Tots coneixem pares i mares, oncles i tietes, avis i educadors que saben enamorar orelles explicant, cantarellejant, sense ser –gaire– conscients de les seves habilitats. Tanmateix, les societats, tradicionals o contemporànies, reconeixen l’existència d’una llei d’individus que tenen especialment desenvolupades aquestes habilitats que els fan idonis per amenitzar vetllades explicant acudits, o per difondre els mites de la terra o els costums i creences d’una comunitat. Alguns d’aquests poden arribar a convertir-se en professionals. Ara bé, quan som en el territori de la infància, són els mateixos infants els més ben situats per valorar fins a quin punt és bo l’art dels adults que exerceixen com a mediadors literarioculturals.