Columna. Educar per a un futur incert
És habitual sentir o llegir que l’escola té la funció d’educar els ciutadans del futur. Aquesta funció inclou tres termes (educar, ciutadans i futur) que mereixen una pausa perquè sovint venen carregats d’idees preconcebudes que caldria revisar. Hauríem de tenir present que el nostre alumnat ja la té, la condició de ciutadania. Pot semblar obvi, però convé recordar-ho perquè amb la idea d’educar els ciutadans del futur es corre el risc de considerar que encara no ho són, de ciutadans, i que els hem de crear. Aquest plantejament pot semblar fora de lloc, però si ens fixem en quins termes s’hi referia Jacques Delors al seu famós informe L’educació amaga un tresor, potser té sentit no passar-ho per alt. Delors no era pedagog, era economista, i com a tal es referia a l’alumnat com a capital humà. Un capital humà que l’escola havia de produir dins d’uns valors dictats per i per al mercat.
Jordi Marín i Monfort
Ve a la memòria. La secció de nois de l’Escola de Bosc de montjuïc
El mestre Antolín Monroy Paz amb els seus alumnes de l’Escola de Bosc de Montjuïc, en una classe a l’aire lliure. Ell era el director de la secció de nois; Rosa Sensat, de la de noies. Salvador Domènech dona a conèixer un document, en el llibre Manuel Ainaud i la tasca pedagògica a l’Ajuntament de Barcelona, en què Monroy explica com era l’Escola de Bosc: «És una escola a l’aire lliure d’educació integral, la qual es diferencia únicament de les escoles corrents per ésser els seus alumnes infants dèbils seleccionats, als quals, amb tot i no tenir malaltia declarada, convé que siguin educats a l’aire lliure i en un clima de muntanya».
Redacció Perspectiva Escolar
Quan jo anava a estudi. El rigorisme caduc del meu col·legi d’hermanos
La llarga escolarització al col·legi religiós va discórrer en paral·lel a la incorporació al moviment escolta, que va ser la meva autèntica escola. Eren dos mons sense comparació, malgrat situar-se a escassa distància, al centre mateix de la ciutat.
Xavier Febrés
Reportatge. L’estratègia per a l’assertivitat lingüística
Carles Palau
Reportatge. El Català, una eina política a les escoles de les illes?
Les eleccions i l’arribada del nou govern de les Illes Balears, amb predominança de dretes, han donat com a resultat una altra proposta de segregació lingüística als centres educatius. La resposta de moltes organitzacions i associacions culturals i educatives a l’hora de lluitar pel manteniment de la llengua catalana a les escoles ha estat evident.
Marta Pons Martí
Observatori Internacional. El sistema escolar Italià
La situació de l’escola a Itàlia és variada i presenta algunes fortaleses i moltes debilitats. És indubtable que determinades experiències educatives són considerades exemples d’excel·lència arreu del món i s’han convertit en referències imprescindibles. Alhora, la resta del sistema escolar nacional s’ha quedat endarrerit, ja que l’estructura es remunta pràcticament a les últimes dècades del segle passat. En aquest article parlarem de les llums i deixarem les ombres per a un altre dia.
Gino Ferri
Revertir les segregacions escolars és, potser, el principal repte que tenim a l’ensenyament del nostre país. És quelcom que depassa el marc escolar i afecta tota la societat. Cal fer-hi front des de dins i des de fora dels centres escolars. Les administracions han de complir i fer complir les normatives legals, proporcionant els recursos adequats; les escoles i els instituts han d’emprar metodologies inclusives, i les famílies i les xarxes associatives han de col·laborar-hi.
Redacció Perspectiva Escolar
Cinc anys després del pacte contra la segregació
No hi ha dubte que la institució del Síndic de Greuges de Catalunya ha tingut un paper decisiu en l’impuls de l’agenda de la lluita contra la segregació escolar, tant pel que fa a la denúncia del fenomen com a l’assenyalament de les seves causes i als mecanismes d’intervenció disponibles.
Xavier Bonal
Respondre a la Segregació des d’una proposta global
Als centres de complexitat segregada cal propiciar un canvi de paradigma on els equips professionals docents i socioeducatius no tinguin només una mirada escolar. Les famílies, la comunitat i les seves xarxes han de ser també protagonistes de l’acció educativa.
Joan Artigal
L’experiència de l’institut escola el til·ler de Barcelona
La segregació escolar adopta formes variades, però sovint ens referim a la concentració d’estudiants racialitzats o immigrants en centres abandonats per la població autòctona blanca. L’alumnat d’aquests centres queda exclòs de circuits i pràctiques socials, la qual cosa planteja un problema de justícia social.
José Luis Lalueza
Alfabets distints que inclouen
Una de les funcions de l’escola des dels orígens ha estat combatre l’analfabetisme humà. Per esdevenir mestres contemporànies, necessitem realfabetitzacions contínues en diferents llenguatges i alfabets distints que inclouen i construeixen ciutadania.
Glòria Jové Monclús
L’orientació per combatre les segregacions
Treballar per projectes és una opció pedagògica que es fa cada vegada més en moltes escoles. Com a exemple, presentem el treball dut a terme pels alumnes de l’Escola Les Pinediques de Taradell, i la gran escultura resultant, creada amb objectes quotidians, que representa els drets dels infants.
