La biblioteca i l’arxiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat són un tresor extraordinari que conté una col·lecció especialitzada en pedagogia de prop de 80.000 volums. Descobrim aquest espai i la tasca que s’hi duu a terme de la mà de Pau Raga i Amàlia Ramoneda, les seves curadores.
Text de Víctor Farradellas Homs. Periodista
Fotografies de Joan Juanola
Al Pacino, a la pel·lícula Stand Up Guys (aquí emesa com a Paios legals), afirmava en una escena: «Diuen que et mors dues vegades: una quan expires l’últim alè, l’altra quan algú pronuncia el teu nom per última vegada». Si apliquem aquest proverbi a la figura de la mestra Rosa Sensat i Vilà, de ben segur que trigarà molts anys a morir per segona vegada, en bona part gràcies a la tasca que duu a terme l’associació que porta el seu nom. A més de les activitats, els cursos o les publicacions que impulsa, l’associació també custodia el seu arxiu personal, un fons amb centenars de documents que es troben a disposició de qualsevol que els vulgui consultar. Tota una segona vida preservada en paper.
La biblioteca arxiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat és a l’avinguda de les Drassanes de Barcelona, a tocar de la Rambla i del Museu Marítim, i a només 20 minuts a peu de l’Escola de Bosc de Montjuïc, on ensenyava Rosa Sensat. A la porta de la biblioteca m’espera Pau Raga, bibliotecària i curadora de l’arxiu. Amb un somriure i mantenint l’obligada distància de seguretat, fem via cap al pis superior per descobrir els secrets del fons històric.
Passat el taulell, impressiona l’immens mural que decora la paret de la biblioteca, obra de Francesc Artigau als anys vuitanta del segle passat. Mentre pugem les escales, Pau Raga m’explica que antigament aquest espai era mig gimnàs mig biblioteca, quan l’edifici acollia l’escola de monges Immaculada Concepció. Fa poc més de 20 anys que es van traslladar de l’antiga ubicació, al carrer de Còrsega de Barcelona, diu mentre arribem a la primera de les tres taules que s’intercalen entre les prestatgeries de l’arxiu. Aquí s’hi custodia documentació de Rosa Sensat, però també d’Angeleta Ferrer i d’Artur Martorell, tres memòries que es perpetuen en el temps.
L’impacte de la guerra
Lluny de la típica i tòpica imatge d’un arxiu llòbrec i polsegós, aquest està curull de llum que entra pels finestrals directament de l’exterior d’una banda i de les vidrieres que donen a la sala general de la biblioteca de l’altra. Mentre esperem que Joan Juanola prepari el material fotogràfic, la Pau m’explica que sempre que venen grups de joves a visitar el fons històric té per costum ensenyar-los les llibretes escolars dels infants que van patir la guerra civil. Els nens es queden bocabadats amb els relats dels bombardejos i els refugis. Tot seguit la Pau m’ensenya els dietaris personals de Rosa Sensat, més de 4.000 pàgines manuscrites d’entre els anys 1914 i 1928. Es tracta de quaderns ratllats atapeïts en què Sensat escrivia amb una cal·ligrafia pulcra i lleugerament cursiva, sense esborranys o taques furtives de tinta. Proposo d’obrir el quadern que conté les anotacions d’ara fa tot just 100 anys, les del gener del 1921. El dijous 13 de gener, Sensat escriu: «Estem disgustats perquè la sra. Carmeta, dona del conserge, està força malalta. Les nenes pregunten per ella amb interès». Uns dies després, el divendres 21 de gener, la mestra explica: «Avui hem tingut la trista nova de que la Carmeta ha mort. […] La classe segueix la marxa ordinària, però tothom està trist i preocupat. A la cuina les companyes ploren. Les nenes pregunten detalls de la mort i volen que els expliqui com estava i l’aspecte que tenia». Al llarg d’aquella setmana, Sensat havia estat treballant amb les seves alumnes al voltant de la flor del cirerer; explica en les seves anotacions que en tenien una branca a l’aula i que, a part d’estudiar-ne les característiques, aquesta flor també apareixia en els dictats, lectures o traduccions que feien. Els dietaris de Sensat es poden consultar també per Internet, a la memòria digital de Catalunya, però la sensació de tenir entre les mans el quadern original no es pot comparar amb la distància que transmet la pantalla.
El testimoni gràfic
Després de bussejar en els records de Rosa Sensat, Pau Raga m’ensenya un munt de fotografies i documents provinents dels fons Martorell i Angeleta Ferrer. M’atrauen especialment les revistes fetes pels alumnes seguint el mètode Freinet (en redactaven els continguts i també les imprimien) i les fotografies de les colònies escolars, amb grups de nens enmig d’un bosc o d’una platja. La Pau em comenta que l’Angeleta, que era filla de Rosa Sensat, era una gran aficionada a la fotografia i al cinema. M’explica que, fins i tot, va rodar una pel·lícula didàctica sobre la reproducció de l’eriçó de mar.
Lluny de la imatge tòpica d’un arxiu llòbrec i polsegós, el de Rosa Sensat està curull de
llum natural que entra pels finestrals.
