Columna. De mestres i assistents socials
«Fa alguns anys, quan uns determinats professionals, alguns mestres, descobrien que la persona a la qual prestaven atenció tenia massa problemes a sobre, es defensaven d’haver d’actuar, dient: “És que jo no soc una germaneta de la caritat”. A poc a poc, amb el pas del temps i la presència més quotidiana dels professionals del treball social, l’expressió ha estat canviada per la de: “No soc una assistent social”. És que, quan un educador, una mestra, ha d’encarar la complexitat d’una relació educativa, hi té uns límits? Hi ha qüestions de les quals no s’ha d’ocupar?»
Jaume Funes Artiaga
Ve a la memòria. l’Escola Freinetista de Santa Maria d’Oló
Durant la Segona República el mestre Miquel Vigatà Simó, de Santa Maria d’Oló, a la comarca del Moianès, treballava amb els alumnes de l’escola seguint la metodologia activa de Célestin Freinet. Entre tots, amb la impremta escolar, confegien la revista L’alegria d’Oló, que enviaven a d’altres col·legis que treballaven amb el mateix mètode i amb els quals les intercanviaven. L’any 2006 el professor de la Universitat de Girona Salomó Marquès va poder entrevistar alguns antics alumnes del mestre Vigatà, en aquell moment gairebé tots octogenaris. Entre d’altres coses li van explicar això: «Teníem les lletres de plom en un tauler i les anàvem posant lletra per lletra, i quan teníem la pàgina feta, llavors amb uns cargols ho collàvem tot. Un hi posava la tinta amb una maneta, un altre hi posava el full i un tercer els anava traient. La tinta era en un tub. La posàvem en una superfície plana i quan estava ben barrejada, l’escampàvem sobre les lletres».
Redacció Perspectiva Escolar
Quan jo anava a estudi. Les meves escoles
D’una escola en gris a la mort del dictador. De l’espai reclòs del pati al coneixement del territori amb l’experiència enriquidora de l’excursionisme. D’unes aules impregnades de la tristesa aspra i severa del franquisme a l’aventura del teatre.
Carles Duarte i Montserrat
Reportatge. La memòria de Rosa Sensat
La biblioteca i l’arxiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat són un tresor extraordinari que conté una col·lecció especialitzada en pedagogia de prop de 80.000 volums. Descobrim aquest espai i la tasca que s’hi duu a terme de la mà de Pau Raga i Amàlia Ramoneda, les seves curadores.
Víctor Farradellas Homs
Observatori Internacional. L’escola rural a Mèxic
Una de cada dues escoles mexicanes es troba en territori rural i un 43% dels centres educatius del país no tenen una aula i un mestre per a cada curs. Malgrat l’abandonament institucional, aquests centres representen un espai d’experimentació per a les pedagogies basades en la cooperació i el treball amb la comunitat.
Mireia Pérez Carretero
Dossier. Educar de manera global
Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.
Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.
Joan Domènech Francesch, Núria Trobajo i Pujadas, Noemí Ferrer, Esther López, Míriam Serrano, Imma Gelabert Desel
Educar de manera global: Globalització contra especialització?
Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.
Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.
Joan Domènech Francesch
Educar de manera global: El treball per projectes a l’Escola de Boadella
Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.
Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.
Núria Trobajo i Pujadas
Educar de manera global: L’aprenentatge de la ciència amb projectes i ambients
Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.
Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.
Noemí Ferrer, Esther López, Míriam Serrano
Educar de manera global: Trencar amb el model tradicional
Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.
Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.
Reportatge. Ràdios escolars en xarxa
Fa anys que alumnes d’arreu del país participen en projectes radiofònics, que signifiquen una experiència educativa enriquidora. Ara, el centenar d’emissores escolars del Principat s’han agrupat en una xarxa per articular les diferents propostes i donar-los visibilitat.
Clàudia G. Deumal, Damià Caro
Entrevista. Ernest Costa i Savoia
«L’Angeleta Ferrer deia que un dia al bosc valia més que un mes de classe a l’aula»
David Pujol
L’any 1993, a les comarques gironines, un grup de mestres influïts per Paulo Freire, l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, però sobretot pels valors del Maig del 68, es va reunir per posar en marxa el col·lectiu Mestres 68. Volien premiar la tasca pedagògica trencadora de mestres i projectes educatius.
Neus Molina Alfonso
Referents. Francesc Ferrer i Guàrdia
Fundador de l’Escola Moderna, que volia esdevenir una alternativa a les formes tradicionals d’ensenyament controlades per la religió i l’Estat, Ferrer i Guàrdia és el pedagog català del segle xx més conegut internacionalment.
Xavier Besalú Costa
Vull ser educadora social. Berta Carreras
«Amb la feina d’educadora social m’he adonat que la dimensió comunitària és vital i indispensable per construir i avançar»
Antoni Tort Bardolet
Experiència. Art i música, font d’aprenentatge global
L’escola Magí Morera de Lleida, ubicada en un dels barris més pobres i estigmatitzats de la ciutat, basa el seu projecte educatiu en activitats artístiques i musicals a totes les matèries. L’objectiu: que uns infants amb greus problemes socioeconòmics associats adquireixin les competències bàsiques.
Gemma Castanyer i Mora
Sempre a punt! literatura més enllà de les aules
Als anys setanta, un mestre va demanar als seus alumnes que il·lustressin poemes de Miquel Martí i Pol, treball que després van mostrar al poeta. Aquella pràctica va ser l’inici d’una relació cada vegada més prolífica entre Martí i Pol i l’educació, una tasca que avui perpetua la fundació que porta el seu nom.
Montse Caralt Sagalés
Valors. Els CREDA: suport a l’alumnat amb sordesa
Fa tres dècades que els Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA) assisteixen infants amb sordesa o greus dificultats de llenguatge o parla. Un acompanyament tècnic i mèdic que s’adapta a
les necessitats de l’alumne, que contribueix al seu benestar i que permet que puguin seguir el ritme de l’escolarització.
Montserrat Anglarill, Anna Nolla, Carles Sobrepere
Geografia de l’educació. La Fundació Marta Mata Garriga, a Saifores
La va crear Marta Mata el 1984 –inicialment amb el nom de la seva mare, Àngels Garriga– amb la finalitat de destinar cal Mata al desenvolupament «d’una concepció dinàmica de l’escola en el medi social i a les relacions entre l’educació i el món de la cultura, del treball, de l’esplai i del civisme», com diuen els estatuts. La finalitat fundacional es concreta en l’àmbit educatiu de Catalunya, del qual la fundació té un conjunt documental especialitzat, i en el foment de la llengua i la cultura catalanes. Hem visitat la casa amb M. Assumpta Baig (presidenta) i M. Josep Udina (secretària), que ens expliquen que la fundació es regeix per un patronat format per vuit persones i un consell ampliat a 32. La biblioteca, convenientment classificada, està enllaçada amb la Universitat Rovira i Virgili i es poden fer préstecs interbibliotecaris. Actualment recullen material didàctic que feien servir els mestres, sobretot d’entre els anys 1950 i 1990. Cada any s’organitza la Jornada Marta Mata, que ha arribat a la 13a edició. És destacable la casa de colònies que hi ha a la finca i les instal·lacions que s’utilitzen per fer trobades pedagògiques, d’entre les quals destaca l’Escola d’Estiu del Penedès.
David Pujol
