Els drets dels infants tenen un present i un passat. Tenen un futur? A les notícies, els reporters sovint ens mostren imatges d’infants que arriben sols o als braços d’una mare o un pare que implora que l’ajudin. No deixa d’augmentar el nombre d’infants cada vegada més joves de tot el món que deixen les seves famílies per buscar una esperança en un altre país. Actualment representen el 50% dels refugiats desplaçats. Milers d’organitzacions han fet del seu rescat de les urpes del sofriment el seu objectiu. Als nostres carrers occidentals els veiem als braços d’adults demanant protecció i cura. Aquestes criatures són particularment vulnerables i preses del tràfic més abjecte fins i tot abans de néixer.
Els infants immigrants a França
Amb l’augment del nombre de famílies refugiades, en els darrers anys hem vist una gran diversificació de situacions dels menors estrangers. Durant molt de temps, la immigració s’organitzava al voltant de necessitats econòmiques, els infants arribaven a França mitjançant la reunificació familiar. Sovint la mare i els fills venien a reunir-se amb el pare, que havia aconseguit tenir unes condicions de vida mínimes: ingressos i habitatge. La llei francesa protegia aquests casos d’immigració.
Però en els darrers deu anys, amb l’arribada de refugiats i menors estrangers no acompanyats, la situació dels infants estrangers s’ha deteriorat molt: condicions d’allotjament precàries, problemes de salut, traumes fruit de la guerra i l’exili han pràcticament invisibilitzat els drets dels qui arriben. Cada any passen per centres de retenció i per l’expulsió 50.000 famílies a qui se’ls ha denegat l’asil i es troben en situació irregular. En el cas dels infants en edat escolar, es garanteix el dret a l’educació, així com, de vegades, l’àpat de migdia. Però per als infants de menys de tres anys, els centres i els serveis són escassos i poc adequats.
L’estatus d’aquests infants de famílies immigrants en situacions irregulars ha deixat al descobert les obligacions dels estats i les comunitats, que són responsables de la seva protecció. És tan necessari comprendre millor aquest fenomen a França i a Europa com ho és preguntar-se per les raons que empenyen els menors i els seus pares a deixar Àfrica i embarcar-se en viatges sovint perillosos que comporten el patiment d’una explotació mental i física greu per a la seva salut.
Hi ha acord entre els psiquiatres d’infants i adolescents que aquests infants víctimes quedaran traumatitzats per tota la vida. Fins i tot si són capaços d’adaptar-se, necessiten un acompanyament específic perquè es respectin els seus drets, però sobretot perquè les seves vides prenguin sentit. “Per què viure, lluitar, si és només per ser tractat pitjor que un gos.” Aquestes i altres paraules són un senyal que aquests infants són profundament conscients de la seva situació però no veuen la manera de sentir-se segurs i trobar un benestar.
Els infants que han abandonat el seu país sovint acumulen traumes i mereixen una atenció i un afecte especial. Entre els refugiats que són acollits a França, vuit de cada deu són infants i adolescents. Han passat per adversitats que cap infant hauria de viure i necessiten un acompanyament que els possibiliti refer-se.
“Al principi, els refugiats estan força bé psicològicament, perquè han aconseguit salvar-se i arribar a un lloc segur”, diu Marie Rose Moro, responsable de la Maison Solenn de París i autora de Nos enfants demain. Pour une société multiculturelle (“Els nostres infants demà. Per una societat multicultural”). Així, doncs, el que predomina quan arriben és alleujament, i aquest sentiment pot perdurar segons la qualitat de l’arribada. “Si són acollits d’una manera humana i fraternal, això els consola. Per contra, si són rebuts amb indiferència o hostilitat, això reactiva el dolor i els traumes del passat”, explica la psiquiatra.
Hi ha moltes ONG que treballen amb infants immigrants, que protegeixen els seus drets, els eduquen i els ensenyen oficis. Les polítiques locals, amb el suport de l’Estat, donen parcialment resposta a les necessitats dels infants immigrants. Tanmateix, està clar que els problemes superen els mitjans de les ONG i els programes estatals. Avui resulta absolutament urgent que totes les autoritats locals i els actors de la societat civil coneguin aquest fenomen per tal de garantir mesures coherents perquè aquests infants desplaçats rebin una atenció adequada.
Pares i infants viuen situacions humanes, socials i legals cada vegada més complexes: famílies mixtes, famílies monoparentals, famílies homoparentals. La diversificació social i econòmica de les situacions familiars ha tingut un impacte en la llei francesa i en els drets dels infants i l’accés a aquests. I encara més en el cas de famílies en situacions de gran precarietat, sobretot immigrants, refugiades i famílies clandestines que han d’afrontar el xoc d’adaptar-se a nous estils de vida i noves pràctiques educatives i per a les quals l’accés legal no sembla possible. D’una banda, a aquestes famílies els resulta difícil conèixer els seus drets i com accedir-hi, i, per altra banda, han d’adquirir el coneixement de l’expertesa social i legal per tal d’assegurar la seva salut i la seva seguretat. A França, els professionals que donen suport a les famílies s’han de preguntar com conciliar la protecció, l’educació i l’autonomia alhora que respecten cada una de les diverses cultures i situacions familiars.
