Infància 258

Infància 258
Infància
1 de mayo de 2024

Títol

Autor

Editorial. El que no es veu, no existeix

Va ser el pedagog Loris Malaguzzi qui va posar paraules a la necessitat i el deure de fer visible tot allò que passa a l’escola per percebre la intel·ligència dels infants, que ell entenia com una cosa en què cal creure, com una manera de reivindicar amb força els seus drets i les seves potencialitats.

Revista Infància

Infant i societat. En bolquer a l’escola. La llei educativa i el respecte als ritmes de desenvolupament

Als centres educatius parlem des de fa temps de la responsabilitat que tenim de respectar els ritmes de desenvolupament dels infants, una responsabilitat a la qual també ens obliga el currículum d’educació infantil –el nou i l’anterior–. Sabem que l’infant té dret que es respectin els seus ritmes i a un acompanyament curós que li permeti créixer amb harmonia, equilibri i una veritable autonomia de forma gradual i progressiva. Sabem tot això, però, quan apareix el tema del control d’esfínters, la cosa es complica i ens trobem davant d’una norma no escrita i estesa a molts centres educatius de segon cicle d’educació infantil que diu que «a l’escola no s’hi pot venir amb bolquer».

Romina Perez Toldi

Informacions

59a Escola d’Estiu Dignitat i educació. La revolta cap a una Escola Democràtica

Enguany la 59a Escola d’Estiu que projectem és una escola provocadora. Amb la intenció de tocar temes candents i parlats als centres educatius, volem oferir un espai on professionals de l’educació ens ajudin a reflexionar.

El tema general apunta conceptes incòmodes, però necessaris: «Digni­tat i educació. La revolta cap a una escola democràtica».

S’hi organitzaran diferents taules rodones obertes a tothom, amb ponents de diferents àmbits per escoltar punts de vista diversos i, a vegades, contraposats. Ens cal saber escoltar i aprendre a incorporar altres visions.

S’hi ha volgut generar espais plurals, amb activistes socials, periodistes, sindicats i sociòlegs, acompa­nyats de veus de docents que ajudaran a fer aterrar el seu discurs a l’escola. Cal animar-se a escoltar, participar i generar debat, per explicar tot allò que cal expressar i comprendre.

Com cada any, es recollirà tot per escrit i se’n redactarà un document que es lliurarà al Departament d’Edu­cació, per poder fer-ne un seguiment posterior.

FRANJA A 
Dilluns 1, dimarts 2, 
dimecres 3, dijous 4 de juliol, 
de 9.30 a 12.30 h 

ESCOLA BRESSOL

 

Montse Fabrés i Rosa Vidiella
A partir els diferents temps i vivències dels infants per mitjà de l’obser­vació i dels records que en tenim del dia a dia, es proposa fer un treball introspectiu dels propis valors i actituds que tenen a veure amb les respostes pròpies (escolta, paraules, mirades, gestos…). Una proposta per tenir l’oportunitat de transformar la pràctica des dels coneixements i les experiències
Un espai per reflexionar sobre la importància de l’atenció adulta, la comunicació i l’escolta. Sobre la influència de les interaccions en el procés de creació de la personalitat i la individualitat i en el procés de socialització. Els diàlegs es generen a dues bandes i en cada trobada amb l’altre alguna cosa es transforma.

ESCOLA BRESSOL/EDUCACIÓ INFANTIL
Qualsevol educador o mestre sap com n’és d’important la seva feina i és conscient que no n’existeix cap altra que tingui tanta influència sobre el benestar d’una comunitat social i sobre les possibilitats de projectar el propi futur. Però, malgrat que tothom ho tingui clar, i malgrat que els polítics sovint parlen de la importància d’invertir en educació, les paraules no van acompanyades de fets i, així, els serveis educatius 0-6 estan encara poc estesos, sobretot quan parlem dels primers anys de vida, on la tasca educativa gaudeix d’escàs reconeixement social i econòmic. Per això és fonamental desenvolupar projectes excel·lents en el 0-6, documentar les experiències dels infants i llur protagonisme, compartir reflexions al voltant de l’educació amb les famílies i insistir perquè la política entengui efectivament que el dret a l’educació neix juntament amb els infants i que només una major inversió en ensenyament ens podrà ajudar a construir un futur millor per a tothom.

 

EDUCACIÓINFANTIL/PRIMÀRIA

Eduard Torrent, Miquel Garcia
El curs pretén proporcionar una seqüència lògica de propostes i activitats, des d’I3 fins a 6è, amb l’objectiu de facilitar l’establiment d’una línia d’escola. Per fer-ho, es potenciaran sobretot les activitats vivencials i manipulatives, que ajuden els infants a entendre els diferents conceptes matemàtics i a posar-los en pràctica per tal de poder aplicar-los en situacions diverses de la vida quotidiana.

EDUCACIÓ INFANTIL/PRIMÀRIA

Explorant el potencial del podcast a l’aula

Marta Catalan
Els pòdcast representen una eina educativa versàtil i efectiva a tots els nivells educatius. Aquest mitjà ofereix una aproximació innovadora i lliure d’interfícies visuals, facilitant l’accés a la informació mentre promou l’apre­nentatge actiu. A més, fomenta el desenvolupament d’habilitats essencials per a l’èxit acadèmic i personal, com ara l’escolta activa, el desenvolupament del llenguatge i la comunicació verbal. En aquest curs, explorarem diverses idees i recursos per integrar els pòdcast a les diferents etapes de l’educació i coneixerem eines per a crear pòdcast a l’escola.

