Durant la Segona República el mestre Miquel Vigatà Simó, de Santa Maria d’Oló, a la comarca del Moianès, treballava amb els alumnes de l’escola seguint la metodologia activa de Célestin Freinet. Entre tots, amb la impremta escolar, confegien la revista L’alegria d’Oló, que enviaven a d’altres col·legis que treballaven amb el mateix mètode i amb els quals les intercanviaven. L’any 2006 el professor de la Universitat de Girona Salomó Marquès va poder entrevistar alguns antics alumnes del mestre Vigatà, en aquell moment gairebé tots octogenaris. Entre d’altres coses li van explicar això: «Teníem les lletres de plom en un tauler i les anàvem posant lletra per lletra, i quan teníem la pàgina feta, llavors amb uns cargols ho collàvem tot. Un hi posava la tinta amb una maneta, un altre hi posava el full i un tercer els anava traient. La tinta era en un tub. La posàvem en una superfície plana i quan estava ben barrejada, l’escampàvem sobre les lletres».