Informes i recomanacions
Els professionals de la primera infància juguen un paper essencial a l’hora d’oferir suport, guia i també confort als pares. Des que el 17 d’octubre de 2017 el president francès va llançar un programa nacional per lluitar contra la pobresa, tots els informes, les opinions i les propostes han posat l’èmfasi en l’accés a tots els drets fonamentals. Això fa referència a tots els àmbits de les polítiques públiques: habitatge, educació, sanitat, cultura i la lluita contra la discriminació. Unes polítiques territorials que associen totes les parts implicades són el primer nivell per promoure i garantir l’accés als drets. Així, formar els professionals per donar suport a les famílies en situacions molt precàries és una prioritat.
S’han desenvolupat diverses mesures per facilitar l’accés als drets:
- Desenvolupament d’un pla de comunicació massiva sobre els serveis existents i millora de la comunicació sobre accessibilitat.
- Creació d’espais d’accés als drets i als serveis destinats a les famílies.
- Desenvolupament de nous recursos per als pares i mares.
El defensor dels drets dels ciutadans recomana que les autoritats públiques prenguin totes les mesures necessàries per garantir un accés efectiu a tots els infants, sense cap mena de discriminació, als serveis i als centres infantils, particularment desenvolupant serveis d’atenció infantil flexibles que permetin horaris adaptables per a l’acollida d’infants i famílies.
S’ha vist que la mobilització de totes les parts implicades i el treball en xarxa, sobretot mitjançant polítiques locals i municipals, tenen efectes molt positius. Per a les famílies immigrants, el xoc entre l’estatus personal i la llei francesa pot representar un obstacle important per a la integració. Les famílies es troben permanentment dividides entre la llei del seu país d’origen i la llei francesa. Més enllà dels aspectes administratius i normatius, les famílies han de navegar quotidianament per institucions, com la prefectura, escoles, serveis socials, que posen a prova constantment la seva capacitat de comprendre els seus drets i possibilitats d’acció. Els equips educatius i socials són a primera línia per construir estratègies que permetin a les famílies i els infants actuar amb autonomia coneixent els seus drets i obligacions.
Els pares i els professionals es veuen sovint confrontats per la falta de consciència sobre els drets i l’empoderament, i encara més en el cas dels infants menors, que no tenen la capacitat de defensar-se legalment. Els professionals són a primera línia per defensar-los i acompanyar les famílies perquè comprenguin els seus drets. Fins fa poc, la contribució d’un pare o una mare es limitava a l’acompanyament educatiu. Però actualment va prenent impuls una dimensió més global de l’acció parental.
El repte de donar veu als interessos dels infants de 0 a 3 anys en aquest context és gran. El desig d’accés als drets queda per sota les possibilitats si resta confinat a l’àmbit administratiu-normatiu. En diversos àmbits, un infant és legalment dependent dels pares i depèn d’adults com mestres, pediatres, magistrats, etc. La qüestió de qui defensa els drets de l’infant de vegades és ambigua. Els drets dels infants només tenen sentit si els pares són ells mateixos actors legals, especialment els més vulnerables (famílies monoparentals, immigrants, famílies en situacions de molta precarietat).
Per tant, l’accés als drets per a les famílies és una prioritat. El desenvolupament harmònic de l’infant dependrà directament de la seva capacitat de mobilitzar tots els
actors i permetre l’accés a un suport mèdic, social i educatiu de qualitat. Cal abordar quatre prioritats:
– Tenir en compte, en l’acompanyament a les famílies, els conflictes entre l’estatus personal (lleis del país d’origen) i la llei francesa, amb les implicacions que té en l’educació (discurs discordant entre la família, les institucions: la prefectura, l’escola…).
– Donar a l’infant un lloc en la història de vida dels pares, sobretot quan hi ha traumes ocults.
– Treballar amb els recursos locals (oficines d’accés legal, associacions jurídiques) per tal que les famílies disposin de tota la informació.
– Reforçar en la formació inicial i continuada dels professionals de la primera infància l’anàlisi de les situacions amb un enfocament sociojurídic.
[1] Combatre la pobresa de famílies i infants – Consell Superior per a la Família, la Infància i la Gent Gran – Informe aprovat el 5 de juny de 2018.
[2] Propostes del grup de treball Eradicar la pobresa infantil – Delegació interministerial per a la prevenció i la lluita contra la pobresa infantil i juvenil – 15 de març de 2018.
[3] Informe de 2018, Del naixement als 6 any: a l’inici dels drets: www.défenseurdesdroits.fr.
[4] Grup d’informació i acompanyament per a immigrants: www.gisti.org.
[5] En el cas de conflicte d’interessos entre l’infant i qui exerceixi la pàtria potestat el jutge pot designar un administrador ad hoc perquè el representi legalment.
