L’evolució dels infants no és immediata, necessiten temps i cal que els el garantim. Respectar els ritmes dels infants és condició indispensable per procurar-los seguretat i benestar emocional.
En les societats avançades es considera fonamental per tenir una vida plena tenir una situació personal i social de benestar. Tots els ajuntaments, com a ens més propers a la ciutadania, tenen serveis de benestar social que donen suport i acompanyament a totes aquelles persones que ho necessiten; els governs autonòmics i el Govern de l’Estat també tenen la conselleria i el ministeri corresponents amb l’objectiu de fer polítiques d’inclusió i cohesió social que afavoreixin el benestar de les persones. Aquesta aposta de les administracions per afavorir-lo evidencia que els poders públics el consideren un eix prioritari de la seva acció política.
Fer una breu referència a l’objecte central d’aquest article no té un altre propòsit que parar esment en un aspecte bàsic per a la vida de les persones: el seu benestar. Tenir les necessitats físiques, socials, culturals i emocionals cobertes és condició sine qua non per a tothom, és indispensable per tal de desenvolupar un projecte de vida de qualitat.
Es fa difícil pensar que perasones en situació de pobresa, amb treballs precaris, sense accés a un habitatge digne, persones que pateixen o poden patir exclusió social, puguin accedir a una situació de benestar. Moltes de les persones a les quals ens referim són infants, infants que segons Save the Children són el col·lectiu amb un índex més alt de pobresa, són infants de qui l’entorn més proper està lluny de tenir una situació de benestar. Això ens preocupa i considerem que com a societat no ens ho podem permetre.
No pretenem fer una anàlisi del benestar social, no som expertes, pretenem posar el focus d’atenció en allò que ens preocupa i ocupa, com és el benestar dels infants més petits en l’àmbit de les dues institucions escolars que acullen les nenes i nens de zero a sis anys.
L’etapa educativa del 0-6
Es fa difícil desenvolupar un argumentari sobre el benestar dels infants en el 0-6. La dificultat ve donada per la fragmentació de l’etapa en dos cicles ubicats en espais diferents, amb estructures educatives diferents i, fins fa poquíssim, amb currículums diferents.
En el Decret 21/2023, de 7 de febrer, s’estableixen l’ordenació dels ensenyaments de l’etapa de l’educació infantil. És la primera vegada que es reconeixen el primer i el segon cicle d’educació com una etapa educativa amb identitat pròpia. Esperem que sigui un primer pas encaminat a provocar canvis profunds en una etapa cabdal en l’educació de les persones. En l’elaboració del nou currículum, hi han participat professionals expertes vinculades en aquesta etapa, professionals que consideren imprescindible incloure en aquest document el benestar dels infants com un dels seus eixos vertebradors.
Ara mateix tenim un currículum que dona continuïtat i coherència pedagògica a l’etapa, però continuem tenint l’estructura que comentàvem anteriorment. No hi entrarem, però sí que cal insistir en el fet que hi ha dues dinàmiques diferenciades pel que fa a la pràctica educativa dels dos cicles. Mentre no hi hagi la possibilitat de canviar aquesta situació, el que cal és afavorir la coordinació i la interrelació entre els dos cicles per tal de garantir l’aplicació del currículum amb el màxim de garanties i per prendre consciència que l’evolució dels infants d’aquesta etapa és una, que no hi ha trencament, que els infants que acaben l’escola bressol al juliol no fan un salt en un estiu, en relació amb el seu desenvolupament, que els infants evolucionen en funció de molts factors, però no en funció de les necessitats de les estructures escolars.
“En l’elaboració del nou currículum, hi han participat professionals expertes vinculades amb aquesta etapa, professionals que consideren imprescindible incloure en aquest document el benestar dels infants com un dels seus eixos vertebradors.”
Respectar els ritmes
Cada infant té el seu ritme de desenvolupament. En els primers anys aquests ritmes estan molt relacionats amb les cures: àpats, higiene, descans… En aquestes estones els nadons tenen una dependència total de l’adult, dependència que decreix a mesura que van conquerint autonomia. Això implica que, a l’escola bressol, tot el que està relacionat amb les cures dels infants té una gran rellevància: a més de ser moments en què s’atenen les seves necessitats bàsiques, són moments íntims que afavoreixen el vincle entre l’adult i l’infant, són moments bàsics per al seu desenvolupament relacional, emocional i cognitiu. En el canvi de bolquers, per exemple, s’estableix un diàleg participat en el qual, entre altres coses, l’adult respecta el cos de l’infant i l’infant en pren consciència. Si parem atenció als àpats veurem que, a més de promoure la relació amb els altres infants, contribueixen a l’autonomia personal de cadascú d’acord amb el seu moment evolutiu.