Jaume Francesch i Subirana
Els concerts educatius, el factor de segregació més gran del país
Hi ha moltes estratègies de segregació educativa. Estratègies polítiques, com les retallades a l’educació pública, els xecs escolars o el copagament. Organitzatives, com les altes ràtios d’aula, els itineraris educatius primerencs, la competició entre centres, el pagament per resultats o l’autonomia financera i de gestió directiva dels centres com a empreses. Curriculars, com l’emprenedoria, la religió o la segregació per gènere. Metodològiques, com la ideologia de l’esforç i la cultura de l’autoritat, el pensament positiu (mindfulness, coaching…) per gestionar el malestar sense canviar les condicions estructurals que el produeixen o les metodologies de compensació educativa i adaptacions curriculars no inclusives. Fins i tot estratègies avaluatives de segregació, com ara les avaluacions estandarditzades del règim PISA, els rànquings, les repeticions i els innombrables exàmens que converteixen l’educació en una carrera d’obstacles, transformant el desig d’aprendre en afany d’aprovar. Però el factor fonamental de segregació educativa i social són els concerts educatius.
Enrique Javier Díez Gutiérrez
Segreguem amb bones intencions?
Totes les persones som, per sort, diferents; la diversitat és quelcom inherent a la humanitat. Com a característica humana que és, atendre-la és atendre un dret de les persones. És avançar vers una veritable equitat. Separar l’alumnat segons capacitats o nivells provoca que les diferències es converteixin en desigualtats.
Joan M. Girona
Prevenir i evitar la Segregació Escolar
Que no hi hagi escoles segregades i estigmatitzades és condició necessària, però no suficient, per fer efectius els principis rectors del sistema educatiu que especifica l’article segon de la Llei d’educació de Catalunya.
Xavier Besalú Costa
Entrevista. Efrèn Carbonell i Paret
«La inclusió educativa ha de ser per a tots els infants, sense excepció, deixant de banda el seu grau de discapacitat»
David Pujol
Experiència. Més de 120 anys acompanyant la família del «pele»
L’escola Joan Pelegrí és un puntal educatiu al barri d’Hostafrancs de Barcelona. El sentiment de pertinença, el treball en valors i l’atenció personalitzada defineixen un centre compromès en atendre la diversitat dels prop de 2.000 alumnes matriculats. Més enllà de l’èxit acadèmic, l’objectiu és que cadascú compleixi la seva fita personal.
Gemma Castanyer
Experiència. Educar en la natura
L’Escola de Natura de Banyoles és un referent en educació ambiental i conservació del medi natural a la comarca del Pla de l’Estany. Situada en un entorn privilegiat, aquesta institució ofereix activitats pedagògiques gràcies a un equip interdisciplinari.
Jordi Estiu Batllosera
Han fet història. la colònia escolar permanent de Berga
Expliquem la història de la Colònia Escolar Permanent de Muntanya de Berga (1932-1939), una de les iniciatives que l’Ajuntament de Barcelona va impulsar per millorar la salut de la infància de la Ciutat Comtal durant el primer terç del segle xx. A poc a poc va anar agafant, també, un vessant educatiu, fins a esdevenir un veritable laboratori d’experimentació pedagògica.
Martí Boneta i Carrera
Referents. Alexandre Galí i Coll
Alexandre Galí (1886-1969) fou l’home que va ordenar i donar consistència i viabilitat a la política educativa de la Mancomunitat de Catalunya. Fou també la baula que va propiciar que, durant el franquisme, els mestres renovadors connectessin amb la rica tradició pedagògica d’abans de la guerra.
Redacció Perspectiva Escolar
De Barcelona cap a Munic i Niça, i pròximament a Finlàndia, per conèixer els sistemes educatius d’aquests països i enriquir el nostre. Aquesta és una de les fites principals de Marina Mata, estudiant d’Educació Infantil i Primària a la UB.
Maria Miquel Sala, Abril Boix Domènech
Semblança. Teresa Duran o la Rebel·lia
Aquesta escriptora i il·lustradora barcelonina que desafia el dogma a còpia d’escepticisme ha estat per sobre de tot pedagoga, però ha tocat gairebé tots
els oficis que tenen a veure amb la paraula.
Pitu Basart
La selecció que us presentem és com un basar: hi ha de tot i per a tots els gustos. Hem fet una tria de la nombrosa producció editorial en català sobre temes de pedagogia i educació en la qual desitgem que trobeu resposta a les vostres ànsies de formació, debat i crítica. Potser la producció actual està restringida a massa pocs segells, però els que hi són, esdevenen garantia de qualitat. Seguir-ne les novetats és, doncs, la nostra obligació i deure com a educadors. Som-hi!
Joan Portell Rifà
Geografia de l’educació. L’antiga escola de Sant Julià Sassorba, al terme de Gurb
L’extens terme municipal de Gurb, a la comarca d’Osona, va arribar a tenir quatre edificis escolars públics, construïts entre 1923 i 1932: a Granollers de la Plana, Vespella i Sant Julià Sassorba, a més de l’edifici ja existent anomenat, senzillament, les escoles de Gurb. Segons l’historiador Josep Casanovas al llibre Les escoles de Gurb. Cent anys d’història d’una petita gran escola, l’escola de Sant Julià es va construir en uns terrenys cedits per la congregació de les monges sagramentàries del convent de clausura de Vic. Està situada a prop de l’església romànica de Sant Julià, una de les parròquies del terme de Gurb. L’edifici de pedra vista i fusta va ser projectat per l’aparellador Manuel Anglada i tenia una única aula i un habitatge per a la mestra. Va ser inaugurat el novembre del 1930 i va tancar les portes l’any 1972. He d’agrair el coneixement d’aquestes escoles al professor Joan Soler Mata, que m’hi va acompanyar un dia del mes de març passat. També, per què no dir-ho, em va fer conèixer l’Hostal Nou, una extraordinària casa de menjars on vam fer un bon dinar i vam tornar a segellar la nostra amistat.•
David Pujol