EDUCACIÓ INFANTIL/PRIMÀRIA

Quan les literatures entren de ple a l’aula
Roser Ros 

Quin lloc ocupa la literatura a l’esco­la? Proposem una formació per infantil i primària per entendre que aquest camí no s’acaba en un cicle sinó que és una tasca de llarga durada. Un plantejament que ha de ser necessàriament coherent, en què és bàsica la comunicació entre les mestres compartint estratègies i maneres de fer.
Amparo Fernández
A partir de la construcció d’una càmera fosca construïda amb cartró, es captaran imatges i es realitzaran diferents processos de revelatge analògic, i s’aprofundirà en el seu ús dins de l’art contemporani i les seves possibilitats creatives. Es donaran recursos per poder adaptar una sala o un espai i convertir-lo en un laboratori fotogràfic de forma senzilla i temporal, alhora que es reflexionarà sobre el que pot aportar la imatge analògica en relació a la imatge digital.
FRANJA B
Dilluns 1, dimarts 2,
dimecres 3, dijous 4 de juliol,
de 15.30 a 18.30 h

En el moment de construir un projecte educatiu de centre, podem deixar-nos portar i enlluernar-nos amb les modes o les tendències del moment. Però tot no hi cap. Cal triar i destriar amb sentit crític el que el document ha de tenir en compte. Amb el nou Decret a les mans, tenim l’oportunitat de revisar-lo i d’adonar-nos si la teoria i la pràctica es donen la mà. Una formació en què l’infant, el temps, els espais, els materials, la persona educadora i l’avaluació seran el punt de partida per debatre i reflexionar al voltant del Decret i el pec, així com per revisar què és el que ens demana el Decret i quins són els punts clau que el projecte educatiu ha de recollir i fer visible a la comunitat. La sessió en què es tractarà específicament el tema de l’avaluació comptarà amb la col·laboració de la Natàlia Grifé. També, ens aturarem a reflexionar com podem fer visible el nostre projecte educatiu a tota la comunitat.

ESCOLA BRESSOL

 

A partir d’exposicions teòriques i treballs en grups, acompanyats d’experi­ències pràctiques i vivències, veurem com i quan es desenvolupen les capacitats socials a 0-3 i com el paper de l’adult és clau per com integren les normes i com gestionen les normes de convivència amb els altres infants.

ESCOLA BRESSOL

 

Amèlia Vergés i Rosa Paixà

Proposem una formació per conèixer el desenvolupament motor dels infants en els primers anys de vida i com aquest el desenvolupament general i molt especialment el sentiment de la pròpia competència. La formació promou un acompanyament respectuós dels infants i els seus processos de desenvolupament i aprenentatge. A partir de la teoria del moviment lliure d’Emmi Pikler i del concepte d’infant capaç que proposa la seva mirada, com també de la teoria evolutiva de Jean Piaget, procurarem endinsar-nos en aquests conceptes per reflexionar sobre quines són les capacitats innates dels nadons i de quina forma podem acompanyar-les les persones adultes per tal que les despleguin.

Pau Sobrerroca
Què ens explica el nou Decret més enllà de les competències i les situacions d’aprenentatge? De quina manera explica com es produeixen els aprenentatges? Pot la nova legislació ser l’eina que necessitem per construir l’escola en la qual creiem i que volem? Quin significat té la paraula competència? Està renyida amb els coneixements i els sabers? Quin paper ha de tenir l’infant dins l’escola? I l’adult? I el temps? El Decret ens parla de benestar, però per què?
Gino Ferri
La formació aprofundeix en un dels temes més rellevants i controvertits que tenen a veure amb el segon cicle d’Educació Infantil: l’aprenen­tatge de l’escriptura, respecte al qual planteja un nou paradigma de pensament i d’acció fonamentat en arguments sòlids i referències culturals encertades, a més en plena coherència amb la idea de situacions d’aprenentatge proposada pel nou Currículum.
Francesc Martín
Sovint, en nom de la innovació, les mestres duem a terme pràctiques metodològiques sense pensar si provoquen en els infants un aprenentatge realment significatiu i perdurable. La formació vol facilitar moments per pensar, eines i models per dissenyar escenaris d’aprenentatge provocadors d’aprenentatge profund, basant-se en allò que l’evidència científica diu sobre com aprenen les persones.

EDUCACIÓ  INFANTIL/PRIMÀRIA

La màgia del Kamishibai

Marta Catalan
El Kamishibai, ’teatre d’imatges de paper’, és una forma tradicional japonesa de narració visual. És un recurs ideal per desenvolupar de forma lúdica i col·la­borativa el dibuix, l’escriptura i la lectura en veu alta, una experiència on la imaginació i la comprensió s’uneixen per fomentar un aprenentatge significatiu i perdurable.
Marc Guillem Molins
Tenint en compte les evidències científiques que provenen de la neurociència i les experiències educatives que les estan aplicant, es planteja què podem potenciar, reforçar o incorporar a les nostres propostes d’ensenyament-aprenentatge: facilitar l’atenció, l’adquisició i retenció d’aprenentatges, la maduració de les funcions executives, la reorganització dels espais, l’ús d’estratègies eficients, l’atenció a la diversitat i conèixer les diferències maduratives a partir de les nostres propostes a l’escola.
Iolanda Batallé
Compartir i aprofundir en les experiències que es recullen a l’assaig Atreveix-te a fer les coses a la teva manera. A partir de l’observació íntima i vivencial de la pròpia experiència, se’n poden extreure lliçons valuoses sobre lideratge i la creació d’equips sense copiar els models masculins de lideratge que sovint es basen en la competència i l’indivi­dualisme. Reflexionar sobre com liderem és un exercici alliberador que ens convida a viure lluny de l’autoritarisme, amb la premissa de l’autoconeixement com a base d’una gestió empàtica, eficaç i feliç.
Ita Sánchez
L’objectiu de la formació és endinsar-se en la comprensió de la transformació de l’espai exterior, com un espai ric en cultura, un laboratori d’aprenentat­ges vius i un espai on l’infant se senti protagonista real dels seus aprenentatges. Com també reconèixer l’espai exterior com un context ple de potencial, on cada racó pot convertir-se en un recurs pedagògic.
FRANJA C
Dilluns 8 i dimarts 9 de juliol,
de 9.30 a 13.30h i de 15.30
a 18.00 h

ESCOLA BRESSOL

Situacions d’aprenentage al 0-3; de què parlem?
Bego Jiménez, Lidia Ferrer i Eva Sargatal

