Sumari 260

Editorial. Tant de bo…

Com cada setembre encetem un nou curs. Com cada setembre ho fem amb energies i il·lusions renovades. I com cada setembre ben aviat comencem a retrobar-nos amb els fantasmes que al juliol vam aparcar a l’escola, amb tot allò que no funciona, amb tot el que és injust i incomprensible, amb la queixa i el desencís.

Revista Infància

I tu, què en penses? Quins jocs, cançons i cantarelles recomanes?

Des de la revista Infància, llancem la pregunta i esperem la vostra resposta a les xarxes socials, perquè generar debat dels temes que envolten l’educació sempre és necessari.

Revista Infància

Referents. Els temps i els dies d’Àngels Garriga (1898-1967)

La mestra i escriptora Àngels Garriga i Martín, filla de Sant Vicenç de Calders, es va formar, després de passar per l’escola de mestres estatal, en els Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya, on va tenir de professors, entre d’altres, Pompeu Fabra, Pau Vila, Alexandre Galí i Carles Riba. Va exercir de mestra del Patronat Escolar de Barcelona, al Grup Escolar Baixeras i al Grup Pere Vila, que dirigia Fèlix Martí Alpera. També va ser mestra de pràctiques a l’Escola Normal de la Generalitat. Després de la Guerra Civil, una paràlisi l’obligà a anar amb cadira de rodes i a jubilar-se. Un dia la seva filla Marta Mata em va explicar que sempre deia, irònicament, «Que semidesgraciada que soc…». En aquesta nova etapa es va instal·lar a la casa pairal del marit, Cal Mata de Saifores, al municipi de Banyeres del Penedès, on va organitzar activitats de lleure i de formació per als infants del poble i on va escriure llibres, adaptacions literàries, articles per a la revista Cavall Fort i fins i tot programes de ràdio. Va ser l’autora dels primers llibres d’aprenentatge de la lectura en català escrits durant el franquisme (Beceroles i Estels) i també de la novel·la de colla Un rètol per a Curtó. Abans de morir encara va poder veure la fundació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat.

David Pujol i Fabrelles

Plana oberta. Llegir i escriure, algunes reflexions per a l’etapa d’infantil

Sílvia Dubovoy, directora de l’Institut Montessori de San Diego (Califòrnia) i professora participant en el Màster en Peda­gogia Montessori 0-6 Anys de la UVic-UCC, afirma que l’aprenen­tatge de la lectura i l’escriptura té més implicació antropològica del que ens pensem.

Carme Bernal

Educar de 0 a 6 anys. La formació literària a educació infantil, un repte per a la competència lectora

En aquestes primeres edats la literatura té una importància cabdal en el nodriment de la subjectivitat de l’infant. Els dona eines per transitar pel món del llenguatge afavorint l’alfabetització, els permet narrar-se amb un llenguatge simbòlic i poètic, acompanya el procés d’individuació i de diferenciació i regala espais qualitatius de vincle i de comunicació afectiva.

Montse Colilles, Anna Juan, Marta Roig

Experiències. El crit de la Maia. En defensa del propi joc

Compartir, renunciar, deixar de tenir allò que “era teu” són actes que ni les persones adultes fem amb facilitat i que, en canvi, demanem quotidianament als infants.

Eva Sargatal

Experiències. Una escola amb una gran diversitat cultural i amb una gran dificultat per a l’aprenentatge de la llengua

Quina és la llengua que es parla a l’escola? Com acompanyem els infants en el procés d’apre­nentatge de la llengua? Per què és tan complicat que els infants parlin en català a l’escola?

Toni Beamud, Anna Masip, Eulàlia Montoriol

Bones pensades. Els pèls de l’arbre

És possible que una branqueta no signifiqui res en la immensitat d’un bosc, però pot ser que aquesta branqueta desencadeni un torrent d’emocions i es converteixi en alguna cosa màgica.

Consell de la revista Infancia a Astúries

Experiències. Com afecta el moviment lliure al cervell de l’infant?

Un nadó que es meravella amb les seves mans que, de cop i volta, acaba de descobrir. Un infant que, plantat en peus, aconsegueix, entre balancejos i mirades d’emoció dels adults que l’observen, fer les primeres passes… El moviment lliure té un gran impacte en el desenvolupament integral de l’infant. Ara bé, què succeeix dins del seu cervell i què podem fer per acompanyar amb més sensibilitat la petita infància?

Marta Melikidis

Experiències. Assemblea al 0-3?

Com a grup de treball creiem important reflexionar sobre la coherència i la conveniència de certs moments considerats educatius del nostre dia a dia. I, per aquest motiu, el debat gira entorn d’una pràctica instaurada a les diferents realitats educatives que ens genera molts inter-rogants: el moment de l’assemblea.

Grup de treball «L’essència de les escoles de Reggio Emilia»

L’entrevista. Conversa amb Iria González Álvarez «L’infant té unes necessitats clares que van més enllà del tractament»

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barce­lona ha iniciat un projecte d’humanització dels espais de Pediatria amb l’objectiu de fer més amables les estades dels infants ingressats.

Lidia Ferrer

Infant i salut. Les infeccions de repetició durant la primera infància. Què podem fer des de l’escola?

Per què els infants menors de 6 anys es posen malalts tan sovint? Durant la primera infància les persones patim més infeccions que durant l’edat adulta.

Revista Infància

Llibre i llengua. La literatura en el desenvolupament del llenguatge

Un cop l’infant arriba a l’escola, s’ha de seguir trobant en un espai de confiança, seguretat i aprenentatge. L’escola ha de vetllar i oferir les eines adequades perquè l’infant segueixi ampliant i millorant els seus coneixements lingüístics.

Mònica Pau, Amàlia Ramoneda, Mariona Trabal

Poesia. Poesia i llengua van de bracet

Segons el currículum d’educació infantil, l’escola ha d’oferir experiències riques i diverses, integrades en la quotidianitat, i les situacions d’aprenentatge han de ser vivencials, globalitzades, riques en oportunitats i viscudes.

Glòria Bordons, Júlia Ferrer, grup transVersant la poesia

Informacions

Revista Infància

Per saber-ne més. Grups de treball, un parell de projectes i…

Revista Infància

Portada i crèdits

La nostra portada
Llengua
Què es diuen? De què parlen? A la fotografia, presa al Brasil, els infants xerren, s’expliquen, s’escolten. Són en un moll precari, un espai que han tocat i trepitjat, i s’atreveixen a enfilar-s’hi perquè l’han conegut des de sempre. El seu cos té la memòria de cada llata i dels jocs que els han portat a superar els reptes que cadascú s’ha imposat. I s’ha convertit en lloc de reunió on, sense interferències i amb tot el temps del món, s’enriqueixen mútuament, troben nous jocs i noves paraules que els permetran portar més enllà el pensament.

Imatge i text: Raimon Portell
Revista Infància

 

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!