Columna. Prevenció dels problemes emocionals als adolescents
La pèrdua d’espais de socialització que ha portat la pandèmia acaba per afectar la salut mental dels adolescents, i els grups de reflexió que es poden generar a l’escola poden ser un factor protector. Per al filòsof Josep Maria Esquirol allò que és essencial i que tots compartim de la condició humana és la situació d’intempèrie. Potser no ens n’adonem del tot, però si aprofundim en la nostra essència com a éssers humans individuals, diu Esquirol, ens sentim vulnerables, al descobert. El que ens permet pal·liar la intempèrie és l’emparament de l’altre, la proximitat dels altres éssers humans: el vincle i la relació amb els altres ens protegeixen.
Fernando Lacasa
Ve a la memòria. La granja escola del col·legi de Sant Jordi
La Granja Escola va ser creada el 1905, amb la col·laboració dels pares del Col·legi de Sant Jordi de Barcelona –primera escola catalana dels temps moderns, fundada per Francisco Flos i Calcat–, en un edifici a tocar l’Hospital Clínic. Disposava d’una casa a quatre vents, situada en un solar d’aproximadament una hectàrea de superfície, entre els actuals carrers d’Urgell, Londres i la Diagonal.
Revista Perspectiva
Quan jo anava a estudi. Primeres lletres
L’evocació dels dies escolars, llunyans però vius en la memòria, fa escriure a Narcís Garolera, doctor en Filologia catalana i catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, unes pàgines amb les vivències d’un estudiant vigatà als anys cinquanta del segle passat.
Narcís Garolera
Reportatge. Aprendre l’ofici d’espectador
Cada curs que passa es fa més evident que l’educació audiovisual és imprescindible per a la vida. Aquest article, més que explicar temàtiques
i currículums, se centra en els fonaments i els factors més importants de la creació i de la recepció de la fotografia i el cinema.
Joan Solana Figueras
Observatori Internacional. Els jardins d’infància al bosc A Dinamarca
A partir del testimoni concret de dos educadors que treballen amb infants en llars forestals als afores de la ciutat d’Aarhus, descobrim com funcionen i quins riscos i beneficis tenen aquestes escoles a l’aire lliure.
Claus Jensen
Dossier. Aprendre a l’aire lliure
Un projecte a gran escala que es va dur a terme fa uns anys a Anglaterra per incorporar a les escoles l’aprenentatge a l’aire lliure ofereix alguns indicis sobre com es pot ajudar els mestres i les escoles a incloure les possibilitats d’ensenyar i aprendre en entorns naturals.
Sue Waite, Martí Boada, katia Hueso Kortekaas, Raquel Heras Colàs i Joan Vila Coma
Aprendre a l’aire lliure. La natura com a espai educatiu i de descoberta
Sue Waite
Aprendre a l’aire lliure. L’escola de Natura Can Lleonart
En un context de crisi ambiental que ja es començava a manifestar, l’educació ambiental va sorgir com una via de capacitació i motivació en la formació dels infants i joves. L’Escola de Natura Can Lleonart i l’itinerari que es va posar en marxa van representar un punt d’arrencada.
Martí Boada
Aprendre a l’aire lliure. Naturalitzar l’escola amb el joc lliure
Cada vegada hi ha més escoles que es decideixen a transformar els patis per oferir als alumnes una experiència educativa més enriquidora a l’aire lliure.
Es tracta d’una transformació física però també mental.
katia Hueso Kortekaas
Aprendre a l’aire lliure. El projecte Nanol
Mestres i professionals de diferents països han participat en aquest projecte d’intercanvi de bones pràctiques, que ha tingut per objectiu fomentar el contacte amb la natura mitjançant l’aprenentatge a l’aire lliure i que ha estat subvencionat per la Comissió Europea.
Raquel Heras Colàs
Aprendre a l’aire lliure. L’escola Doctor Robert de Camprodon
Fa anys que aquesta escola treballa amb pedagogia per projectes relacionats amb l’entorn i que integra activitats a l’aire lliure en el procés d’aprenentatge. La participació en el programa NANOL ha acabat de donar un impuls per consolidar-los.
Joan Vila Coma
Entrevista. Daniel Cassany i Comas
«La funció del mestre ja no és només explicar el que sap, sinó fer de curador i de mediador.»
David Pujol
Reportatge. La xarxa d’escoles públiques de Reus
Formada per 21 escoles amb característiques diferents però que comparteixen uns principis comuns que les defineixen, la Xarxa d’Escoles Públiques de Reus (XEPR) va néixer de la necessitat i la voluntat de millora col·lectiva, de voler caminar plegats, compartint dubtes, reptes, esforços i coneixements.
David Roco Alafont
Han fet història. Mestres catalans exiliats a Amèrica
Després de creuar l’Atlàntic fugint del règim franquista van contribuir a millorar l’educació dels països que els van acollir. Els mestres catalans exiliats van aplicar a Amèrica les aportacions pedagògiques renovadores que ja havien practicat durant els anys republicans a les seves escoles.
Salomó Marquès Sureda
Xavier Besalú Costa
Experiència. El projecte mirades
Treballar les emocions, l’autoconeixement, la comunicació interpersonal i la resolució de conflictes o debatre sobre les desigualtats són alguns dels punts forts d’aquesta proposta pionera que porta els valors al centre de l’aula.
Antònia Barceló Sot
Experiència. Un pont intercultural
El projecte «Contes per llegir, contes per crear» de l’Escola de Bambú de Casa Àsia apropa la cultura de diferents països de l’altra punta del món a les aules catalanes. Es tracta d’una experiència interdisciplinària que inclou la recerca sobre una realitat desconeguda, l’elaboració d’un relat i la seva representació en un format tradicional.
Víctor Farradellas Homs
Experiència. Del teixit d’aula al teixit del territori
L’Institut Escola de Batea, a la Terra Alta, és un centre pioner a la comarca que ha participat en el projecte Escola Nova 21. Capacita joves emprenedors, competents digitalment i amb domini de llengües estrangeres perquè tinguin les eines necessàries per arrelar laboralment en un territori eminentment rural.
Gemma Castanyer i Mora
Sempre a punt! L’associació Flora Catalana
Amb la voluntat de difondre el coneixement del món de les plantes i els seus usos, aquesta associació sense ànim de lucre recopila un gran volum de coneixement sobre la flora de Catalunya. El lema de l’entitat descriu el seu esperit: «Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora!».
Anna M. Oliva Casas
Casals, agrupaments escoltes o esplais conformen espais d’educació en el lleure de base voluntària. Durant la pandèmia, tot i no poder realitzar activitats amb normalitat, han seguit treballant per motivar els infants els dissabtes a la tarda.
Júlia Hosta, Raimon Carreras
Malgrat la situació que vivim, la incertesa que ens tenalla, l’immobilisme que ens regna, hem de perseverar en la nostra voluntat de canviar, de créixer i de saber. És per això que l’oferta proposada des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat contribueix a seguir aportant coneixement i a reptar el lector amb textos compromesos i clars per millorar en la nostra tasca com a educadors. Us n’oferim alguns exemples.
Joan Portell Rifà
Geografia de l’educació. l’espai Isidre Macau, a Palau-Saverdera
Revista Perspectiva
