Informacions. Hem acomiadat Pepa Òdena, mestra de mestres

El passat 2 de novembre va morir Pepa Òdena, una persona molt compromesa amb l’educació infantil que, al costat de Tere Majem, va fer difusió de les idees d’Elinor Goldschmied sobre el joc de la descoberta i la panera dels tresors, i va ser la persona que va apropar les idees d’Emmi Pikler a Catalunya, establint contactes entre l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’Ins­titut Lóczy de Budapest.

Pepa Òdena va col·laborar amb la revista Infància durant més de trenta anys. El seu coneixement de la llengua i de l’educació van aportar rigor a la revista.

Pepa Òdena era mestra. Senzilla, discreta, honesta i lluitadora. La seva lluita diària a les escoles bressol catalanes, el seu exemple, van fer de la Pepa un referent per a moltes persones que vam estudiar educació infantil als anys noranta.

Va ser una d’aquelles mestres que et feien estimar la professió. No perquè els infants siguin bonics, sinó perquè defensar els seus drets és una responsabilitat de totes les persones que ens dediquem a l’educació dels més petits. Ens va ensenyar a defugir la idea d’una mestra massa ubicada en el fer per col·locar-nos en estar presents i sense presses. La Pepa era mestra dels detalls. Sempre tenia a punt un matís en les paraules, en un gest, en una manera de fer o en una conversa. I afinar el fer de mestra només es pot aconseguir si escoltem els referents.

El seu llibre L’infant i l’escola bressol és un al·legat en defensa d’una definició d’infant que encara ara massa sovint queda només en paraules endolcides. Un llibre de provocadora actualitat en un context en què la fugacitat, el canvi i la immediatesa imperen en el món de la infància. És urgent que el llegim i el rellegim fins que ens impregni de forma ferma.

El número 248 de la revista Infància porta el seu nom. Vam poder conversar amb ella i va actualitzar l’article «Petits/grans detalls per al bon “fer de mestre”», detalls que són un eix clau per a tota mestra. El seu elogi de la quotidianitat el podem copsar en els articles, igual que en la seva persona.

La Pepa ha marxat i el seu llegat, ara més que mai, necessita difusió. Llegim-la en veu alta i sabrem que cada paraula dona veu a l’infant. La infància s’ho mereix.

Gràcies, Pepa, per ser mestra de mestres!

Òdena, Pepa: «El valor de les petites coses», Infància, núm. 100, gener de 1998.

– «Cada dia és únic», Infància, núm. 128, setembre 2002.

– L’infant i l’escola bressol, Temes d’Infància, núm. 4.

– «Petits/grans detalls per al bon “fer de mestre” d’educació infantil 0-2 anys», Infància, núm. 248, setembre de 2022.

– «Conversa amb Pepa Òdena: “L’actitud de la mestra és el reflex dels valors que té interioritzats”», Infància, núm. 248, setembre de 2022.

Altimir, D., i E. Sargatal: «Mestres de mestres. Un bon títol per cercar referents de l’educació infantil del nostre país», Infància, núm. 244, gener de 2022.