El nou currículum d’educació infantil defineix l’aprenentatge a partir de la creació de situacions d’aprenentatge ben contextualitzades i respectuoses amb el desenvolupament dels infants. Quins han de ser, doncs, aquests contextos? Com l’escola pot d’oferir un ventall d’opor­tunitats i situacions d’aprenentatge estimulants, significatives i integradores, ben contextualitzades i respectuoses amb el procés de desenvolupament dels infants, amb les seves potencialitats, interessos, necessitats i drets?
A la formació es reflexionarà, es revisaran i coneixeran eines pràctiques per poder oferir un canvi de bolquer i unes cures quotidianes significatives, de manera que es pugui construir vincle i presència amb l’infant i que aquest es pugui sentir actiu, competent i reconegut. En aquest curs es tindrà en compte el context de les escoles arreu de Catalunya i es buscaran solucions i oportunitats reals dintre de l’organització quotidiana, apropant-se a les solucions proposades per altres projectes educatius.
La formació es planteja com una oportunitat per aprofundir en els diferents llenguatges, entesos com a importantíssims recursos a nivell cognitiu, comunicatiu i expressiu. En aquesta proposta es posa el focus sobre els llenguatges gràfic, fotogràfic i musical, valorant totes les seves possibles sinergies. Per això, gairebé tots els exemples que es presentaran tindran a veure amb experiències fetes a la ciutat, pensada i viscuda com un gran laboratori que permet experiències enriquidores amb múltiples llenguatges en mútua relació.»

EDUCACIÓ  INFANTIL (3-6)

L’aprenentatge amb sentit com a fil conductor de la vida a l’escola
Iraida Cotrina, Cristina Erra, Anna Gutiérrez, Elena Sànchez, Mireia Sevilla, Alba Rizo i Pilar Trabal

Es proposa fer una formació entorn del fet d’aprendre amb sentit. Es vol reflexionar al voltant de les propostes que es plantegen als infants. Com han de ser? Com ens ajustem amb cura a les seves capacitats? És un bon moment per fer-ho, ja que segurament molts centres ja s’han plantejat canvis en els espais, els materials i el temps. Arribat aquest moment, la complexitat és quines propostes es fan als infants? Com s’acollen els seus interessos? Aprofitem la vida quotidiana i els adults aportem una mirada de respecte, d’acompanya­ment, d’idees? Es vol fer explicant alguns exemples pràctics que s’han dut a terme a les escoles.
La formació serà teòrica, pràctica i vivencial. S’endinsarà en el món de la psicomotricitat. Una disciplina en què els infants són els protagonistes dins un espai delimitat i un adult que intervé en el joc, posa paraules, conté i acompanya els infants a poder descobrir totes les habilitats motrius, a gestionar les emocions, a compartir el joc amb els altres i sobretot a poder expressar tot el que viu a través de la representació.

EDUCACIÓ  INFANTIL/PRIMÀRIA

Poesia a l’escola. Per què? Com? Quina?
Raimon Portell

A més de repassar algunes nocions de poesia, es vol donar a conèixer la poesia que es té a l’abast, els beneficis que aporta i com es pot presentar a l’escola. Se’n llegirà i recitarà molta. L’objectiu final és que es pugui incorporar la poesia en la pràctica quotidiana a l’escola i enriquir el recull propi que tota mestra hauria de tenir sempre a mà.

EDUCACIÓ  INFANTIL/PRIMÀRIA

Coeducació als centres educatius
Eura Mutiño

La perspectiva de gènere ja forma part de l’estructura reglada del nostre sistema educatiu. Cada vegada és més present a les institucions, al carrer i als nostres centres. És important que, dins de qualsevol àmbit educatiu, s’intervingui des de la coeducació, amb l’objectiu de promoure estructures socials i relacionals sanes i plenes d’oportunitats reals. Cal fer una intervenció intencional que abordi el dia a dia a l’escola, conscients de les violències que hi ha i acompanyant-les en la seva erradicació i transformació. En aques­ta formació es reflexionarà sobre com s’iden­tifiquen els estereotips sexistes i els rols de gènere que dominen la nostra societat patriarcal i, per tant, les nostres escoles. Es construirà una mirada crítica i es buscarà com fer front a les dinàmiques que afavoreixen el desenvolupament de desigualtats i l’aparició de les violències discriminatòries.

TRANSVERSAL

 

Comissió ReCreaCas
El projecte ReCreaCas (centre de Reciclatge Creatiu a la ciutat de Caste­lló) és un projecte cultural per desenvolupar la creativitat, orientat a la sostenibilitat i la recerca sobre les possibilitats expressives dels materials de rebuig. En aquesta formació es plantejaran diferents dinàmiques per conèixer els materials i les seves qualitats, i també es presentaran els referents del projecte, per continuar amb un taller que es desenvolupa a partir de la narració d’un llibre, amb la proposta d’una sèrie d’activitats que es realitzaran al llarg de tres sessions en què s’experi­mentarà amb materials del centre ReCreaCas amb diferents llenguatges: digital, corporal, musical, gràfic, plàstic…

TRANSVERSAL

 

Marta Esmarats Bigas
La narració oral i la lectura en veu alta són fonamentals en el dia a dia dels infants de diferents etapes, en les que cal desenvolupar com a docents les competències comunicatives i expressives. Per aquest motiu, en aquesta formació hi haurà una part teòrica breu on s’explicaran quins són els diferents elements expressius per tal d’aprendre a observar-los i poder-los millorar amb la pràctica. La part principal seran jocs d’expres­sió en grup i també es realitzarà una història breu amb manipulació d’objectes, la veu i el cos.

Revista Infància

Portadeta i crèdits

Revista Infància

Vols comprar aquest exemplar ?

Revista Infància

Títol

Editorial. El que no es veu, no existeix

Va ser el pedagog Loris Malaguzzi qui va posar paraules a la necessitat i el deure de fer visible tot allò que passa a l’escola per percebre la intel·ligència dels infants, que ell entenia com una cosa en què cal creure, com una manera de reivindicar amb força els seus drets i les seves potencialitats.

