Columna. Omplir un forat o encendre un foc?
Un dels reptes importants que continua tenint l’escola –malgrat tots els cants de sirena que vulgueu– és la relació de l’alumne amb el saber, que el mestre ha de ser capaç d’estimular. Ho explica el filòsof i psicoanalista italià Massimo Recalcati a L’ora di lezione, traduït al castellà per Anagrama: si l’escola encara hi té algun paper, ¿no deu ser la possibilitat de transformar els objectes del saber en objectes de desig? No és aquesta –diu Recalcati– la competència principal que fa possible totes les altres? Si no animem les ganes de saber, ¿quina possibilitat tenim que s’aprengui de manera singular el coneixement que es transmet?
David Pujol i Fabrelles
Ve a la memòria. El grup escolar lluís vives de Barcelona
Façana principal del Grup Escolar Lluís Vives de la ciutat de Barcelona, al carrer de Canalejas, al barri de Sants, prop de la riera Blanca, al lloc conegut per can Rius. L’acte de col·locació de la primera pedra va tenir lloc el 25 de març de 1920 i es va inaugurar el 1931. És un exemple de les nombroses escoles construïdes a la ciutat durant aquells anys sota el lideratge de Manuel Ainaud, assessor tècnic de la Comissió de Cultura, i l’arquitecte Josep Goday, cap de la Secció de Construccions Escolars. Aquests modèlics centres van ser, i molts ho continuen essent encara, refugis de cultura i civisme, veritables palaus educatius.
Revista Perspectiva
Quan jo anava a estudi. La primera escolarització
De les monges de l’escola d’un poblet de Mallorca als mètodes de «memoritzar a cops de bastó» dels professors de l’escola pública franquista, el músic mallorquí recorda la seva etapa d’estudiant fins a arribar al Batxillerat de Lletres al Ramon Llull de Palma.
Biel Majoral
Reportatge. L’Escola Tramuntana de Favàritx
Els tres grans pilars que sostenen el projecte educatiu d’aquesta escola menorquina són els grups reduïts multigrau, la comunitat d’aprenentatge i la relació amb l’entorn natural.
Clara Puig Carreras
Observatori Internacional. El privilegi de l’educació a Xile
El sistema educatiu xilè és un dels més privatitzats i segregadors del món. Per abordar-lo cal parlar d’un passat recent de dictadura militar, d’una societat classista i d’un sistema públic precari. Alhora, cal esmentar els intents per trencar amb un model que ha donat senyals de poder-se transformar en les pròximes dècades.
Ana Maestre Sebastián
LA DIGITALITZACIÓ A L’AULA. El deliri tècnic a l’escola
La comunitat educativa és testimoni d’un creixement exponencial de la presència d’eines digitals en la quotidianeïtat escolar. D’ençà que la pandèmia va evidenciar la bretxa digital, sabem que prescindir-ne suposa privar l’alumnat d’unes competències indispensables en un mercat laboral altament tecnificat i competitiu. De la digitalització, però, cal veure’n tant la llum com les ombres: al costat de la igualtat d’oportunitats hem de posar-hi els nous reptes pedagògics i els dilemes ètics que suposa la irrupció de sistemes d’intel·ligència artificial com el ChatGPT, que és ara mateix un dels protagonistes del debat educatiu.
Enric Prats
LA DIGITALITZACIÓ A L’AULA. Intel·ligència artificial i educació
Tot parafrasejant l’inici d’un cèlebre text, més ambiciós que el d’aquesta modesta reflexió, podríem dir que un fantasma recorre el món. Un «fantasma» no en el sentit usual de les ficcions de por, sinó en el sentit etimològic, és a dir, una «aparició», i una aparició d’extens i intens impacte social: la intel·ligència artificial.
Joan Manuel del Pozo
LA DIGITALITZACIÓ A L’AULA. Eines i recursos per treballar a l’aula
Un programa informàtic que escriu textos i conversa amb nosaltres com si fos humà… Aquest és el nou gran impacte de la intel·ligència artificial, però no serà l’últim. Nous recursos i models de llenguatge alteren el món educatiu i obren, alhora, noves alternatives d’aprenentatge.
Miquel Àngel Prats
Entrevista. Pilar Benejam Arguimbau
A l’hora d’entrevistar-la em vaig fer la mateixa pregunta que es va fer el periodista Carles Capdevila el dia que va anar a Cambridge a conversar amb el gran humanista George Steiner. Per què algú a qui has llegit et pot emocionar repetint-te les idees que li coneixes però mirant-te als ulls? Per què algunes frases tenen tanta força com si fos la primera vegada que les sentissis? Quan reviso la transcripció del que em va explicar Pilar Benejam, em tornen a sobtar sentències que, quan ella les formulava, semblaven plantejaments evidents, que potser el nostre sistema educatiu ja hauria d’haver assumit. I, per desgràcia, veus que no.
