Alumnes de Secundària gravant el documental sobre la guerra civil.
© Institut Maria Espinal
Per combatre l’apropiació indeguda per part de la dreta de conceptes i paraules com llibertat i repressió és important que els testimonis –i víctimes– del franquisme expliquin als estudiants, i en primera persona, les seves experiències.
Vivim temps confusos. Moltes vegades les persones, especialment les més joves, s’apropien de paraules i conceptes amb una inconscient desmemòria. El concepte «llibertat» és capgirat, el de repressió o dictadura universalitzat i fora de context. Valors que fa poc eren rebutjats per una gran capa de la població, com ara el feixisme, el nazisme o el racisme, ara sembla que estan de moda i es reivindiquen tant ideològicament com en actituds, de vegades de mofa o ironia, altres com a mostra de rebel·lia.
Aquesta situació, afavorida sovint per la crescuda de la dreta a tots els països europeus i potenciada pels mitjans, influeix en el nostre jovent. L’escola no pot obviar aquesta realitat, i la manera de combatre-la és encarar-s’hi fent que aquests conceptes entrin en contradicció per ells mateixos. D’aquí ve la importància que la memòria entri a les aules, i si en lloc d’un discurs del professorat són les persones que han viscut aquesta experiència històrica les que ho expliquen en primera persona, molt millor. Sens dubte l’apropament de testimonis a l’alumnat portarà de manera més viva i més propera el coneixement de la història més recent. Ser conscient dels errors i els horrors del passat el dotarà d’un pensament crític que l’enriquirà acadèmicament i personalment, i li facilitarà eines per transmetre-ho a altres companyes i família, conscienciant-los de la necessitat de lluitar perquè no es torni a repetir.
Durant el curs escolar 2021-2022, la Comissió Pedagògica de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme (ACEPF), juntament amb la companyia de teatre documental La Voz Ahogada, vam fer una experiència de recuperació de memòria històrica als instituts de Secundària de Nou Barris, Maria Espinal i Quatre Cantons. L’objectiu era que nois i noies coneguessin la lluita de les dones a finals del franquisme i la Transició, la repressió que això va suposar, la seva fortalesa i decisió per reivindicar serveis i drets que avui ja tenim conquerits i potser no valorem prou, però que en molts casos van significat lluites dures i llargues. En resum, com es van anar configurant els barris que tenim ara i el paper de les dones i les seves associacions.
Teatre per recuperar la memòria
Aquesta iniciativa va ser possible gràcies a la creativitat i dedicació del grup de teatre esmentat, que treballava en un projecte sobre les dones que van construir els barris de Barcelona i les lluites veïnals dels anys seixanta i setanta a partir d’una recerca i un treball de camp amb dones testimonis d’aquells anys.
Volem posar en valor la disponibilitat del professorat dels instituts i la decisió d’encabir-ho dins l’espai d’Aprenentatge i Servei, o Recerca–Creació i Servei, segons la nomenclatura pròpia de cada centre, on es preveia la configuració d’un producte final. La tasca de la Comissió Pedagògica de l’ACEPF va consistir a explicar el context històric del tardofranquisme i la Transició a Barcelona a partir de la visualització de fotografies, cartells, documents, octavilles i documentals dels anys seixanta i setanta; quina era la situació de la dona en aquells temps i el seu paper en les lluites veïnals, les vagues que es van fer i la repressió que se’n derivava, així com el naixement i desenvolupament de les associacions de veïns i veïnes.
En sessions conjuntes entre una representant de la companyia i una de l’ACEPF es va explicar com es crea una obra de teatre per transmetre memòria històrica (recollida de testimonis, guió, posada en escena, vestuari, escenografia, assajos…). L’objectiu era oferir als alumnes la possibilitat de muntar la seva pròpia obra de teatre. El primer pas va ser trobar testimonis de l’època que inspiressin el guió i, introduint els mètodes d’història oral, es va treballar com fer les entrevistes. Dividits en petits grups van elaborar un qüestionari per seguir amb ordre i coherència els temes que interessava tractar. Les testimonis eren familiars dels estudiants; però, per acabar de caracteritzar les lluites veïnals, l’ACEPF també va convidar altres dones del barri perquè expliquessin la seva experiència i la duresa d’aquells anys seixanta i setanta, i perquè l’alumnat les pogués entrevistar.
Entrevistar les testimonis
Paral·lelament a aquest treball de recollir entrevistes i confeccionar guions, van tenir la possibilitat d’assistir a un assaig de la companyia, veure el treball dels actors i actrius, el director i els tècnics, poder-los entrevistar i filmar, assabentant-se de les dificultats que presenten la posada en escena i la preestrena. Se’ls va convidar a l’estrena, van veure tot el procés acabat i van tenir l’oportunitat de gravar i filmar tant l’obra com el públic assistent, a qui van interrogar sobre la seva reacció i opinió.
El repte per a l’alumnat consistia en muntar un documental a l’institut a partir de les gravacions de tot el grup o sobre petits esquetxos dels guions elaborats per elles i ells mateixos, fent també d’actors i actrius. El resultat, tot i la dificultat que implicava la seva inexperiència en matèria teatral, s’ha de valorar com a positiu i, sobretot, motivador.
A les valoracions posteriors tots els grups han coincidit en la importància del contacte entre les dues generacions, interessant i engrescador; el jovent descobria un món desconegut i prenia consciència del que significa el nostre passat, com es van haver de defensar els drets adquirits evitant de totes totes tornar a la situació anterior.
«No crec que sigui senzill estudiar els dinosaures entrevistant un velociraptor, però quan és el franquisme el que volem analitzar tenim el privilegi de comptar amb un munt de persones properes que van viure aquesta realitat durant una part considerable de la seva vida», ens deia Julia Baeza, alumna de 4t d’ESO de l’Institut Quatre Cantons, en la seva valoració del treball fet.
Text de Carlota Falgueras i Marsal
Comissió pedagògica de l’ACEPF
