Quan la meva filla va néixer –ara fa una mica més de dos anys–, i passejàvem pel poble tenint ella encara la boca despoblada de dents, la gent em preguntava: «A quina escola anirà aquesta nena?». «La Marina anirà a l’escola del poble», responia sense vacil·lar. «A l’escola del poble? Però si està plena de moros!». Faig servir l’expressió literal «plena de moros», sense eufemismes, perquè si no l’afirmació perd força. I perquè em sembla una frase tan vintage, tan dels anys noranta, que fins i tot li trobo cert valor històric.
Vols llegir aquest article? No esperis més i fes-te subscriptor de les nostres revistes!
