Cada hort és diferent. Els horts comunitaris, d’acollida o veïnals, els horts interculturals i internacionals, tanmateix, tenen alguna cosa en comú: l’horticultura connecta les persones amb o sense experiències com a refugiats o immigrants, ajuda els nouvinguts en la seva arribada a la nova llar i crea un sentit de consciència vers les relacions ecològiques i la vida sostenible. La periodista Jutta Gruber i el realitzador de documentals Andreas Münzer, d’Alemanya, es troben amb actors petits i grans dins aquest nou moviment dels horts.
L’arrelament és potser la necessitat més important i la menys reconeguda de l’ànima humana.
Simone Weil
“Quan anem al nostre parterre a l’hort comunitari veïnal, hi ha molts crits i emoció. Tothom vol participar!” Marten Wolff treballa en la cura d’infants i és el responsable del projecte d’hort a Greifswald, al nord-est d’Alemanya. Junts treballen als parterres cultivats de l’hort comunitari, experimenten com canvia la natura al llarg de les estacions i aprenen que les plantes necessiten aire, terra, sol i aigua per créixer. “Tot i que els parterres són només a quatre metres darrere la tanca que envolta la nostra zona exterior, cada visita és una aventura per als infants.” Els seus pares són del Iemen, de Síria i de l’Índia i d’altres països. “Aquest any han estat cultivant pastanagues, carbassons, raves, colraves i una carbassa. El treball a l’hort de seguida es converteix en un llenguatge comú”. Cada vegada que els infants visiten l’hort, comproven si cal regar la terra dels parterres cultivats i si la carbassa ha crescut: “Volien que és fes enorme”. El disgust pel fet que mai arribessin a collir-la perquè un porc senglar se la devia haver menjat amb altres verdures no va durar gaire, perquè “els animals també haurien d’alimentar-se a l’hort comunitari”. L’any que ve volen cultivar una cosa per damunt de totes: carbasses, i més d’una!
Teràpia in situ
Des que es va fundar, el 1996, l’organització sense ànim de lucre Menschenskinder al districte Friedrichshain de Berlín acull sota el seu paraigua un centre familiar, un centre d’educació infantil i un hort veïnal intercultural. Com a treballadora d’educció social, Martina Peter treballa amb els pares i mares: “Molts d’ells participen a l’hort veïnal mentre els seus infants són al centre d’infantil i continuen venint a l’hort fins i tot que els seus fills i filles ja han començat a anar a escola en algun altre lloc”.
Les activitats de l’hort comunitari de Greifswald s’adrecen directament als infants, els pares simplement hi són. “L’hort és un espai terapèutic per si sol. Els infants hi troben adults fent activitats significatives i aprenen de manera natural sobre el treball a l’hort en contacte estret amb la natura. La Marlene, per exemple, sempre ha mostrat molt d’interès pel món de les plantes. Pot anomenar i descriure totes les flors i fa de guia quan algú visita l’hort.”
Trobar el lloc de cadascú
A Kreuzberg, un districte proper de Berlin-Friedrichshain, a l’Elsa, de set anys, li encanta fer de guia dels visitants a l’hort intercultural Rosenduft (fragància de rosa). Famílies refugiades de l’antiga Iugoslàvia van rebre el terreny per utilitzar-lo com a hort comunal el 2006. Amb el suport de l’associació Südost Europa Kultur e.V., es va crear un petit oasi dins la gran capital de Berlín en el que abans era una zona erma i es va batejar amb el nom d’aquesta flor tan apreciada als Balcans. L’enginyer agrícola Begzada Alatović hi va participar des del principi. “Després que un primer suport psicològic ens havia donat certa estabilitat, vam tenir la idea que les nostres ànimes podrien seguir guarint-se en un hort comunitari. A més de plantes i llavors, les famílies van dur també alguns quintars de terra mare que van recollir en els seus viatges a la seva terra nativa.” Actualment hi cultiven unes quaranta persones. Algunes d’elles “pràcticament han nascut i crescut al nostre hort” o, com l’Elsa, són del barri. Filla de pares d’origen espanyol, fa dos anys que cultiva un parterre en forma de tall de pizza. Hi cultiva els seus ingredients preferits per a la pizza, que cou en un forn que van construir els mateixos horticultors. L’Elsa ha començat l’escola primària aquest any. A ningú li ha sorprès que ella, que ja havia convidat els seus amics del centre d’infantil a l’hort, ara mostrés el seu parterre als seus companys d’escola. Tota la classe va mostrar tant d’entusiasme que l’any que ve conrearan tres parterres diferents a “l’hort pizza”. “És molt emocionant veure com tothom troba el seu lloc aquí”.
