Des de la biblioteca de l’Institut Menéndez y Pelayo (a la imatge, detall del centre) s’ofereix una valuosa cura de continguts a través de col·leccions digitals de materials en diferents suports. © Institut Menéndez y Pelayo
Lluny de ser un complement, les biblioteques escolars tenen un paper clau en el desenvolupament educatiu i poden ajudar-hi de maneres diverses, però també hi ha agents externs al centre que poden donar suport als seus serveis i activitats, col·laborant-hi i participant-hi.
Text de Marta Cava
Bibliotecària escolar
L’any 2004, quan es van atorgar les primeres ajudes econòmiques per a les biblioteques escolars, es va donar un impuls important a aquests serveis dins dels centres. No obstant això, quan es va acabar el finançament, moltes biblioteques van començar a deixar d’oferir bona part dels serveis o, fins i tot, les escoles van haver de desmantellar l’espai perquè sense les prestacions econòmiques no podien seguir tenint les biblioteques obertes. Malgrat tot, moltes han pogut reobrir, recuperar serveis i, fins i tot, moltes de les que no havien participat en el programa, a poc a poc i gràcies a la implicació de la comunitat educativa, han pogut convertir-se en un agent clau dins dels centres.
En aquest article vull destacar, sobretot, iniciatives originals, diferents i remarcables que han sorgit tant de les mateixes biblioteques com de diversos agents externs que han volgut donar-los suport. D’experiències n’hi ha moltes més que les que apareixeran en aquest article, però si voleu conèixer-ne més, a la web NODES de Biblioteques Escolars de Catalunya trobareu una llarga llista de bones pràctiques.
L’impacte de la pandèmia s’ha notat també a les biblioteques escolars: moltes han hagut de reconvertir-se en aules i d’altres han hagut de buscar una nova manera de prestar els seus serveis més enllà de les quatre parets: biblioteques d’aula, activitats a l’aula o al pati, passar dels serveis presencials als virtuals… Des del programa PuntEdu del Departament d’Educació s’ha visibilitzat l’esforç que han fet les escoles per superar aquesta situació excepcional, canviant i mantenint la biblioteca –d’una manera o altra– creant el segell #bibliotecaactivacovid: com a reconeixement per la feina feta i habilitant un espai digital en què es recullen totes les experiències dutes a terme durant la pandèmia.
Els llibres són la «matèria primera» de qualsevol biblioteca, però no és qüestió només de tenir els prestatges ben plens, sinó que també cal que surtin d’allà i es moguin per la biblioteca, pel centre, per les mans de la comunitat educativa. Hi ha diverses maneres de dinamitzar els fons de la biblioteca, des de les més bàsiques fins a les més elaborades, com és el cas de la biblioteca de l’Institut Escola Trinitat Nova. Organitzen exposicions sobre llibres que fan per les efemèrides més destacades del calendari, perquè no són només simples mostres de llibres sinó que tenen un component creatiu i visual llaminer, que convida no només a mirar els llibres sinó també a capbussar-se en tota la instal·lació.
A més, des de la biblioteca procuren que tots els grups de l’escola passin per l’espai a visitar aquestes seleccions de llibres triades per a l’ocasió. Procuren fer activitats entorn d’aquests llibres, sobretot les que permetin estimular la conversa sobre els textos que han llegit tant des del vessant del llibre pròpiament (el text, els personatges, l’argument, les il·lustracions, etc.) com dels temes que permeten reflexionar i dialogar sobre qüestions de la vida i el món que els envolta. En resum, parlar de literatura i parlar de la vida.
Suport en la recerca
Un dels tòpics més associats a la biblioteca escolar és que és un espai que incumbeix només les àrees de «lletres» i, per tant, la seva tasca està vinculada només a tot allò relacionat amb la literatura. Però, on queden el coneixement i l’aprenentatge? Segur que molts adults, en algun moment de les seves etapes acadèmiques, han hagut d’anar a cercar informació a la biblioteca. Si bé l’arribada d’Internet va treure protagonisme a aquelles enciclopèdies que recordem amb nostàlgia, la biblioteca encara pot ajudar a donar suport en la recerca de les necessitats informatives que es puguin tenir des de qualsevol àrea del centre.
