Des de febrer de 2020 Itàlia s’ha vist confrontada a un període de la seva història que mai abans havia conegut. La crisi del Coronavirus ha impactat al país, com a tot Europa, de ple: els hospitals saturats per l’afluència de pacients atesos, l’activitat laboral aturada, la societat confinada al domicili durant quatre mesos, amb nombroses famílies amb els membres dispersos geogràficament que no s’han pogut veure durant aquest període.
Itàlia va ser un dels primers països tocats per la COVID-19 i molt aviat va mostrar un balanç dur de la situació. Tots els nivells de la societat han quedat tocats, però són els més fràgils per l’edat, la salut o la situació socioeconòmica el qui han estat més fortament exposats als riscos lligats a aquesta crisi sanitària. Perquè són sovint els grups de població que viuen en situació més precària els que la pandèmia colpeja més durament. Per a milers de famílies d’Itàlia, aquesta etapa ha agreujat la seva situació ja precària i corren el risc de fer-los encara més vulnerables en un futur proper.
Filippo Miraglia, responsable d’Immigració ARCI Nacional, i president d’ARCS ARCI, Cultura i Solidaritat, està preocupat per les diverses repercussions de la crisi per a les famílies immigrants i els seus infants.
Itàlia compta amb unes 5.550.000 persones d’origen estranger que no tenen passaport italià, això és, un 8% de la població. Si bé no hi ha xifres actuals concretes sobre el nombre de famílies estrangeres, la majoria dels immigrants estan acollits per famílies ja existents ja que només per la via de la reunificació familiar poden tenir accés a entrar al país. Els immigrants provenen principalment de Romania, Albània i el Marroc, però també de França i Gran Bretanya i d’altres llocs.
Des de la Primavera Àrab el 2011, els patrons de la immigració han canviat molt i les autoritats italianes han hagut d’encetar debats per tal d’adaptar les seves polítiques per afrontar el nombre creixent de demandes, des dels drets de desembarcament en sòl italià a l’organització dels diferents serveis que els acompanyen. Avui els demandants d’asil representen una minoria del percentatge d’estrangers acollits, al voltant d’unes 300.000 persones. Són sobretot homes; les famílies que busquen asil amb infants petits són una minoria.
Els problemes de les famílies immigrants són bàsicament els mateixos que els de les famílies pobres. En situacions en què només treballa un membre de la família, que és sovint el cas pel que fa als immigrants, la crisi de la COVID ha estat especialment dura, sobretot econòmicament. El govern ha plantejat mesures per ajudar les famílies que han perdut els ingressos a causa de la reducció o cessament de la feina. Amb tot, aquestes mesures no són suficients per a les famílies més necessitades. A més, les associacions que fan acompanyament de les famílies immigrants temen que la sol·licitud d’ajuda encendrà encara més un discurs ja ben arrelat en posicions polítiques nacionalistes. Les autoritats municipals i regionals tenen cada cop més informació sobre accions discriminatòries contra immigrants, i l’ARCI: Home Association informa d’un increment del nombre de denúncies presentades davant els tribunals. Una primera preocupació que ha sorgit i cal ser abordada és la del discurs de la por, utilitzat regularment com a vector aglutinador dels sentiments nacionalistes i de la discriminació vers els immigrants. Durant aquesta crisi el discurs racista ha estat molt menys visible, amb l’atenció centrada sobretot en qüestions de salut, cosa que ha permès el retorn d’un terreny polític favorable a difondre un missatge encara més virulent i racista. Com a la resta d’Europa, en temps d’incertesa el racisme s’utilitza com a mitjà per construir consensos electorals. Quan aquesta etapa de crisi sanitària es superi, el discurs amb una forta orientació racista haurà tornat a avançar per adobar el terreny d’arguments nacionalistes. Podria instal·lar-se entre la població italiana un sentiment d’animadversió vers els immigrants, sens dubte no obertament contra els immigrants, però que els pot considerar potencialment perillosos: portadors de malalties i una càrrega per a l’economia.
L’associació ARCI, present a Itàlia des de 1957, ofereix avui al seu web una plataforma de servei i un número de telèfon gratuït que guia els sol·licitants d’asil i els immigrants amb informació sobre on dormir, on trobar assistència legal, on trobar atenció mèdica, on trobar atenció psicològica, on trobar classes de llengua. Aquesta plataforma ofereix també tots els documents administratius disponibles i n’ofereix la traducció a 15 llengües, per facilitar així el procés perquè les persones nouvingudes trobin la informació que necessiten. El Sr. Miraglia, coordinador i director nacional, assenyala que des de febrer ha crescut el nombre de persones que busquen ajudes per menjar i per medecines. Com que les feines d’ajuda a la llar s’han vist molt afectades per la crisi, les dones immigrants, que són les que fan majoritàriament aquestes tasques, han perdut la font principal d’ingressos per a les seves famílies. Davant d’això, les associacions temen que el retorn després de la crisi serà particularment difícil, i les mesures polítiques que s’han adoptat fins avui no ofereixen solucions específiques a les famílies immigrants amb criatures petites. Igualment, fins i tot si hi ha ajudes, l’experiència a Itàlia, com de fet arreu, mostra que quan la precarietat amenaça tots els estrats socials, el racisme en diferents formes arrela encara més.
L’accés als serveis de salut durant la crisi ha estat problemàtic per a tota la societat italiana. En els darrers anys el sistema de salut a Itàlia ha patit retallades importants. Tot i que no hi ha xifres sobre el nombre d’immigrants afectats per la malaltia, és ben sabut que les famílies amb infants malalts no han pogut rebre una atenció adequada perquè els hospitals ja patien l’impacte de les retallades pressupostàries. Amb menys espai i menys recursos, els esforços s’han centrat sobretot a combatre el virus, no només als hospitals, sinó també en totes les àrees de l’atenció sanitària. Miraglia assenyala que encara no s’ha mesurat l’impacte dels darrers mesos sobre la salut dels infants. Preocupa que els infants immigrants hagin patit per causa de la crisi. Tanmateix, Miraglia reconeix que durant aquest període hi ha hagut mostres de gran solidaritat en totes les escales de la societat italiana. Espera que aquesta ajuda mútua entre ciutadans influirà en la població en general i els actors de la societat civil, així com la premsa, per tal que aquest missatge de solidaritat acabi sent el fruit més important d’aquesta crisi.
[1] Arci: Home