Un hort de nenes
L’Hort de les Nenes de Gelsenkirchen, a l’oest d’Alemanya, també es va iniciar el 2006, però per unes circumstàncies molt diferents. “En aquell moment, nosaltres, del Landesarbeitsgemeinschaft autonome Mädchenhäuser (LAGAM – Grup de treball regional per a cases autònomes de nenes), teníem la idea que un projecte centrat en activitats pràctiques podria ser un plus a la nostra tasca consultiva”, recorda la cap de LAGAM Renate Janßen. “La ciutat ens va fer una oferta perfecta: ocupar-nos d’un antic hort per un termini llarg. A l’hort no hi havia ni aigua ni electricitat, però tampoc no comportava pràcticament cap despesa”. El 2010 es va fundar Maria-Sibylla-Merian e.V. com a organització de suport, especialment per a l’Hort de les Nenes. Des del principi hi van prendre part infants amb experiències com a refugiats o immigrants, per exemple de Kosovo. Als organitzadors de LAGAM els va sorprendre descobrir que els horts no sempre són llocs acollidors i segurs per als infants amb experiències com a refugiats. “En certa manera havíem estat caient en l’estereotip que els infants refugiats solen venir de zones rurals i estan contents d’estar envoltats de natura. Com les nenes que han crescut a Gelsenkirchen, la majoria d’ells només coneixen els horts de les visites als avis. A alguns, ser a l’aire lliure els fa sentir amenaçats. Afortunadament, això canvia amb el temps.”
Com que les nenes “sovint estan més estretament lligades als esdeveniments familiars i tenen menys possibilitats de moure’s lliurement que els seus germans”, LAGAM ha establert un servei de recollida. “Volem prendre’ns les preocupacions de les famílies tan seriosament com ens prenem els interessos i les necessitats de les nenes. A banda d’això, sempre parem atenció al que és important per a les nenes i això no sempre ha de ser treballar a l’hort”. Una nena, per exemple, era víctima d’assetjament escolar perquè era una mica grassoneta. Els seus resultats escolars van empitjorar. “Li vam oferir suport acadèmic. Ara té 17 o 18 anys i està estudiant per ser llevadora. Quan la recordo, tinc clar per què soc aquí i per a què treballo!”
També són estimulants les iniciatives d’horticultura que “es van desenvolupar a partir del nostre projecte d’hort. Una nena fins i tot va aconseguir convèncer els seus pares, que depenen econòmicament de les prestacions socials, però que estan molt implicats, i després de consultar-ho amb el propietari, de convertir una franja de terra en desús que hi ha entre casa seva i l’edifici veí en un petit hort!” O les activitats de “la gira de l’Hort de les Nenes”: “En aquella època vam sortir a zones veïnes i, consultant-ho amb el municipi, vam replantar espais deteriorats, com rodanxes d’arbres o la transformació d’alguns xamfrans de zones exteriors dels centres d’infantil urbans. Amb un millor finançament, ens encantaria continuar desenvolupant aquest projecte.”
Sentir-se segur
L’hort d’acollida Zieten al nord d’Alemanya es va crear el 2016 al costat del complex d’una casa-refugi a Göttingen. Són 300 metres quadrats on famílies de Síria, Afganistan, Iraq i el nord d’Àfrica planten arbres i arbusts i conreen verdures plegats. L’enginyera agrícola i educadora Nina Besecke els acompanya: “Alguns estan traumatitzats per la seva experiència com a refugiats. Hi ha infants que van presenciar com una bala colpia el seu amic a Síria. Amb nosaltres se senten segurs i les activitats significatives els ajuden a connectar. Els agrada ser a l’aire lliure a l’hort”.
En Sorosh, un infant de deu anys de l’Afganistan, ha sigut un horticultor entusiasta des del principi. “En sap molt i ofereix visites a l’hort a qualsevol que hi estigui interessat.” Els dimecres celebren un ritual setmanal a l’hort de patates rostides amb recuit, i de vegades una recepta afgana de patates farcides de verdures. “Les prepara un dels pares. Les patates són les que conreem nosaltres. Durant la collita els infants van per terra de quatre grapes per trobar fins a l’últim bulb.” Els tomàquets acostumen a tenir molt d’èxit. No només perquè tenen un gust molt bo, sinó també perquè necessiten molta aigua. “Als infants els encanta regar. Quan els parterres estan negats d’aigua, és sempre un desgavell meravellós.”
Aquest projecte coopera amb el centre proper d’educació ambiental Reinhausen, una institució del Ministeri de Cultura de la Baixa Saxònia, on els infants poden formar-se com a horticultors. I a l’hort, ells formen als altres: “No has de punxar la patata amb el rasclet!” “Els abellots no piquen, els pots agafar amb la mà”. A l’hivern, quan no hi ha feina a l’hort, els infants manufacturen productes, com crema de calèndula o melmelada. “Se’ls veu a la cara com gaudeixen fent coses per si mateixos i aportant la seva contribució.”
A qui pertany la ciutat?
