Cada vegada hi ha més escoles que es decideixen a transformar els patis per oferir als alumnes una experiència educativa més enriquidora a l’aire lliure.
Es tracta d’una transformació física però també mental.
Text de katia Hueso Kortekaas
Biòloga, cofundadora del GJN
Saltamontes i la Federació EDNA;
autora de Jugar al aire libre
El joc lliure és una eina poderosa de naturalització de l’escola i del currículum, que complementa molt bé la transformació dels patis a un model més verd i orgànic. En aquest procés són fonamentals la mirada i l’actitud del mestre. Més enllà de la transformació física del pati, és a dir, la modificació arquitectònica de l’espai, estem parlant d’una transformació mental, tot un canvi en les mirades, les actituds i les rutines que l’acompanyen. Aquest segon punt és, amb diferència, el més difícil i menys vistós.
El joc lliure és un gran aliat dels patis naturals i de les sortides fora de l’entorn escolar. És el que permet indagar, explorar, experimentar i aprendre de manera empírica, directa i manipulativa. És sabut que l’aprenentatge endogen i motivat per l’interès propi queda més ben gravat al cervell que quan està gestionat per tercers. Mitjançant el joc lliure es produeix una seqüència de recerca del plaer, exploració dels límits, trobada amb el risc i experimentació de la llibertat personal que difícilment s’assoleixen a través del joc didàctic. Tot plegat representa una oportunitat de creixement personal per als alumnes de qualsevol edat que va més enllà del currículum, però que també permet treballar-lo, sempre que es faci en els ambients i amb els elements adequats.
Un pati naturalitzat –o l’exterior, en el sentit més ampli– hauria d’oferir abundància i diversitat d’espais i materials, que enriqueixin les possibilitats del joc lliure. Els materials naturals són oberts, polisèmics, càlids i amables. Pel que fa als espais, es pot anar més enllà de l’hort afegint-hi jardins de vida salvatge, boscos comestibles, horts sensorials, etc., alternant amb llocs pensats per al joc més actiu i racons per a la intimitat. El disseny de l’espai és fonamental, però està condicionat per les pautes que donin els adults, en una etapa en la qual l’aprenentatge és més ric. El disseny permet escollir a què, amb qui, on i amb què es juga i es posen en marxa habilitats de llenguatge i personals, com les capacitats discursiva, de negociació, de persuasió, d’escolta, d’empatia, de cooperació o d’autonomia.
Avaluar riscos i beneficis
Un dels aspectes més importants a l’hora de dissenyar un espai i un temps per al joc lliure és valorar els riscos i els beneficis que pot aportar. En un entorn naturalitzat, hi ha una preocupació lògica que es puguin produir accidents. Per això qualsevol projecte de naturalització de l’activitat escolar, sigui al pati o fora de l’escola, haurà d’incorporar un pla d’avaluació de risc-benefici. Així es valoraran els riscos que comporten els diferents tipus de joc (córrer, saltar, enfilar-se…) en els diferents ambients (roques, arbres, estanys, etc.) per a cada grup segons les seves característiques (ràtio, densitat d’ocupació de l’espai, edat, diversitat funcional…). Però cal que s’indiquin també els beneficis que cadascuna d’aquestes situacions pot aportar, per tal d’evitar caure en una sobreprotecció. Se sap, per exemple, que enfilar-se a un arbre no només implica un treball motor important, de coordinació, de coneixement del propi cos, sinó que també fomenta l’autonomia, l’exploració de límits, la seguretat en un mateix i, per descomptat, produeix una gran alegria.
En el joc lliure a l’aire lliure el mestre fa de catalitzador per tal que els aprenentatges es facin de manera segura i plaent, procurant intervenir sense interferir.
En tot plegat són molt importants la mirada i l’actitud del mestre, que té la funció d’acompanyar en aquests processos. En el joc lliure a l’aire lliure, valgui la redundància, és precisament el mestre qui fa de catalitzador per tal que els aprenentatges es facin de manera segura i plaent. L’acompanyament, en aquest cas, consisteix en un equilibri subtil en intervenir sense interferir. La presència de l’adult hauria de crear un ambient de confiança i alegria que protegeix i acull el joc lliure en totes les seves dimensions, que facilita la prevenció autònoma de conflictes i anima a l’exploració gradual dels límits, amb tot el que això comporta pel que fa a l’adquisició de competències personals. Però també pot crear situacions d’aprenentatge curricular, mitjançant l’elecció adequada d’espais i moments, l’adaptació als interessos dels alumnes i la selecció de provocacions i propostes de joc de lliure elecció.
Coses tan senzilles com la col·locació de materials o seguir el fil d’una conversa permet treballar uns aspectes o uns altres del currículum. En etapes d’infantil o els primers cursos de primària, només cal observar, escoltar i registrar de manera sistemàtica el que passa durant el joc lliure per adonar-se que en molts aspectes el currículum es va completant sense necessitat de programar-lo. Així, un projecte de naturalització de l’escola no només necessita reverdir el pati, sinó també la mirada i el cor de la comunitat escolar.