Un exemple pràctic en aquest cas és la cura de continguts que es fa des la biblioteca de l’Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona: el bibliotecari ofereix diferents col·leccions digitals de materials en diversos suports –des dels llibres que hi ha a la biblioteca fins a webs, articles o vídeos– sobre un tema concret, a través de la pàgina web Pearltrees.
Dins de l’etapa de Secundària i Batxillerat trobem dos projectes claus en què la biblioteca escolar pot servir com un pilar vital: el Projecte de recerca (4t d’ESO) i el Treball de recerca (batxillerat), dues tasques en què la investigació i la recerca són bàsiques i en què des de la biblioteca es poden aportar no només materials com ara llibres o recursos electrònics, sinó també formació sobre com elaborar aquests treballs, actuant així de suport tant als alumnes com als docents que tutoritzen. En alguns casos, aquest suport s’ofereix des de la biblioteca mateixa a través de la persona responsable del servei i, en d’altres casos, es compta amb l’ajut d’altres biblioteques. Aquest és el cas de l’institut Pla de l’Estany de Banyoles, que, tot i que compta amb una biblioteca a les instal·lacions, la formació del Treball de recerca la fan amb els professionals de la biblioteca de la Universitat de Girona. Allà fan un taller en què se’ls expliquen els conceptes clau per tal d’elaborar un bon treball de recerca: qüestions com ara l’elaboració d’una bibliografia, com fer una cerca de dades o com trobar fonts fiables d’informació són alguns dels temes que s’aborden en aquestes activitats que fan les bibliotecàries universitàries.
Maletes de recursos
Els Centres de Recursos Pedagògics de tot el país també són una baula per al suport a les biblioteques escolars i als centres educatius, gràcies al treball dels seminaris o grups de treball que s’organitzen per parlar i treballar de manera conjunta i, fins i tot, crear materials que es posen a disposició de les escoles: maletes de llibres o d’altres materials. És el cas del Servei Educatiu Vallès Occidental VIII, que disposa d’un catàleg de maletes de recursos de diferents tipus (no només llibres) per deixar en préstec. És una bona manera de disposar de materials de manera temporal i complementar els fons de les biblioteques dels centres. En destacaria una: la maleta amb llibres i pel·lícules per a totes les etapes educatives sobre el dol i la pèrdua, que es complementa amb una pàgina web molt detallada, plena de recursos pràctics sobre com acompanyar en el dol des dels centres escolars. Aquesta part ha estat elaborada per Xus Serra, infermera especialista en el dol, i Àlex Rodríguez, professor de Secundària, en col·laboració amb el Servei Educatiu.
Si bé no és l’única ciutat que treballa de manera conjunta amb diferents serveis d’un ajuntament per tal de donar suport i impulsar les biblioteques escolars del municipi, la de Girona és una proposta interessant perquè aporta tres qüestions clau per a una biblioteca escolar: finançament, suport tècnic i formació contínua.
Formació i finançament
Pel que fa a la formació, exceptuant el 2020, marcat per la pandèmia, s’organitzen jornades en què es conviden diferents perfils professionals amb la idea d’oferir la trobada com un espai d’intercanvi i descoberta de noves experiències. Sobre el suport, algunes treballadores de les diferents biblioteques públiques de Girona fan tasques d’assessorament i acompanyament a les persones responsables de les biblioteques escolars en què ajuden en tasques bàsiques i tècniques: funcionament del programa ePèrgam (el que facilita el Departament d’Educació per a les biblioteques escolars), o la catalogació i tria del fons de l’escola. Segons les dades del programa, el curs 2020-2021 la meitat dels centres escolars de la ciutat van sol·licitar aquest servei.
La cirereta del pastís del programa és, probablement, el finançament. Si tenim en compte que no hi ha cap administració que ofereixi cap ajuda econòmica específica i directa per a la biblioteca escolar (sí que hi ha opcions de concursos, on s’han d’elaborar materials i, d’aquesta manera, es pot optar a un ajut econòmic), el darrer curs es van repartir 50.000 euros en diferents modalitats: per a l’adquisició de nous llibres i documents, per fer millores a l’espai físic i al mobiliari, i per poder facilitar l’obertura de les biblioteques escolars més enllà de l’escola i així donar un servei especialment als barris que tenen més mancances quant a equipaments.
