Què significa joc de qualitat i què necessita un infant per poder fer un joc de qualitat? Necessita espai, temps, seguretat emocional, cobertura en les necessitats bàsiques, confiança, un ambient positiu… i materials.
Oferir joc de qualitat no és comprar joguines. (I ara potser ja fem tard en la nostra reflexió perquè Nadal ha omplert les cases i les escoles de joguines.)
Què significa joc de qualitat i què necessita un infant per poder fer un joc de qualitat? Necessita espai, temps, seguretat emocional, cobertura en les necessitats bàsiques, confiança, un ambient positiu… i materials: joguines o no joguines.
L’espai i el temps no es compren, la seguretat tampoc; i l’ambient positiu només es construirà a partir la suma de tota la resta.
I les joguines? Sabem que l’infant pot jugar amb qualsevol cosa, però llavors per què sembla que hàgim d’anar sempre a comprar joguines? Potser són més respectuoses, importants i genials? Provoquen que els infants aprenguin més i millor?
Si volem que tots els nens i les nenes de totes les escoles tinguin les mateixes oportunitats, haurien de poder jugar amb aquests materials «tan, tan»? Han de formar part dels centres educatius?
Els materials no són l’important, però no s’hi val qualsevol cosa. Potser cal llençar el plàstic, o no. Potser cal oferir materials naturals, o no.
Comprar joguines a un preu o un altre no és l’aval per oferir un joc de qualitat a les escoles.
Cercar una fonamentació pedagògica a cada objecte que oferim és clau. Saber per què oferim el que oferim; per què comprem el que comprem. Haver-ho tocat i notat amb tots els sentits. Haver-nos fet preguntes prèvies.
Però la societat del consumisme ens planta riscos davant nostre: no podem deixar-nos enlluernar per les modes. Deixar-se emportar per les ofertes i també pels Instagram acolorits.
Les etiquetes «pedagògiques» són una perversió davant la importància dels referents pedagògics. No existeix una «cadira Montessori» ni un «menjador Pikler». Per això, cal comprar sabent on anem i quins valors s’amaguen rere cada lloc i cada objecte.
Joc i joguines no són sinònims. El joc és aliè a les joguines, però tampoc no podem enganyar-nos i dir que qualsevol material val, perquè no tot val i no tothom té la formació per saber què val i què no val. És clau conèixer les possibilitats dels objectes, les característiques i les combinatòries per arribar a preparar un context educatiu que fomenti la lliure descoberta i l’aprenentatge.
És responsabilitat de la persona educadora saber en quin moment evolutiu es troba cada infant, quins són els seus interessos, les seves preferències de joc i què el pot motivar i esperonar a seguir aprenent. Si tenim les respostes, veurem que el que li pot aportar un arc de Sant Martí potser també li ho aportaran un conjunt de pals i troncs… Perquè el joc és molt més que una joguina.
Ens preocupa la banalització del que es popularitza, però alhora sabem que el que és popular és una porta oberta per arribar a moltes persones, cases i escoles que poden començar a pensar en el joc i en la infància d’una altra manera.
Un cop feta la reflexió i la recerca, segurament la pregunta ja no serà quantes o quines joguines hem de tenir a les escoles. La pregunta hauria de ser saber quants i quins espais per al joc ens pertoca oferir si volem parlar de qualitat educativa. Una pregunta es resol pagant i l’altra, pensant. I pensar de vegades costa i cansa.
Potser la formació mai hauria de mirar els objectes i hauria de mirar més la infància, per caminar cap a una veritable millora i transformació educativa a partir de la reflexió i no de la compra.
Que difícil que és saber on és la línia del bé i el mal, oi? O, potser, ni tan sols es tracta d’això. I com passa sempre: és rigor professional.
Romina Pérez-Toldi i Eva Sargatal,
fomadores i assessores pedagògiques.