Autor

Revista Infància

Títol

Infant i societat. En bolquer a l’escola. La llei educativa i el respecte als ritmes de desenvolupament

Als centres educatius parlem des de fa temps de la responsabilitat que tenim de respectar els ritmes de desenvolupament dels infants, una responsabilitat a la qual també ens obliga el currículum d’educació infantil –el nou i l’anterior–. Sabem que l’infant té dret que es respectin els seus ritmes i a un acompanyament curós que li permeti créixer amb harmonia, equilibri i una veritable autonomia de forma gradual i progressiva. Sabem tot això, però, quan apareix el tema del control d’esfínters, la cosa es complica i ens trobem davant d’una norma no escrita i estesa a molts centres educatius de segon cicle d’educació infantil que diu que «a l’escola no s’hi pot venir amb bolquer».

Autor

Romina Perez Toldi

Títol

Informacions

59a Escola d’Estiu Dignitat i educació. La revolta cap a una Escola Democràtica

Enguany la 59a Escola d’Estiu que projectem és una escola provocadora. Amb la intenció de tocar temes candents i parlats als centres educatius, volem oferir un espai on professionals de l’educació ens ajudin a reflexionar.

El tema general apunta conceptes incòmodes, però necessaris: «Digni­tat i educació. La revolta cap a una escola democràtica».

S’hi organitzaran diferents taules rodones obertes a tothom, amb ponents de diferents àmbits per escoltar punts de vista diversos i, a vegades, contraposats. Ens cal saber escoltar i aprendre a incorporar altres visions.

S’hi ha volgut generar espais plurals, amb activistes socials, periodistes, sindicats i sociòlegs, acompa­nyats de veus de docents que ajudaran a fer aterrar el seu discurs a l’escola. Cal animar-se a escoltar, participar i generar debat, per explicar tot allò que cal expressar i comprendre.

Com cada any, es recollirà tot per escrit i se’n redactarà un document que es lliurarà al Departament d’Edu­cació, per poder fer-ne un seguiment posterior.

FRANJA A 
Dilluns 1, dimarts 2, 
dimecres 3, dijous 4 de juliol, 
de 9.30 a 12.30 h 

ESCOLA BRESSOL

 

Montse Fabrés i Rosa Vidiella
A partir els diferents temps i vivències dels infants per mitjà de l’obser­vació i dels records que en tenim del dia a dia, es proposa fer un treball introspectiu dels propis valors i actituds que tenen a veure amb les respostes pròpies (escolta, paraules, mirades, gestos…). Una proposta per tenir l’oportunitat de transformar la pràctica des dels coneixements i les experiències
Un espai per reflexionar sobre la importància de l’atenció adulta, la comunicació i l’escolta. Sobre la influència de les interaccions en el procés de creació de la personalitat i la individualitat i en el procés de socialització. Els diàlegs es generen a dues bandes i en cada trobada amb l’altre alguna cosa es transforma.

ESCOLA BRESSOL/EDUCACIÓ INFANTIL
Qualsevol educador o mestre sap com n’és d’important la seva feina i és conscient que no n’existeix cap altra que tingui tanta influència sobre el benestar d’una comunitat social i sobre les possibilitats de projectar el propi futur. Però, malgrat que tothom ho tingui clar, i malgrat que els polítics sovint parlen de la importància d’invertir en educació, les paraules no van acompanyades de fets i, així, els serveis educatius 0-6 estan encara poc estesos, sobretot quan parlem dels primers anys de vida, on la tasca educativa gaudeix d’escàs reconeixement social i econòmic. Per això és fonamental desenvolupar projectes excel·lents en el 0-6, documentar les experiències dels infants i llur protagonisme, compartir reflexions al voltant de l’educació amb les famílies i insistir perquè la política entengui efectivament que el dret a l’educació neix juntament amb els infants i que només una major inversió en ensenyament ens podrà ajudar a construir un futur millor per a tothom.

 

EDUCACIÓINFANTIL/PRIMÀRIA

Eduard Torrent, Miquel Garcia
El curs pretén proporcionar una seqüència lògica de propostes i activitats, des d’I3 fins a 6è, amb l’objectiu de facilitar l’establiment d’una línia d’escola. Per fer-ho, es potenciaran sobretot les activitats vivencials i manipulatives, que ajuden els infants a entendre els diferents conceptes matemàtics i a posar-los en pràctica per tal de poder aplicar-los en situacions diverses de la vida quotidiana.

EDUCACIÓ INFANTIL/PRIMÀRIA

Explorant el potencial del podcast a l’aula

Marta Catalan
Els pòdcast representen una eina educativa versàtil i efectiva a tots els nivells educatius. Aquest mitjà ofereix una aproximació innovadora i lliure d’interfícies visuals, facilitant l’accés a la informació mentre promou l’apre­nentatge actiu. A més, fomenta el desenvolupament d’habilitats essencials per a l’èxit acadèmic i personal, com ara l’escolta activa, el desenvolupament del llenguatge i la comunicació verbal. En aquest curs, explorarem diverses idees i recursos per integrar els pòdcast a les diferents etapes de l’educació i coneixerem eines per a crear pòdcast a l’escola.

EDUCACIÓ INFANTIL/PRIMÀRIA

Quan les literatures entren de ple a l’aula
Roser Ros 

Quin lloc ocupa la literatura a l’esco­la? Proposem una formació per infantil i primària per entendre que aquest camí no s’acaba en un cicle sinó que és una tasca de llarga durada. Un plantejament que ha de ser necessàriament coherent, en què és bàsica la comunicació entre les mestres compartint estratègies i maneres de fer.
Amparo Fernández
A partir de la construcció d’una càmera fosca construïda amb cartró, es captaran imatges i es realitzaran diferents processos de revelatge analògic, i s’aprofundirà en el seu ús dins de l’art contemporani i les seves possibilitats creatives. Es donaran recursos per poder adaptar una sala o un espai i convertir-lo en un laboratori fotogràfic de forma senzilla i temporal, alhora que es reflexionarà sobre el que pot aportar la imatge analògica en relació a la imatge digital.
FRANJA B
Dilluns 1, dimarts 2,
dimecres 3, dijous 4 de juliol,
de 15.30 a 18.30 h

En el moment de construir un projecte educatiu de centre, podem deixar-nos portar i enlluernar-nos amb les modes o les tendències del moment. Però tot no hi cap. Cal triar i destriar amb sentit crític el que el document ha de tenir en compte. Amb el nou Decret a les mans, tenim l’oportunitat de revisar-lo i d’adonar-nos si la teoria i la pràctica es donen la mà. Una formació en què l’infant, el temps, els espais, els materials, la persona educadora i l’avaluació seran el punt de partida per debatre i reflexionar al voltant del Decret i el pec, així com per revisar què és el que ens demana el Decret i quins són els punts clau que el projecte educatiu ha de recollir i fer visible a la comunitat. La sessió en què es tractarà específicament el tema de l’avaluació comptarà amb la col·laboració de la Natàlia Grifé. També, ens aturarem a reflexionar com podem fer visible el nostre projecte educatiu a tota la comunitat.