Des de la primera planta de l’arxiu tinc una bona perspectiva de les prestatgeries que s’estenen a la sala principal de la biblioteca. Els llibres que veig, però, són només una part dels prop de 80.000 volums totals, una col·lecció especialitzada en educació i literatura infantil i juvenil que converteix aquest espai en un punt de referència de qualsevol persona interessada en aquesta matèria. A més de l’arxiu i el fons històric, la primera planta acull un altre dels tresors d’aquesta biblioteca: l’hemeroteca. Ara s’hi poden consultar 200 revistes, però n’havien arribat a tenir el doble, quan moltes capçaleres encara no havien fet el salt digital a la xarxa.
La pròxima parada és la secció d’infantil i juvenil, on m’espera Amàlia Ramoneda. Com si hagués caminat a través del mirall, aquesta part de la biblioteca sembla un indret màgic: un bosc de paper de mil colors s’escampa entre les estanteries. A terra, entre les taules, diversos cubs amb rodes em criden l’atenció. Es tracta de les maletes viatgeres, m’explica l’Amàlia, una iniciativa a demanda que porta els llibres de la biblioteca a escoles de tot el país. Aquestes maletes contenen uns 150 volums d’una mateixa temàtica que passaran uns mesos a la biblioteca d’un centre educatiu. Els mestres de diferents cursos els poden fer servir de suport per tractar temes com ara la identitat de gènere, la natura, la guerra o els drets dels infants, entre altres, al mateix temps que serveix per estimular la lectura i el debat posterior entre nens i joves. L’Amàlia m’explica que tot just n’està preparant una sobre poesia i una altra dedicada a Gianni Rodari, de qui aquest 2020 se n’ha commemorat el centenari. Li brillen els ulls mentre detalla com va seleccionant els exemplars que omplen la maleta i em parla de la importància d’entendre els llibres com un article de primera necessitat. De fet, abans que la pandèmia imposés una nova normalitat, a la biblioteca hi rebien grups classe, que triaven i remenaven entre l’extens catàleg a disposició. Quan acabin les restriccions d’aforament, podran gaudir en grup d’un nou espai de literatura juvenil creat recentment.
Del fons històric i de l’arxiu n’han sortit tesis doctorals, llibres i exposicions, com la que
es va poder veure al Museu Mar tim dedicada a Antoni Benaiges.
Tant de la secció d’infantil i juvenil com de la resta del catàleg, ¿qui decideix quins llibres passen a formar part d’aquest espai de la biblioteca? L’Amàlia m’explica que cada setmana celebra reunions de treball amb mestres, pedagogs i membres de l’associació per decidir quines novetats cal incorporar, amb la idea de tenir sempre les millors edicions possibles. També treballen per actualitzar un fons que ha de servir per guiar i assessorar mestres i professorat de totes les etapes educatives.
Tot un centre de coneixement
Cada quatre mesos, la biblioteca fa públic un butlletí, El Garbell, en què difon la tria de novetats que ha incorporat el centre. Prèviament grups de treball han llegit i ressenyat aquests llibres, que estan pensats per servir com a recursos pedagògics als mestres. Es tracta d’un filtre de qualitat molt útil que també pot servir de guia a pares i educadors en general.
També s’organitzen clubs de lectura (els darrers, virtuals) que es converteixen en tot un fòrum d’idees al voltant de les últimes tendències educatives. Si ho sumem a la prolífica producció editorial de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el resultat és tot un hub de coneixement imprescindible per a qualsevol que faci recerca sobre educació. Temps enrere, de fet, era habitual trobar a la biblioteca grups d’alumnes de Pedagogia que hi anaven a ampliar els recursos que no podien aconseguir a la universitat.
D’altra banda, la Pau i l’Amàlia expliquen que des de fa anys fan molta feina de catalogació original i que treballen per informatitzar el fons. En total, hauran digitalitzat i catalogat uns 60.000 documents sobre educació i literatura infantil i juvenil, calculen, xifra que suposa un 75% del total. Fa més de 20 anys que la biblioteca forma part del catàleg de biblioteques universitàries de Catalunya i també es troben en repositoris europeus, cosa que ha servit per difondre àmpliament el seu fons.
Tot aquest material ha generat un munt de coneixement. Des de tesis doctorals fins a llibres o exposicions. Pedagogs i historiadors han trobat en el fons de l’arxiu capital investigador per als seus doctorats, com la tesi de Pilar Navarro del fons Martorell, o recerques sobre els quaderns d’estudi o les revistes fetes per infants a partir del mètode Freinet dels anys trenta. S’han fet llibres fotogràfics amb les excel·lents imatges de l’arxiu i el material també ha servit per dotar de contingut exposicions, com la que s’ha pogut veure al Museu Marítim de Barcelona dedicada a Antoni Benaiges, el mestre republicà que va prometre el mar als seus alumnes d’una petita escola rural de Bañuelos de Bureba, a la província de Burgos.
Per tot plegat, Amàlia Ramoneda reconeix que no hi ha una altra biblioteca com aquesta a Catalunya. Ara, el pròxim repte amb què treballen és digitalitzar una tria del fons d’Artur Martorell, unes 400 fotografies i documents seleccionats, per tal que estiguin a disposició dels usuaris de la xarxa. De totes maneres, al llarg de les pròximes generacions tots aquells que vulguin conèixer de primera mà Rosa Sensat, Angeleta Ferrer o Artur Martorell tindran una cita presencial ineludible en aquest espai. Un entorn excepcional pel que fa a tot allò que fa referència a l’educació i la pedagogia, custodiat per les curoses mans de l’Amàlia i la Pau.
