Infància a Europa avui. Emergència climàtica i educació. Número 5
Títol
Autor
Editorial. Emergència climàtica i educació
Estem fent tard. Segurament el nostre planeta ja fa temps que ha entrat en un compte enrere amb conseqüències, algunes d’imprevisibles i d’altres que ja comencem a tocar amb la punta dels nostres dits. No convé generar alarmes catastrofistes perquè això ens portaria a una passivitat que no faria sinó agreujar el problema. Convé prendre aquesta situació amb fermesa, com si agafessim un bou per les banyes, per provar de fer el possible per començar a revertir situacions que poden contribuir a deixar un planeta millor pels nostres infants.
Marta Guzman , David Altimir
Emergència climàtica i educació
Educar en temps de catàstrofes, una qüestió de responsabilitat
Travessem una profunda crisi climàtica que afecta tot allò que és viu; també els éssers humans, que la pateixen d’una forma asimètrica i desigual. La crisi no té solucions merament tecnològiques, sinó que requereix transformacions profundes en la manera de relacionar-nos amb la natura i entre les persones. L’educació té un paper fonamental en aquesta transformació. No es pot continuar educant com si no passés res.
Yayo Herrero
L’educació és sostenibilitat
Qui som? El projecte ReMida Bologna_Terre d’Acqua, Centro di Riuso Creativo dei Materiali di Scarto Aziendale, neix el 1996 a Reggio Emilia d’una idea de les escoles bressol i parvularis de Reggio Emilia, conjuntament amb la Fundació Reggio Children, que s’acabarà desenvolupant a escala nacional i internacional donant vida a una xarxa de centres de reciclatge molt important. ReMida, està gestionat per l’Associazione Funamboli, en col·laboració amb Geovest i està també aixoplugat per l’ajuntament de Calderara di Reno. Des del 2012 forma part dels centres de servei i assessorament a la regió italiana de l’Emilia Romagna.
Associazione Funamboli/ReMida Bologna_Terre d’Acqua
Residu Zero. Menys és més
Menys, local i sostenible: si podem reduir el nostre consum a això, no només podem estalviar CO₂, sinó també recursos importants. L’editora Emilia Miguez descobreix a través de Jana Papenbroock, una de les mares fundadores, com s’aconsegueix amb l’ajuda dels principis Residu Zero en un centre infantil de Berlín.
Emilia Miguez
Ecogastronomia per a infants
L’ecogastronomia o menjar lent (Slow Food) és un moviment que neix a Itàlia i té seguidors en altres parts del món. Va ser fundat per Carlo Petrini als anys 1980 en oposició al fenomen creixent del “menjar ràpid”. L’objectiu del moviment és protegir i promoure un patrimoni cultural d’una alimentació que sigui “bona, neta i justa”. És a dir, bona per menjar, conreada amb mètodes sostenibles, i produïda, del camp a la taula, per treballadors amb unes condicions laborals justes.
Penny Ritscher
Esperança i temor: com parlem amb els infants sobre el canvi climàtic?
Pot fer la impressió que el canvi climàtic és un tema massa tètric per parlar amb els infants. Però en lloc d’evitar el tema, cal que les institucions infantils trobin maneres d’abordar la sostenibilitat com a part de la pràctica pedagògica i mostrar als infants maneres d’actuar i d’implicar-se.
Kristine Fjord Tolborg
Sobre el Projecte Outgoing – repensar les formes de relació amb el món
En una època de canvis ràpids i incertesa, de molts reptes i desequilibris mediambientals, socials i culturals, així com econòmics, s’acostuma a considerar l’educació com una prioritat per tal que puguem construir un món més sostenible (UNESCO, 2017).
Ana Rasteiro, Maria Assunção Folque, Mariana Valente, Elisabete Gomes, Ana Simões, Maria Ilhéu, Ana Luísa Pires, Tiago Almeida i Fátima Aresta
Títol
Editorial. Emergència climàtica i educació
Estem fent tard. Segurament el nostre planeta ja fa temps que ha entrat en un compte enrere amb conseqüències, algunes d’imprevisibles i d’altres que ja comencem a tocar amb la punta dels nostres dits. No convé generar alarmes catastrofistes perquè això ens portaria a una passivitat que no faria sinó agreujar el problema. Convé prendre aquesta situació amb fermesa, com si agafessim un bou per les banyes, per provar de fer el possible per començar a revertir situacions que poden contribuir a deixar un planeta millor pels nostres infants.
Autor
Marta Guzman , David Altimir
Títol
Emergència climàtica i educació
Educar en temps de catàstrofes, una qüestió de responsabilitat
Travessem una profunda crisi climàtica que afecta tot allò que és viu; també els éssers humans, que la pateixen d’una forma asimètrica i desigual. La crisi no té solucions merament tecnològiques, sinó que requereix transformacions profundes en la manera de relacionar-nos amb la natura i entre les persones. L’educació té un paper fonamental en aquesta transformació. No es pot continuar educant com si no passés res.