ESCOLA BRESSOL

 

A partir d’exposicions teòriques i treballs en grups, acompanyats d’experi­ències pràctiques i vivències, veurem com i quan es desenvolupen les capacitats socials a 0-3 i com el paper de l’adult és clau per com integren les normes i com gestionen les normes de convivència amb els altres infants.

ESCOLA BRESSOL

 

Amèlia Vergés i Rosa Paixà

Proposem una formació per conèixer el desenvolupament motor dels infants en els primers anys de vida i com aquest el desenvolupament general i molt especialment el sentiment de la pròpia competència. La formació promou un acompanyament respectuós dels infants i els seus processos de desenvolupament i aprenentatge. A partir de la teoria del moviment lliure d’Emmi Pikler i del concepte d’infant capaç que proposa la seva mirada, com també de la teoria evolutiva de Jean Piaget, procurarem endinsar-nos en aquests conceptes per reflexionar sobre quines són les capacitats innates dels nadons i de quina forma podem acompanyar-les les persones adultes per tal que les despleguin.

Pau Sobrerroca
Què ens explica el nou Decret més enllà de les competències i les situacions d’aprenentatge? De quina manera explica com es produeixen els aprenentatges? Pot la nova legislació ser l’eina que necessitem per construir l’escola en la qual creiem i que volem? Quin significat té la paraula competència? Està renyida amb els coneixements i els sabers? Quin paper ha de tenir l’infant dins l’escola? I l’adult? I el temps? El Decret ens parla de benestar, però per què?
Gino Ferri
La formació aprofundeix en un dels temes més rellevants i controvertits que tenen a veure amb el segon cicle d’Educació Infantil: l’aprenen­tatge de l’escriptura, respecte al qual planteja un nou paradigma de pensament i d’acció fonamentat en arguments sòlids i referències culturals encertades, a més en plena coherència amb la idea de situacions d’aprenentatge proposada pel nou Currículum.
Francesc Martín
Sovint, en nom de la innovació, les mestres duem a terme pràctiques metodològiques sense pensar si provoquen en els infants un aprenentatge realment significatiu i perdurable. La formació vol facilitar moments per pensar, eines i models per dissenyar escenaris d’aprenentatge provocadors d’aprenentatge profund, basant-se en allò que l’evidència científica diu sobre com aprenen les persones.

EDUCACIÓ  INFANTIL/PRIMÀRIA

La màgia del Kamishibai

Marta Catalan
El Kamishibai, ’teatre d’imatges de paper’, és una forma tradicional japonesa de narració visual. És un recurs ideal per desenvolupar de forma lúdica i col·la­borativa el dibuix, l’escriptura i la lectura en veu alta, una experiència on la imaginació i la comprensió s’uneixen per fomentar un aprenentatge significatiu i perdurable.
Marc Guillem Molins
Tenint en compte les evidències científiques que provenen de la neurociència i les experiències educatives que les estan aplicant, es planteja què podem potenciar, reforçar o incorporar a les nostres propostes d’ensenyament-aprenentatge: facilitar l’atenció, l’adquisició i retenció d’aprenentatges, la maduració de les funcions executives, la reorganització dels espais, l’ús d’estratègies eficients, l’atenció a la diversitat i conèixer les diferències maduratives a partir de les nostres propostes a l’escola.
Iolanda Batallé
Compartir i aprofundir en les experiències que es recullen a l’assaig Atreveix-te a fer les coses a la teva manera. A partir de l’observació íntima i vivencial de la pròpia experiència, se’n poden extreure lliçons valuoses sobre lideratge i la creació d’equips sense copiar els models masculins de lideratge que sovint es basen en la competència i l’indivi­dualisme. Reflexionar sobre com liderem és un exercici alliberador que ens convida a viure lluny de l’autoritarisme, amb la premissa de l’autoconeixement com a base d’una gestió empàtica, eficaç i feliç.
Ita Sánchez
L’objectiu de la formació és endinsar-se en la comprensió de la transformació de l’espai exterior, com un espai ric en cultura, un laboratori d’aprenentat­ges vius i un espai on l’infant se senti protagonista real dels seus aprenentatges. Com també reconèixer l’espai exterior com un context ple de potencial, on cada racó pot convertir-se en un recurs pedagògic.
FRANJA C
Dilluns 8 i dimarts 9 de juliol,
de 9.30 a 13.30h i de 15.30
a 18.00 h

ESCOLA BRESSOL

Situacions d’aprenentage al 0-3; de què parlem?
Bego Jiménez, Lidia Ferrer i Eva Sargatal

El nou currículum d’educació infantil defineix l’aprenentatge a partir de la creació de situacions d’aprenentatge ben contextualitzades i respectuoses amb el desenvolupament dels infants. Quins han de ser, doncs, aquests contextos? Com l’escola pot d’oferir un ventall d’opor­tunitats i situacions d’aprenentatge estimulants, significatives i integradores, ben contextualitzades i respectuoses amb el procés de desenvolupament dels infants, amb les seves potencialitats, interessos, necessitats i drets?
A la formació es reflexionarà, es revisaran i coneixeran eines pràctiques per poder oferir un canvi de bolquer i unes cures quotidianes significatives, de manera que es pugui construir vincle i presència amb l’infant i que aquest es pugui sentir actiu, competent i reconegut. En aquest curs es tindrà en compte el context de les escoles arreu de Catalunya i es buscaran solucions i oportunitats reals dintre de l’organització quotidiana, apropant-se a les solucions proposades per altres projectes educatius.
La formació es planteja com una oportunitat per aprofundir en els diferents llenguatges, entesos com a importantíssims recursos a nivell cognitiu, comunicatiu i expressiu. En aquesta proposta es posa el focus sobre els llenguatges gràfic, fotogràfic i musical, valorant totes les seves possibles sinergies. Per això, gairebé tots els exemples que es presentaran tindran a veure amb experiències fetes a la ciutat, pensada i viscuda com un gran laboratori que permet experiències enriquidores amb múltiples llenguatges en mútua relació.»