A l’anella verda, parcialment lliure de cotxes, del districte Freiburg de Vauban, al sud d’Alemanya, hi ha diversos projectes d’hort que reflecteixen perfectament la diversitat i els objectius polítics dels horts comunitaris. La Granja d’Aventures per a Infants amb el seu programa educatiu obert i el seu centre d’atenció extraescolar existeix des del 1996. Aquí, els infants poden experimentar ja en una segona generació com viure en harmonia amb la natura. L’associació també és la responsable de portar un grup d’educació infantil en la natura i un grup d’educació infantil al bosc per a infants de tres a sis anys. A més, el 2011 es va inaugurar el projecte d’hort urbà WandelGarte (Hort per al canvi). L’hort urbà està associat al moviment de la ciutat per a la transició global i dirigeix tot el districte cap a l’horticultura sostenible i l’autosuficiència. Els veïns estan experimentant amb espècies de verdures antigues, intenten millorar la qualitat del sòl i, juntament amb la Universitat de Ciències Aplicades de Hohenheim, estan fent recerca sobre quines són les millors soges per al propi cultiu per tal d’aconseguir ser independents de les importacions i de les varietats modificades genèticament. L’hort inclusiu i internacional Gemeinsam Gärtnern (Conreant junts) a la granja infantil va ser cofundat pel treballador social i cap del projecte Joachim Stockmaier. “El vam fundar quan van començar a arribar més i més famílies refugiades a Freiburg el 2015.” Els projectes són precursors d’un futur millor per als nostres nets i netes: “Si tothom fes hort al davant de casa seva, aquesta extensió verda tindria un efecte positiu en el canvi climàtic. En el futur canviarà les nostres vides de manera dràstica. Fins ara, hem rebut refugiats de guerres civils, però en el futur arribaran també refugiats climàtics, la supervivència econòmica dels quals a les seves terres d’origen queda destruïda per les sequeres que comporta el canvi climàtic global. Es preveu que aviat dues terceres parts de la població mundial viurà a les ciutats. Enmig d’aquestes ciutats, els infants aprendran a conèixer l’horticultura ecològica. Junts aprenem a viure de manera autosuficient i sostenible.
Inclusió social i estil de vida sostenible
En l’últim informe sobre la situació de la implementació dels drets dels infants a Alemanya, unes cent associacions de la societat civil arriben a la conclusió que les formacions o cursos individuals sovint no arriben als grups socialment desafavorits i, per tant, no són adequats per reduir la discriminació i les diferències socials o per oferir suport a la salut d’infants i joves. És més eficient canviar les condicions de vida dels infants i joves perquè els sigui més fàcil prendre decisions que fomentin la salut per pròpia iniciativa.
Les dones que, després de veure’s obligades a deixar la seva llar a Bòsnia durant les guerres de l’antiga Iugoslàvia, van fundar el primer hort intercultural a Göttingen el 1996, devien haver intuït el potencial de l’hort comunitari en el foment de la salut. El que més enyoraven eren els seus horts!
La sociòloga Christa Müller és una dels primers autors que ha publicat sobre el tema de l’èxit dels processos d’integració en horts comunitaris. El seu llibre Taking roots abroad. International Gardens and their importance for the integration process (“Fent arrels a l’estranger. Els horts internacionals i la seva importància per al procés d’integració”) es va publicar a Munic el 2002. L’edició exhaurida es pot descarregar ara gratuïtament en PDF en alemany a: www.urban-gardening.eu/herausgeberin. L’autora dirigeix recerques sobre estils de vida sostenibles i nous models de prosperitat i és la presidenta d’Anstiftung (Incitació). La fundació promou, connecta i investiga espais i xarxes de pràctiques col·laboratives autogestionades, com els horts interculturals, tallers oberts i repair cafes. Trobareu tota la informació, anuncis d’esdeveniments i webinars sobre desenvolupament sostenible a www.anstiftung.de., a més d’una visió ben estructurada dels horts comunitaris a Alemanya.
A molts països europeus hi trobem horts interculturals, però encara no existeix un portal d’Internet que els englobi tots. A www.ugain.online (Horts urbans per a la integració socials dels immigrants) s’estan desenvolupant aplicacions d’informació i de formació, incloent estudis de casos i mòduls educatius sobre els horts com a espais d’integració social. Els col·laboradors del projecte són Àustria, Anglaterra, Alemanya, Suècia i Espanya.
Jutta Gruber treballa com a editora a Verlag das Netz i com a terapeuta corporal i és coeditora del monogràfic de Betrifft KINDER “Ankommen. Willkommenskultur in der Kita” (“L’arribada. Cultura d’acollida als centres d’infantil”), publicat el 2016.
Andreas Münzer és dissenyador, fotògraf, realitzador de documentals, formador i periodista. Viuen i treballen junts a Berlín.
Contactes
juttagruber@verlagdasnetz.de
