Va ser el pedagog Loris Malaguzzi qui va posar paraules a la necessitat i el deure de fer visible tot allò que passa a l’escola per percebre la intel·ligència dels infants, que ell entenia com una cosa en què cal creure, com una manera de reivindicar amb força els seus drets i les seves potencialitats.
Els equips de mestres, a força de provar-ho, anem entenent la diferència entre observar i contemplar, entre fer fotos i documentar, entre informar i comunicar. És molt més que un matís.
Això de fer visible l’invisible no consisteix només a fer fotos de tot allò que veiem. Un clic no ens apropa a res ni a ningú.
En uns moments en què la nostra societat massa sovint invisibilitza la infància posant-la al darrere de la centralitat de l’adult i de la societat de consum, som nosaltres, els equips de mestres que treballem amb els infants més petits, els qui tenim el deure de fer visibles aquestes potencialitats. És una tasca difícil, perquè és fàcil caure en el parany de considerar la imatge com a objecte en comptes de comprendre que la imatge és una finestra per on podem conèixer, valorar i comprendre la complexitat del que representa ser infant i descobrir així com ser millors adults al seu costat.
Si tot infant és únic i diferent, cal fer-los visibles a tots i cadascun des del seu lloc, des de la seva alçada. I això demana col·locar-nos al seu nivell. Sense mirades estereotipades, amb les orelles atentes, el cos disponible i les mans disposades. Sense que l’objectiu sigui la fotografia. Fent que observar permeti fer visible l’invisible, perquè el que no podem permetre és que tot el que passa a l’interior de les escoles es perdi.
I llavors sabrem que l’essencial sovint és invisible als ulls, però també que l’invisible és molt sovint essencial.
Revista Infància
Sumari 258
I tu, què en penses? Quins referents sobre la documencació creus que no poden faltar?
Des de la revista Infància, llancem la pregunta i esperem la vostra resposta a les xarxes socials, perquè generar debat dels temes que envolten l’educació sempre és necessari.
Revista Infància
Referents. Els temps i els dies de Dolors Canals
«L’escola 0-3 té una funció primordial d’alta responsabilitat social. L’educació física ha de ser l’eix central de la maduració de l’infant fins als tres anys i, al contrari del que pensa la pedagogia tradicional, no s’ha d’embolcallar l’infant, impedint-li els seus moviments i convertint-lo en un ésser passiu.» Són paraules de Dolors Canals (1913-2010), una pedagoga d’empenta, moderna, rebel i d’esperit lliure, una dona d’acció que es va anticipar al seu temps. Va treballar a Barcelona, a París, a Washington i a Nova York, on va dirigir l’Inwood Child Center. Raquel de la Arada i Conrad Vilanou, que van publicar-ne un resum biogràfic, expliquen que la seva pedagogia respon a un enfocament vitalista, a un plantejament de base romàntica que proclama la unitat funcional de l’infant. El nen és un microcosmos que ha de bategar, créixer i moure’s al ritme de la natura, sense salts, restriccions ni aturades. Ha de tendir a l’autoregulació i, per tant, quan es tracta d’infants menuts, la funció de les famílies i dels educadors és capital, però han de tenir cura de no entorpir el seu correcte desenvolupament. Dolors Canals forma part de l’esforç que es va fer per adequar les escoles bressol als nous temps.
David Pujol
Plana oberta. I a avaluar, quan ens hi posem?
Quantes vegades hem sentit la pressió per acabar els maleïts informes en apropar-se el final de curs? A quantes escoles es viu amb estrès i amb la sensació de falta de temps la realització d’aquesta tasca? Com pot ser que, si cada any duem a terme el mateix format d’avaluació i tenim un nombre d’infants molt similar, moltes vegades ho visquem d’aquesta manera?
Pau Sobrerroca
Educar de 0 a 6 anys. La documentació, un instrument d’investigació i de canvi
La documentació entesa com un instrument de canvi i de recerca és indispensable per investigar a l’escola. Segons Piero Sacchetto, la documentació és un instrument de rememorització i reutilització d’un patrimoni d’experiència (Sacchetto, 2005 i 2009). No com un simple arxiu tancat que conté la recopilació d’una informació, sinó com un repertori d’accions que han deixat unes empremtes que poden plantejar interrogants sobre la intenció de la nostra acció educativa.