L’organització del 3-6 forma part de la de primària. Tot el que fa referència a les cures és important, però deixa de tenir la preponderància que té en el 0-3 i està bé que sigui així: els infants tenen més autonomia, han acumulat experiències i cada vegada són més capaços d’actuar sense l’acompanyament de l’adult. De tota manera, cal que se’ls doni temps per aclimatar-se i per anar incorporant la nova organització escolar. Hi ha dos moments en els quals caldria tenir especial atenció, com són l’estona dels àpats i l’estona del descans dels infants de 3 anys. S’ha de preveure un espai tranquil i relaxat on puguin fer els àpats sense pressions i també se’ls ha de preparar un espai on poder descansar després de dinar. És qüestió de donar-los temps i un acompanyament adequat. Tal com dèiem en un paràgraf anterior, l’evolució dels infants no és immediata, necessiten temps i cal que els el garantim. Respectar els ritmes dels infants és condició indispensable per procurar-los seguretat i benestar emocional.
Moments de vida quotidiana
Tant en el 0-3 com en el 3-6, els moments de vida quotidiana han de tenir unes condicions determinades per procurar benestar als infants, unes condicions relacionades amb l’espai, amb el temps i amb els recursos humans. Els espais han de ser tranquils i acollidors, han de permetre que vagin avançant en l’autonomia personal. Pel que fa al temps, hi ha una tendència generalitzada a pensar que els infants s’han d’adaptar a l’organització escolar, sobretot en el 3-6, però considerem que això no ha de ser així, que el temps dins les escoles ha d’estar pensat d’acord amb les necessitats dels infants, mai en funció de les necessitats organitzatives del centre. Els equips que atenen els infants en aquestes estones han de ser suficients i coordinats, amb prou temps per debatre sobre la planificació i el disseny de les accions a realitzar i amb capacitat per atendre tots els infants en el marc d’una escola inclusiva.
“Respectar els ritmes dels infants és condició indispensable per procurar-los seguretat i benestar emocional.”
Procés d’aprenentatge
La consideració social de l’educació dels infants de 0 a 6 anys ha canviat, però encara hi ha una rèmora que s’arrossega: continua sent freqüent sentir que es fa referència als centres d’educació infantil com a guardaries, sobretot de manera informal, i és que fins no fa gaire aquests centres només se’ls veia com a espais on guardar infants sense cap mena d’intenció educativa. Afortunadament, això ara no és així, ningú dubta que, en tota l’etapa 0-6, hi ha aprenentatge.
Els humans aprenem des que naixem i ho fem en diferents àmbits: en el familiar, en el social i en l’escolar. Dins la família l’infant aprèn els valors i les normes que li són propis; aprèn estils de conducta relacionats amb les creences i els comportaments familiars i que, en major o menor mesura, són compartits per tots els membres. Per altra banda, l’infant està en contacte amb entorns socials diversos, com poden ser els amics de la família, els espais esportius, els espais de joc; assisteix a espectacles com teatre, titelles…; rep inputs dels mitjans de comunicació… I, en cada un d’ells, experimenta vivències i rep informacions que van impregnant el seu imaginari personal i van configurant la seva visió del món a partir dels elements socioculturals que formen part del seu entorn més immediat.
Aquests dos àmbits, el familiar i el social, són fonts d’aprenentatge, però sense intencionalitat educativa. Tot el contrari del que passa en l’àmbit escolar. Una de les funcions de l’escola és posar les condicions que ajudin l’infant a construir coneixement i, perquè aquesta construcció es faci de manera òptima, cal que l’infant es senti segur i estigui en una situació de confiança i benestar. Per aconseguir aquesta confiança i benestar, cal que a les escoles es facin propostes educatives personalitzades, diversificades i adaptades a les característiques i al moment evolutiu de cada infant, amb un nombre d’infants assumible per a cada educadora i mestra, ja sigui amb ràtios baixes o amb codocència, per tal que el clima en les estances, tant en el 0-3 com en el 3-6, sigui un clima de respecte i benestar que afavoreixi el creixement personal i cognitiu de l’infant.