David Pujol
Experiència. Algú ens estima a tots
Fa 10 anys que Joan Margarit va ser presència, i veu i vida, a l’Institut Flos i Calcat de Barcelona, on jo treballava. Fa 10 anys que part de l’alumnat d’aquest institut va tenir una experiència que provaré de reconstruir. Els records i la memòria són una ficció, ho sé. Però el que nosaltres vam viure aquell dia va ser una realitat, que encara ara ens commou, ens interpel·la, ens acompanya i, sobretot, ens encoratja perquè ens va transformar i ens transforma.
Roser Domènech Oliva
Experiència. Montessori, més enllà dels materials
Maria Montessori va canviar la mirada del món educatiu i va posar l’infant com a protagonista de l’aprenentatge. Aquesta idea, 100 anys més tard, encara és força nova, ja que en moltes escoles qui segueix sent el protagonista de l’acció educativa és la mestra.
Revista Perspectiva
Experiència. Els camins educatius de la ZER Empordà
El nou equip directiu d’aquesta zona escolar rural, juntament amb el claustre docent, desplega a cinc escoles públiques de l’Alt Empordà un projecte educatiu globalitzat que inclou l’aprenentatge significatiu mitjançant el treball amb el territori i la comunitat, i la integració de valors fonamentals per al desenvolupament dels infants.
Clara Puig Carreras
Reportatge. A l’escola acabem les classes a les dues
Un total de 25 centres públics tenen un horari lectiu compactat que finalitza al migdia. Es tracta d’un projecte pilot que es va iniciar fa més de 10 anys i que ha generat un alt grau de satisfacció. Hi ha veus, però, que consideren que no és una fórmula òptima perquè afavoreix les desigualtats socials. Quins arguments defensen uns i altres? En parlem amb els principals actors protagonistes.
Gemma Castanyer
Han fet història. Un dia a la colònia escolar de Vilamar
És una bona notícia la presentació recent del llibre Colònies de Vilamar. Una aventura pedagògica a Calafell (1922-1936), en el qual he tingut el privilegi de poder redactar el pròleg. Un treball coral excel·lent, ben il·lustrat, amb una edició digna, que recull una experiència de república d’infants d’altíssim nivell educatiu.
Carme Ortoll Grífols
Va ser dels primers que es va plantejar, des d’una concepció filosòfica global, la necessitat d’una reforma en l’educació. Creia en la unitat del coneixement, que vinculava amb l’acció, i va tenir una gran influència en el moviment de renovació pedagògica catalana del primer terç del segle xx.
Xavier Besalú Costa
Sempre a punt!. L’abús sexual infantil
La pediatria social, més que una subespecialitat pediàtrica, és una actitud del professional envers les dificultats de les famílies per atendre correctament llurs nens, nenes i adolescents arran de les circumstàncies socials específiques i singulars que els toca viure. Saber gestionar els nombrosos factors que intervenen en els casos de maltractament greu i abús sexual infantil esdevé una tasca ingent, una càrrega massa pesant per poder ser assumida per un sol professional. Ens cal, doncs, treballar en xarxa i fer camí plegats. Si a un infant li falla la sort biològica, si li falla la família, no li pot fallar la tribu.
Francesc Domingo Salvany
Semblança. GLòria Llinàs i Carles Aulí
La Glòria i en Carles han estat i són pedagogs. Però no només a les aules. També a la vida: quan obren les portes de casa seva als amics, quan han gestionat recursos per a la gent menys afavorida, quan han acompanyat en el creixement els seus fills o els dels seus veïns en el moviment escolta, quan han participat en revistes i projectes locals… Aprendre i ensenyar –la pedagogia és això– han estat els seus motors vitals, que han assentat les bases del seu projecte comú.
Pitu Basart
En aquest número de la revista ens congratulem de poder presentar tres novetats del servei de publicacions de l’Associació, tres títols que engrandeixen encara més el servei de posar a l’abast textos que ajuden a tenir una mirada crítica, completa i formadora de la nostra tasca com a educadors. Esperem i desitgem que la lectura sigui del vostre gust.
Joan Portell Rifà
Geografia de l’educació. Escultura d’homenatge a La Mútua Escolar Blanquerna
La Mútua Escolar Blanquerna (1924-1939) va ser creada per un grup de pares durant la dictadura militar de Miguel Primo de Rivera després que els mestres de l’Escola Graduada de la Mancomunitat de Catalunya fossin destituïts per haver signat un document d’adhesió al professor belga Georges Dwelshauvers, que, en aquells moments, havia estat cessat com a director del Laboratori de Psicologia Experimental. Alexandre Galí va ser l’assessor tècnic de l’Escola Blanquerna i va poder-hi aplicar, per primera vegada a Catalunya –i ell mateix diu: «…i potser a tot el món llatí»–, els mètodes de control del treball i els avenços escolars dels infants. Aquesta escultura que avui us proposem de visitar, obra de l’artista Núria Tortras i Planas (1926-2013), ens recorda aquest centre educatiu, del qual ella mateixa n’havia estat alumna.
David Pujol