EDUCACIÓ  INFANTIL (3-6)

L’aprenentatge amb sentit com a fil conductor de la vida a l’escola
Iraida Cotrina, Cristina Erra, Anna Gutiérrez, Elena Sànchez, Mireia Sevilla, Alba Rizo i Pilar Trabal

Es proposa fer una formació entorn del fet d’aprendre amb sentit. Es vol reflexionar al voltant de les propostes que es plantegen als infants. Com han de ser? Com ens ajustem amb cura a les seves capacitats? És un bon moment per fer-ho, ja que segurament molts centres ja s’han plantejat canvis en els espais, els materials i el temps. Arribat aquest moment, la complexitat és quines propostes es fan als infants? Com s’acollen els seus interessos? Aprofitem la vida quotidiana i els adults aportem una mirada de respecte, d’acompanya­ment, d’idees? Es vol fer explicant alguns exemples pràctics que s’han dut a terme a les escoles.
La formació serà teòrica, pràctica i vivencial. S’endinsarà en el món de la psicomotricitat. Una disciplina en què els infants són els protagonistes dins un espai delimitat i un adult que intervé en el joc, posa paraules, conté i acompanya els infants a poder descobrir totes les habilitats motrius, a gestionar les emocions, a compartir el joc amb els altres i sobretot a poder expressar tot el que viu a través de la representació.

EDUCACIÓ  INFANTIL/PRIMÀRIA

Poesia a l’escola. Per què? Com? Quina?
Raimon Portell

A més de repassar algunes nocions de poesia, es vol donar a conèixer la poesia que es té a l’abast, els beneficis que aporta i com es pot presentar a l’escola. Se’n llegirà i recitarà molta. L’objectiu final és que es pugui incorporar la poesia en la pràctica quotidiana a l’escola i enriquir el recull propi que tota mestra hauria de tenir sempre a mà.

EDUCACIÓ  INFANTIL/PRIMÀRIA

Coeducació als centres educatius
Eura Mutiño

La perspectiva de gènere ja forma part de l’estructura reglada del nostre sistema educatiu. Cada vegada és més present a les institucions, al carrer i als nostres centres. És important que, dins de qualsevol àmbit educatiu, s’intervingui des de la coeducació, amb l’objectiu de promoure estructures socials i relacionals sanes i plenes d’oportunitats reals. Cal fer una intervenció intencional que abordi el dia a dia a l’escola, conscients de les violències que hi ha i acompanyant-les en la seva erradicació i transformació. En aques­ta formació es reflexionarà sobre com s’iden­tifiquen els estereotips sexistes i els rols de gènere que dominen la nostra societat patriarcal i, per tant, les nostres escoles. Es construirà una mirada crítica i es buscarà com fer front a les dinàmiques que afavoreixen el desenvolupament de desigualtats i l’aparició de les violències discriminatòries.

TRANSVERSAL

 

Comissió ReCreaCas
El projecte ReCreaCas (centre de Reciclatge Creatiu a la ciutat de Caste­lló) és un projecte cultural per desenvolupar la creativitat, orientat a la sostenibilitat i la recerca sobre les possibilitats expressives dels materials de rebuig. En aquesta formació es plantejaran diferents dinàmiques per conèixer els materials i les seves qualitats, i també es presentaran els referents del projecte, per continuar amb un taller que es desenvolupa a partir de la narració d’un llibre, amb la proposta d’una sèrie d’activitats que es realitzaran al llarg de tres sessions en què s’experi­mentarà amb materials del centre ReCreaCas amb diferents llenguatges: digital, corporal, musical, gràfic, plàstic…

TRANSVERSAL

 

Marta Esmarats Bigas
La narració oral i la lectura en veu alta són fonamentals en el dia a dia dels infants de diferents etapes, en les que cal desenvolupar com a docents les competències comunicatives i expressives. Per aquest motiu, en aquesta formació hi haurà una part teòrica breu on s’explicaran quins són els diferents elements expressius per tal d’aprendre a observar-los i poder-los millorar amb la pràctica. La part principal seran jocs d’expres­sió en grup i també es realitzarà una història breu amb manipulació d’objectes, la veu i el cos.

Autor

Revista Infància

Títol

Portadeta i crèdits

Autor

Revista Infància

Títol

Vols comprar aquest exemplar ?

Autor

Revista Infància

Títol

Autor

I tu, què en penses? Quins referents sobre la documencació creus que no poden faltar?

Des de la revista Infància, llancem la pregunta i esperem la vostra resposta a les xarxes socials, perquè generar debat dels temes que envolten l’educació sempre és necessari.

Revista Infància

Referents. Els temps i els dies de Dolors Canals

«L’escola 0-3 té una funció primordial d’alta responsabilitat social. L’educa­ció física ha de ser l’eix central de la maduració de l’infant fins als tres anys i, al contrari del que pensa la pedagogia tradicional, no s’ha d’embol­callar l’infant, impedint-li els seus moviments i convertint-lo en un ésser passiu.» Són paraules de Dolors Canals (1913-2010), una pedagoga d’em­penta, moderna, rebel i d’esperit lliure, una dona d’acció que es va anticipar al seu temps. Va treballar a Barcelona, a París, a Washington i a Nova York, on va dirigir l’Inwood Child Center. Raquel de la Arada i Conrad Vilanou, que van publicar-ne un resum biogràfic, expliquen que la seva pedagogia respon a un enfocament vitalista, a un plantejament de base romàntica que proclama la unitat funcional de l’infant. El nen és un microcosmos que ha de bategar, créixer i moure’s al ritme de la natura, sense salts, restriccions ni aturades. Ha de tendir a l’autoregulació i, per tant, quan es tracta d’infants menuts, la funció de les famílies i dels educadors és capital, però han de tenir cura de no entorpir el seu correcte desenvolupa­ment. Dolors Canals forma part de l’esforç que es va fer per adequar les escoles bressol als nous temps.

