendre xarxes, pel país i més enllà, per Europa, pel món. Va morir el desembre passat, però queda la seva obra, que mantindrem viva, i també la memòria de la seva paraula en aquesta entrevista, una de les últimes que se li van fer i que publiquem en tres lliuraments.
Revista Infància
Infant i societat. L’educació en l’etapa 0-3 anys, necessitat de les famílies o dret dels infants?
La normativa internacional sobre protecció i garantia dels drets de la infància estableix una fonamentació jurídica prou sòlida per argumentar que el dret a l’educació hauria d’estar garantit des de les primeres etapes de la vida. L’educació en l’etapa 0-3 anys és un dret del qual haurien de poder gaudir tots els infants, independentment de qualsevol altra consideració.
Ángeles Espinosa
El conte. El vent i el sol
El vent de tardor ens ha portat una faula d’Isop, imaginada a l’antiga Grècia al segle VII aC. El vent i el sol es plantegen un repte que finalment serà resolt de la mà de la intel·ligència. Aquesta petita història protagonitzada per tres personatges, el sol, el vent i un home amb una capa, convida a la reflexió i a la representació tot fent un petit teatre. Aquest cop el conte va acompanyat de la proposta de confegir un molinet de vent amb els infants.
Montserrat Rebollo
Llibres a mans. Llibres que ens parlen… de llits!
Estimat lector, aquest any 2019 en aquest apartat trobaràs històries on, per una raó o una altra, hi apareix un llit, que el Diccionari català- valencià-balear defineix com un moble «destinat a jeure-hi i dormir-hi, i compost generalment d’unes peces de fusta o de metall per a suport d’un o més matalassos o altres elements evitadors de la duresa, i d’una o algunes teles per a tapar-se el qui jeu».
Roser Ros
Informacions
Revista Infància
Blogs, llibres i més. Coordinacions pedagògiques
Organitzacions d’àmbit local es proposen arreu del món impulsar la recerca, la difusió i l’aplicació de polítiques amb l’objectiu de millorar l’educació dels més petits.
Revista Infància