“Una de les funcions de l’escola és posar les condicions que ajudin l’infant a construir coneixement i, perquè aquesta construcció es faci de manera òptima, cal que l’infant es senti segur i estigui en una situació de confiança i benestar. ”
Ambient acollidor
Hi ha unanimitat a considerar necessari que, dins de les escoles, hi hagi un ambient acollidor i confortable. Els espais han de ser agradables, tant els interiors com els exteriors, amb un mobiliari que permeti diferents agrupaments, amb racons de joc i també d’aprenentatge on els infants puguin actuar de manera autònoma, amb mobles senzills i pràctics on poder desar materials de diferents tipus –de joc, d’experimentació, d’investigació…–, amb prestatges per posar contes, àlbums, llibres de lectura, de consulta. Hi ha d’haver petits espais de relació, tant individual com de petit grup, per fer-se confidències, per compartir mirades o senzillament per gaudir del plaer d’estar junts.
Aquest ambient acollidor també ha d’estar pensat per a les famílies. Les famílies són fonamentals en l’educació infantil, són part de l’escola, i elles també han de tenir uns espais propis on poder trobar-se i, sobretot, uns espais de relació amb l’equip on poder intercanviar informació i punts de vista sobre el desenvolupament de les seves filles i fills.
És aconsellable que tots els espais estiguin dissenyats des d’una perspectiva estètica i cuidada. Estar immersos en un ambient harmònic ajuda a desvetllar el pensament creatiu, l’intercanvi comunicatiu, i afavoreix que els infants, les famílies i l’equip estableixin interrelacions de qualitat. Però el que fa que un ambient sigui generador de benestar és el compromís ètic de l’equip a l’hora de fer la planificació educativa, una planificació basada en el respecte dels diferents ritmes, en l’escolta atenta, en l’observació de l’evolució del grup per adequar l’acció educativa a les diferents individualitats i en la confiança en les possibilitats de cada infant.
L’equip educatiu
L’infant es sent segur quan està en un context protegit, quan l’adult està atent a la seva activitat sense interferir-hi, sense imposar-se, quan l’adult està pendent de les possibles demandes i necessitats dels infants respectant sempre la seva autonomia. Generar aquests contextos és un dels objectius de l’educació infantil. De vegades són més espontanis, d’altres més planificats, més relacionats amb situacions d’aprenentatge més específiques, però tots tenen en comú afermar la seguretat afectiva i emocional de l’infant per tal de fomentar la confiança en si mateix i en totes aquelles persones que formen l’equip educatiu.
Els equips educatius de les escoles són els responsables de planificar l’acció educativa, de posar les condicions necessàries per fer-la efectiva i d’acompanyar els infants en el seu procés de creixement i aprenentatge. Les persones que els integren també han de tenir una situació de benestar, tant professional com personal, perquè el benestar dels infants depèn en bona part del seu benestar.
Els drets de l’infant
Abans d’acabar voldríem fer una referència explícita als drets de l’infant. Aquests drets estan articulats en la Convenció sobre els Drets de l’Infant aprovada el 20 de novembre de 1989. Aquesta convenció es basa en quatre principis: la no discriminació, aquests drets són iguals per a tots els infants sigui quina sigui la seva condició personal i social; l’interès superior de l’infant, totes les decisions que es prenguin en relació amb l’infant han de tenir en compte aquest interès; el dret a la vida, tots els infants han de tenir les mateixes oportunitats per assolir un desenvolupament òptim; el dret a la participació, els infants han de poder opinar sobre tot allò que els afecta, en tots els àmbits en els quals tenen presència, han de ser escoltats i els seus punts de vista han de ser tinguts en compte.
Dos d’aquests principis, l’interès superior de l’infant i el dret a la participació, ens interpel·len com a professionals de l’educació, ens fan reflexionar sobre com ha de ser la pràctica educativa en el 0-6, ens fan adonar que totes les propostes, situacions i condicions que es dissenyen han de tenir l’infant com a eix vertebrador de l’acció educativa, ens fan adonar que cal escoltar-los, tenir en compte els seus suggeriments, recollir-los i incorporar-los a les planificacions educatives, i també trobar espais per escoltar les seves inquietuds i les seves confidències, per tal d’establir lligams afectius.
Que els infants tenen dret al benestar és una afirmació que al 0-6 es té molt en compte perquè és un eix del dia a dia tant en el primer com en el segon cicle d’educació infantil i perquè hi ha el convenciment que sense benestar no hi pot haver educació de qualitat.
Maria Vinuesa, mestra jubilada.
