El monogràfic «Objectes que teniu a les mans» vol ser un element de reflexió més, en aquests moments en què la societat i el món educatiu viu un generalitzat esclat i necessitat de canvi en el món de l’educació per tal de donar resposta als reptes i les demandes d’una formació crítica i oberta que permeti entendre i viure en la societat líquida que ens planteja Zygmunt Bauman per a aquest segle XXI. L’objectiu essencial del monogràfic és, en últim terme, estimular l’ús de la realitat que ens envolta com a font d’aprenentatge, tal com han defensat pedagogs com Pestalozzi, Montessori, Decroly, Dienes; Freinet, Wild… i l’escola activa en general.
Molts docents, enlluernats per la introducció de tecnologies digitals a les aules, han oblidat que les imatges en pantalla i els esquemes en les pissarres en cap cas són la realitat, simplement són substituts simbòlics del que tenim al nostre entorn, i que si utilitzéssim els objectes com a recurs normal d’aprenentatge, podríem manipular i experimentar directament. No hi haurà una profunda revolució d’innovació didàctica si no es porta la realitat a les aules en totes les àrees de coneixement i s’utilitzen els objectes de manera interdisciplinària.
Reivindiquem, doncs, l’ús d’objectes a les aules i, per tant, la vivenciació i la manipulació com a fonamentació didàctica per tal d’aprendre significativament conceptes de les ciències socials, la creació plàstica, el món que ens envolta, la poesia, les matemàtiques, la literatura, les ciències… En aquesta línia, Francesc Xavier Hernàndez a «Objectes i aprenentatge» reflexiona sobre el concepte d’objecte en l’aprenentatge i com utilitzar-lo en el camp de les ciències socials. Des del Centre de Recursos Educatius de l’ONCE Albert Ruf Urbea i Rosa Pàmies Ruíz detallen la importància i necessitat dels cecs de treballar amb objectes i maquetes reals a «Anima’t a tocar: trobaràs un món al teu abast». Emma Bosch a «Les claus de Brossa (1)» descriu una experiència amb futurs mestres que promou una mirada poètica dels objectes, i a «Les claus de Brossa (2)» explica l’adaptació per a infants de sisè i primer d’Educació Primària. L’article «Matemàtica dels i en els objectes» de Josep Callís i Franco ens aporta una visió imaginativa de com qualsevol realitat serveix per a l’aprenentatge matemàtic, ja que tot té la seva matemàtica i està estructurat matemàticament. Júlia Castells Villanueva ens presenta una nova tendència en el món artístic consistent a organitzar i ordenar objectes a «Knolling, una nova forma de treballar amb objectes». «Els objectes als laboratoris de lectura» de Glòria Gorchs i Marta Roig ens descriu el paper dels objectes en les sessions de lectura i creació que dissenyen en l’àmbit de la biblioteca i de l’escola. El treball «Objecte i metàfora en el Quèquicom» que escriu Jaume Vilalta ens explica com utilitzen els objectes per apropar els coneixements científics al públic en aquest excel·lent programa divulgador de TV3. I per finalitzar, Pilar Vélez, des de la perspectiva del món del disseny, reflexiona sobre com els objectes incideixen en les vides de les persones i com poden ser o són motors de canvi i de transformació social.
És d’esperar que la lectura del monogràfic sigui un estímul per transformar les nostres actituds didàctiques i ajudi a la innovació en les aules del nostre país.
Emma Bosch i Josep Callís
Coordinadors del monogràfic