Autor
Yayo Herrero
Títol
L’educació és sostenibilitat
Qui som? El projecte ReMida Bologna_Terre d’Acqua, Centro di Riuso Creativo dei Materiali di Scarto Aziendale, neix el 1996 a Reggio Emilia d’una idea de les escoles bressol i parvularis de Reggio Emilia, conjuntament amb la Fundació Reggio Children, que s’acabarà desenvolupant a escala nacional i internacional donant vida a una xarxa de centres de reciclatge molt important. ReMida, està gestionat per l’Associazione Funamboli, en col·laboració amb Geovest i està també aixoplugat per l’ajuntament de Calderara di Reno. Des del 2012 forma part dels centres de servei i assessorament a la regió italiana de l’Emilia Romagna.
Autor
Associazione Funamboli/ReMida Bologna_Terre d’Acqua
Títol
Residu Zero. Menys és més
Menys, local i sostenible: si podem reduir el nostre consum a això, no només podem estalviar CO₂, sinó també recursos importants. L’editora Emilia Miguez descobreix a través de Jana Papenbroock, una de les mares fundadores, com s’aconsegueix amb l’ajuda dels principis Residu Zero en un centre infantil de Berlín.
Autor
Emilia Miguez
Títol
Ecogastronomia per a infants
L’ecogastronomia o menjar lent (Slow Food) és un moviment que neix a Itàlia i té seguidors en altres parts del món. Va ser fundat per Carlo Petrini als anys 1980 en oposició al fenomen creixent del “menjar ràpid”. L’objectiu del moviment és protegir i promoure un patrimoni cultural d’una alimentació que sigui “bona, neta i justa”. És a dir, bona per menjar, conreada amb mètodes sostenibles, i produïda, del camp a la taula, per treballadors amb unes condicions laborals justes.
Autor
Penny Ritscher
Títol
Esperança i temor: com parlem amb els infants sobre el canvi climàtic?
Pot fer la impressió que el canvi climàtic és un tema massa tètric per parlar amb els infants. Però en lloc d’evitar el tema, cal que les institucions infantils trobin maneres d’abordar la sostenibilitat com a part de la pràctica pedagògica i mostrar als infants maneres d’actuar i d’implicar-se.
Autor
Kristine Fjord Tolborg
Títol
Sobre el Projecte Outgoing – repensar les formes de relació amb el món
En una època de canvis ràpids i incertesa, de molts reptes i desequilibris mediambientals, socials i culturals, així com econòmics, s’acostuma a considerar l’educació com una prioritat per tal que puguem construir un món més sostenible (UNESCO, 2017).
Autor
Ana Rasteiro, Maria Assunção Folque, Mariana Valente, Elisabete Gomes, Ana Simões, Maria Ilhéu, Ana Luísa Pires, Tiago Almeida i Fátima Aresta
Títol
Autor
Canvi climàtic: actuar des de l’educació ambiental a Vic i altres municipis
Els científics fa molts anys que ens van alertant de les conseqüències que suposarà i el canvi climàtic: pujada de les temperatures, pèrdua de biodiversitat, fenòmens extrems, migracions climàtiques, morts i malalties prematures… Els governs i la ciutadania no han fet massa cas d’aquests advertiments i mirem cap una altra banda esperant que no ens toqui.
Fabiola Mora, Germán Llerena
Projectes ecosostenibles
Al jardí d’una escola infantil de Florència, la Simone (quatre anys) hi troba un cuc de terra. El col·loca damunt una fulla i el passeja per mostrar-lo als seus companys. Després se’n va a un racó del jardí, diposita la fulla i el cuc i se’n va a buscar més fulles. “És la taula de menjar del cuc”, li diu a un company. Aleshores recull un grapats de pedretes i les disposa al voltant de la “taula”. Altres infants s’hi apropen i es queden meravellats amb el cuc, les fulles i les pedretes disposades al seu voltant. “És bonic”, diu la Simone. L’Antonio es mira la “taula de menjar” i diu: “Jo vull fer un hotel per a animals”. I marxa.
Gianfranco Staccioli
Títol
Canvi climàtic: actuar des de l’educació ambiental a Vic i altres municipis
Els científics fa molts anys que ens van alertant de les conseqüències que suposarà i el canvi climàtic: pujada de les temperatures, pèrdua de biodiversitat, fenòmens extrems, migracions climàtiques, morts i malalties prematures… Els governs i la ciutadania no han fet massa cas d’aquests advertiments i mirem cap una altra banda esperant que no ens toqui.
Autor
Fabiola Mora, Germán Llerena
Títol
Projectes ecosostenibles
Al jardí d’una escola infantil de Florència, la Simone (quatre anys) hi troba un cuc de terra. El col·loca damunt una fulla i el passeja per mostrar-lo als seus companys. Després se’n va a un racó del jardí, diposita la fulla i el cuc i se’n va a buscar més fulles. “És la taula de menjar del cuc”, li diu a un company. Aleshores recull un grapats de pedretes i les disposa al voltant de la “taula”. Altres infants s’hi apropen i es queden meravellats amb el cuc, les fulles i les pedretes disposades al seu voltant. “És bonic”, diu la Simone. L’Antonio es mira la “taula de menjar” i diu: “Jo vull fer un hotel per a animals”. I marxa.
Autor
Gianfranco Staccioli