David Pujol

Plana oberta. I a avaluar, quan ens hi posem?

Quantes vegades hem sentit la pressió per acabar els maleïts informes en apropar-se el final de curs? A quantes escoles es viu amb estrès i amb la sensació de falta de temps la realització d’aquesta tasca? Com pot ser que, si cada any duem a terme el mateix format d’avaluació i tenim un nombre d’infants molt similar, moltes vegades ho visquem d’aquesta manera?

Pau Sobrerroca

Educar de 0 a 6 anys. La documentació, un instrument d’investigació i de canvi

La documentació entesa com un instrument de canvi i de recerca és indispensable per investigar a l’escola. Segons Piero Sacchetto, la documentació és un instrument de rememorització i reutilització d’un patrimoni d’expe­riència (Sacchetto, 2005 i 2009). No com un simple arxiu tancat que conté la recopilació d’una informació, sinó com un repertori d’accions que han deixat unes empremtes que poden plantejar interrogants sobre la intenció de la nostra acció educativa.

Maite Pujol

Experiències. Mestres del futur documentant amb les mestres del present Relat d’experiències a les escoles catalanes de 0 a 6 anys

Narrem dues experiències significatives que s’han dut a terme al llarg de dos cursos acadèmics al voltant de la construcció de la documentació pedagògica i visual a l’etapa dels 0-6 anys.

Francesca Davoli, Judit Esquís, Berta Suárez Francisco-Busquets

Experiències. El diari. Posem paraules a la quotidianitat

Aquí pretenem aportar una visió més pràctica de l’elaboració del diari d’aula o estança, aprofundir sobre el «com» sense la intenció d’oferir receptes o models per copiar (de fet, no existeix un model que s’ajusti a totes les realitats), sinó més aviat com a idees que provoquin la posada en pràctica a les escoles. L’objectiu és fer més fàcil i real aquest recurs dins del nostre dia a dia i que cada equip trobi la manera de fer-ho d’acord amb el seu projecte educatiu.

Maria Rovira

Bones pensades. La pedagogia de les culleres

La vida col·lectiva en una escola infantil permeabilitza tres dimensions essencials: la dimensió quotidiana, la dimensió cognitiva i la dimensió afectiva. En totes elles, la mestra ha d’exercir una condició fonamental d’observadora activa i conscient del seu rol.

Tais Romero

Experiències. A la recerca del sentit. La documentació pedagògica des de la funció cognitiva

Parlar de documentació no és senzill. I, per sort, tenim grans experts i professionals que ens ajuden a conèixer i comprendre aquesta eina amb les seves aportacions i reflexions: Loris Malaguzzi, David Altimir, Gino Ferri, Eva Sargatal.

Natàlia Grifé

Experiències. El que ens diuen les parets

Quan entrem per primera vegada a un lloc, els sentits s’activen per copsar tot allò que vivim. Els ulls recorren l’espai, els sons i les olors també ens situen i ens connecten o evoquen situacions més o menys plaents… Si disposem de temps, ens aturem en els detalls, observem amb deteniment, llegim i ens fem una idea de com són les persones que l’habiten. Partint d’aquesta premissa, a l’equip de l’EBM La Cuna vam iniciar la reflexió sobre els nostres espais comuns: el vestíbul, la sala o els passadissos. Què transmetien? Què volíem que transmetessin?

Montse Colomer

L’entrevista. Documentar la veu a l’escola. Conversa amb la Maite Pujol i en David Altimir

Ens trobem amb la Maite Pujol i en David Altimir, mestres d’infantil que han treballat a fons el tema de la documentació a l’educació infantil. En el seu llibre L’escola dels infants. Construir i documentar l’educació infantil exposen un seguit de reflexions sobre diferents aspectes relacionats amb la documentació, tots ells il·lustrats amb un material enllaçat, que de vegades té un suport imprès, de vegades en vídeo i també en pistes de veu amb converses amb els infants.

Infància

Llibres i documentació. La sang de l’escola

No cal pas que ho argumentem perquè aquí no hi ha debat possible. De la ressaca que pateix el sistema educatiu després del xafastre dels resultats de les proves pisa, sembla que el llibre en sortirà ben parat, perquè ara es torna a parlar amb molta força de la importància de les biblioteques escolars, tan menystingudes aquests darrers anys.

David Altimir,

Poesia. Passeres, ponts infants i poesia

Cada infant rep la poesia de manera diferent. Sigui com sigui, aquest contacte esdevé el pont cap a un aprenentatge plaent on llenguatge i pensament estan estretament vinculats. Els gèneres poètics seran passeres per consolidar coneixements.

Montserrat Bertran i Eva Morell, TransVersant la poesia

Per saber-ne més. La documentació a l’abast

Revista Infància

Títol

I tu, què en penses? Quins referents sobre la documencació creus que no poden faltar?

Des de la revista Infància, llancem la pregunta i esperem la vostra resposta a les xarxes socials, perquè generar debat dels temes que envolten l’educació sempre és necessari.