Maite Pujol
Narrem dues experiències significatives que s’han dut a terme al llarg de dos cursos acadèmics al voltant de la construcció de la documentació pedagògica i visual a l’etapa dels 0-6 anys.
Francesca Davoli, Judit Esquís, Berta Suárez Francisco-Busquets
Experiències. El diari. Posem paraules a la quotidianitat
Aquí pretenem aportar una visió més pràctica de l’elaboració del diari d’aula o estança, aprofundir sobre el «com» sense la intenció d’oferir receptes o models per copiar (de fet, no existeix un model que s’ajusti a totes les realitats), sinó més aviat com a idees que provoquin la posada en pràctica a les escoles. L’objectiu és fer més fàcil i real aquest recurs dins del nostre dia a dia i que cada equip trobi la manera de fer-ho d’acord amb el seu projecte educatiu.
Maria Rovira
Bones pensades. La pedagogia de les culleres
La vida col·lectiva en una escola infantil permeabilitza tres dimensions essencials: la dimensió quotidiana, la dimensió cognitiva i la dimensió afectiva. En totes elles, la mestra ha d’exercir una condició fonamental d’observadora activa i conscient del seu rol.
Tais Romero
Experiències. A la recerca del sentit. La documentació pedagògica des de la funció cognitiva
Parlar de documentació no és senzill. I, per sort, tenim grans experts i professionals que ens ajuden a conèixer i comprendre aquesta eina amb les seves aportacions i reflexions: Loris Malaguzzi, David Altimir, Gino Ferri, Eva Sargatal.
Natàlia Grifé
Experiències. El que ens diuen les parets
Quan entrem per primera vegada a un lloc, els sentits s’activen per copsar tot allò que vivim. Els ulls recorren l’espai, els sons i les olors també ens situen i ens connecten o evoquen situacions més o menys plaents… Si disposem de temps, ens aturem en els detalls, observem amb deteniment, llegim i ens fem una idea de com són les persones que l’habiten. Partint d’aquesta premissa, a l’equip de l’EBM La Cuna vam iniciar la reflexió sobre els nostres espais comuns: el vestíbul, la sala o els passadissos. Què transmetien? Què volíem que transmetessin?
Montse Colomer
L’entrevista. Documentar la veu a l’escola. Conversa amb la Maite Pujol i en David Altimir
Ens trobem amb la Maite Pujol i en David Altimir, mestres d’infantil que han treballat a fons el tema de la documentació a l’educació infantil. En el seu llibre L’escola dels infants. Construir i documentar l’educació infantil exposen un seguit de reflexions sobre diferents aspectes relacionats amb la documentació, tots ells il·lustrats amb un material enllaçat, que de vegades té un suport imprès, de vegades en vídeo i també en pistes de veu amb converses amb els infants.
Infància
Als centres educatius parlem des de fa temps de la responsabilitat que tenim de respectar els ritmes de desenvolupament dels infants, una responsabilitat a la qual també ens obliga el currículum d’educació infantil –el nou i l’anterior–. Sabem que l’infant té dret que es respectin els seus ritmes i a un acompanyament curós que li permeti créixer amb harmonia, equilibri i una veritable autonomia de forma gradual i progressiva. Sabem tot això, però, quan apareix el tema del control d’esfínters, la cosa es complica i ens trobem davant d’una norma no escrita i estesa a molts centres educatius de segon cicle d’educació infantil que diu que «a l’escola no s’hi pot venir amb bolquer».
Romina Perez Toldi
Llibres i documentació. La sang de l’escola
No cal pas que ho argumentem perquè aquí no hi ha debat possible. De la ressaca que pateix el sistema educatiu després del xafastre dels resultats de les proves pisa, sembla que el llibre en sortirà ben parat, perquè ara es torna a parlar amb molta força de la importància de les biblioteques escolars, tan menystingudes aquests darrers anys.
David Altimir,
Poesia. Passeres, ponts infants i poesia
Cada infant rep la poesia de manera diferent. Sigui com sigui, aquest contacte esdevé el pont cap a un aprenentatge plaent on llenguatge i pensament estan estretament vinculats. Els gèneres poètics seran passeres per consolidar coneixements.
Montserrat Bertran i Eva Morell, TransVersant la poesia
Revista Infància
Per saber-ne més. La documentació a l’abast
Revista Infància
Revista Infància