Quan arribem a l’etapa adulta, sense premeditacions, ens embarquem en una aventura del tot desconeguda en què els mapes estan vagament escrits, però la societat hi ha gravat clarament i rígidament el perfil idoni dels navegants. Com a adults, en aquesta àrdua travessia haurem de respondre de la manera més madura, racional i forta que puguem. El niu de la llar queda enrere. El refugi on ens formem com a individus ens obre les portes i abandonem la puerilitat que quedarà allà encapsulada per sempre. Les pors, l’experimentació, les primeres vegades i la fragilitat queden en un segon terme que rarament mostrarem.