Autor

Revista Infància

Títol

Referents. Els temps i els dies de Dolors Canals

«L’escola 0-3 té una funció primordial d’alta responsabilitat social. L’educa­ció física ha de ser l’eix central de la maduració de l’infant fins als tres anys i, al contrari del que pensa la pedagogia tradicional, no s’ha d’embol­callar l’infant, impedint-li els seus moviments i convertint-lo en un ésser passiu.» Són paraules de Dolors Canals (1913-2010), una pedagoga d’em­penta, moderna, rebel i d’esperit lliure, una dona d’acció que es va anticipar al seu temps. Va treballar a Barcelona, a París, a Washington i a Nova York, on va dirigir l’Inwood Child Center. Raquel de la Arada i Conrad Vilanou, que van publicar-ne un resum biogràfic, expliquen que la seva pedagogia respon a un enfocament vitalista, a un plantejament de base romàntica que proclama la unitat funcional de l’infant. El nen és un microcosmos que ha de bategar, créixer i moure’s al ritme de la natura, sense salts, restriccions ni aturades. Ha de tendir a l’autoregulació i, per tant, quan es tracta d’infants menuts, la funció de les famílies i dels educadors és capital, però han de tenir cura de no entorpir el seu correcte desenvolupa­ment. Dolors Canals forma part de l’esforç que es va fer per adequar les escoles bressol als nous temps.

Autor

David Pujol

Títol

Plana oberta. I a avaluar, quan ens hi posem?

Quantes vegades hem sentit la pressió per acabar els maleïts informes en apropar-se el final de curs? A quantes escoles es viu amb estrès i amb la sensació de falta de temps la realització d’aquesta tasca? Com pot ser que, si cada any duem a terme el mateix format d’avaluació i tenim un nombre d’infants molt similar, moltes vegades ho visquem d’aquesta manera?

Autor

Pau Sobrerroca

Títol

Educar de 0 a 6 anys. La documentació, un instrument d’investigació i de canvi

La documentació entesa com un instrument de canvi i de recerca és indispensable per investigar a l’escola. Segons Piero Sacchetto, la documentació és un instrument de rememorització i reutilització d’un patrimoni d’expe­riència (Sacchetto, 2005 i 2009). No com un simple arxiu tancat que conté la recopilació d’una informació, sinó com un repertori d’accions que han deixat unes empremtes que poden plantejar interrogants sobre la intenció de la nostra acció educativa.

Autor

Maite Pujol

Títol

Experiències. Mestres del futur documentant amb les mestres del present Relat d’experiències a les escoles catalanes de 0 a 6 anys

Narrem dues experiències significatives que s’han dut a terme al llarg de dos cursos acadèmics al voltant de la construcció de la documentació pedagògica i visual a l’etapa dels 0-6 anys.

Autor

Francesca Davoli, Judit Esquís, Berta Suárez Francisco-Busquets

Títol

Experiències. El diari. Posem paraules a la quotidianitat

Aquí pretenem aportar una visió més pràctica de l’elaboració del diari d’aula o estança, aprofundir sobre el «com» sense la intenció d’oferir receptes o models per copiar (de fet, no existeix un model que s’ajusti a totes les realitats), sinó més aviat com a idees que provoquin la posada en pràctica a les escoles. L’objectiu és fer més fàcil i real aquest recurs dins del nostre dia a dia i que cada equip trobi la manera de fer-ho d’acord amb el seu projecte educatiu.

Autor

Maria Rovira

Títol

Bones pensades. La pedagogia de les culleres

La vida col·lectiva en una escola infantil permeabilitza tres dimensions essencials: la dimensió quotidiana, la dimensió cognitiva i la dimensió afectiva. En totes elles, la mestra ha d’exercir una condició fonamental d’observadora activa i conscient del seu rol.

Autor

Tais Romero

Títol

Experiències. A la recerca del sentit. La documentació pedagògica des de la funció cognitiva

Parlar de documentació no és senzill. I, per sort, tenim grans experts i professionals que ens ajuden a conèixer i comprendre aquesta eina amb les seves aportacions i reflexions: Loris Malaguzzi, David Altimir, Gino Ferri, Eva Sargatal.

Autor

Natàlia Grifé

Títol

Experiències. El que ens diuen les parets

Quan entrem per primera vegada a un lloc, els sentits s’activen per copsar tot allò que vivim. Els ulls recorren l’espai, els sons i les olors també ens situen i ens connecten o evoquen situacions més o menys plaents… Si disposem de temps, ens aturem en els detalls, observem amb deteniment, llegim i ens fem una idea de com són les persones que l’habiten. Partint d’aquesta premissa, a l’equip de l’EBM La Cuna vam iniciar la reflexió sobre els nostres espais comuns: el vestíbul, la sala o els passadissos. Què transmetien? Què volíem que transmetessin?

Autor

Montse Colomer

Títol

L’entrevista. Documentar la veu a l’escola. Conversa amb la Maite Pujol i en David Altimir

Ens trobem amb la Maite Pujol i en David Altimir, mestres d’infantil que han treballat a fons el tema de la documentació a l’educació infantil. En el seu llibre L’escola dels infants. Construir i documentar l’educació infantil exposen un seguit de reflexions sobre diferents aspectes relacionats amb la documentació, tots ells il·lustrats amb un material enllaçat, que de vegades té un suport imprès, de vegades en vídeo i també en pistes de veu amb converses amb els infants.

Autor

Infància

Títol

Llibres i documentació. La sang de l’escola

No cal pas que ho argumentem perquè aquí no hi ha debat possible. De la ressaca que pateix el sistema educatiu després del xafastre dels resultats de les proves pisa, sembla que el llibre en sortirà ben parat, perquè ara es torna a parlar amb molta força de la importància de les biblioteques escolars, tan menystingudes aquests darrers anys.

Autor

David Altimir,

Títol

Poesia. Passeres, ponts infants i poesia

Cada infant rep la poesia de manera diferent. Sigui com sigui, aquest contacte esdevé el pont cap a un aprenentatge plaent on llenguatge i pensament estan estretament vinculats. Els gèneres poètics seran passeres per consolidar coneixements.

Autor

Montserrat Bertran i Eva Morell, TransVersant la poesia

Títol

Per saber-ne més. La documentació a l’abast

Autor

Revista Infància

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!

Activitats i publicacions

JORNADA ART I JUSTÍCIA GLOBAL AL CENTRE
Els Drets dels Infants en veu de mestres
“El juego revelado. Propuesta de transgresión pedagógica desde la observación”
La inclusió al 0-3: la individualitat en la vida de grup (Sant Feliu de Guíxols)