Infància a Europa avui és un projecte en construcció de vuit països europeus que comparteixen una missió: promoure la diversitat i les bones pràctiques en l’àmbit de la primera infància entre els professionals, els responsables polítics i els grups d’interès de tot Europa.

La revista es va publicar per primera vegada l’any 2001 sota el títol d’Infància a Europa. El 2017, els diferents socis es van retrobar per tal de continuar generant articles de qualitat sobre qüestions d’actualitat en l’educació de la primera infància amb Infància a Europa avui.

El grup treballa voluntàriament i publica un número cada anys, en col·laboració amb més d’un centenar d’investigadors, professionals i educadors de cada país. La revista es publica en set idiomes.

Introducció
La natura i l’infant: un futur per a un desenvolupament sostenible

En l’any 2019, resulta més important que mai redescobrir el tema de la natura, de la infància i del desenvolupament sostenible a Europa. Si bé la natura sempre a format part del pensament pedagògic de Rousseau, Montessori, Steiner, Freinet, Loczy i molts d’altres, ens trobem avui confrontats al desafiament de saber com reconciliar el canvi climàtic, la degradació de la biodiversitat i els impactes negatius de la contaminació amb els nostres valors educatius i les nostres pràctiques actuals.

Com a pares, polítics, educadors, acadèmics i ciutadans, lluitem per resoldre el problema d’un desenvolupament sostenible per a les generacions futures. Cal compartir amb els infants les experiències sorgides de pràctiques concretes de la vida quotidiana i, alhora, les perspectives mundials en l’àmbit educatiu. Hem de basar el nostre debat en els dos aspectes de la pedagogia, pràctica i teòrica, per tal de clarificar les nostres accions i les nostres tries en el terreny de la primera infància.

En aquest número de 2019, Infància a Europa avui ha convidat nou professionals a compartir les seves pràctiques, observacions i idees. Comencem examinant  de prop el tema de la infància en la seva dimensió natural en les obres del filòsof francès Jean-Jacques Rousseau i la importància d’Emili o De l’educació. A continuació presentem una experiència pràctica a l’escola bressol municipal de Valldaura, Barcelona, on el desenvolupament sostenible és un treball conjunt de mestres, famílies i infants.  Sarah Wauquiez, autora i pedagoga, comparteix la seva experiència a Suïssa com a ensenyant de matèries que van de les matemàtiques a la lectura i l’escriptura en un entorn natural a l’aire lliure. Una directora d’una escola bressol internacional de França comparteix la seva experiència a Haití i els reptes culturals de què ha estat testimoni a l’hora de fomentar activitats dels infants a la natura.

La pedagoga Laura Malavasi desenvolupa la teoria dels infants com a actors i protagonistes del seu propi desenvolupament i de les seves relacions amb el món natural. La investigadora Ellen Beate Hansen Sandseter examina la qüestió del joc arriscat i la seva importància en la percepció que l’infant té de l’entorn i de si mateix. Seguidament examinem com es concep l’espai exterior per als jocs dels infants a Itàlia, i com una organització francesa sense ànim de lucre promou el paper de les polítiques en el desenvolupament sostenible i les pràctiques en la primera infància. Tres recerques portugueses desenvolupen idees sobre la manera de construir la sostenibilitat des de la primera infància.

En aquest número, ens hem concentrat en les diferents pràctiques i teories que sustenten l’educació per a un desenvolupament sostenible en la primera infància més que no pas a presentar solucions o polítiques tancades. Els infants i la natura representen un tema permanent i coherent que cal abordar en més números. Confiem que aquests articles animin debats transfronterers allà on hi pugui haver diferències en la manera com s’han desenvolupat les pràctiques, a escala nacional o regional.