Creiem que ningú contradirà aquesta afirmació.Però, quan? Com? On?
La diversitat de formats i estils formatius provoca sovint un xoc d’interessos d’uns i altres; de les mestres, però també de les persones formadores.
Formar-se només per cobrir l’expedient d’hores anuals? Formar-se virtualment des de casa per poder conciliar? Formacions enllaunades i despersonalitzades sense cap retorn?
Formar-se i formar hauria de néixer de la responsabilitat professional i del rigor que ens ha d’ajudar de forma real a la millora educativa de les nostres escoles i, per tant, dels infants.
Dedicar un temps a la formació és invertir.
Desplaçar-se per a una formació presencial és bellugar-se. És sortir de la zona de confort, del «ja està bé així», és desmuntar per construir. És trobar persones. Retrobar-se amb els altres i de retruc, amb un mateix. La trobada entre mestres permet mirar-se als ulls i posar en diàleg tots els sentits. És comunicació. És compartir. És créixer.
Les escoles són vives, l’educació està en constant renovació, els infants són diferents cada dia. Ens podem permetre el luxe de restar immutables a una realitat tan canviant com la nostra?
Formar-se ha de ser alhora un dret i un deure, una responsabilitat amb el que fem i el que som, però mai no hauria de ser un privilegi a l’abast només d’algunes afortunades. Totes hauríem de poder revisar-nos i retrobar-nos amb el significat d’allò que fem.
L’Escola d’Estiu de Rosa Sensat truca un any més a totes les portes amb una oferta de més de seixanta cursos adreçats a totes i cadascuna de nosaltres, amb la idea d’oferir propostes especialitzades i concretades per arribar de manera global a l’aprenentatge. Convençu-des que l’expertesa arriba quan es pot entrar en profunditat en una temàtica específica. No podem parlar de tot, perquè no aprofundirem en res.
Som-hi doncs! Formem-nos!
