Fotografia d’Ignasi Rovira
Infantesa i joventut
En Jordi Tomàs i Bonell va néixer a Barcelona el 5 d’agost de 1931, fill del músic Joan Tomàs i Parés i de Trinitat Bonell i Riera, que ja tenien dos fills, en Joan i l’Antoni. La família paterna era originària d’Alcover, i la materna, de Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma de Queralt, i en totes dues hi trobem mestres.
En Jordi va viure la infantesa i joventut al carrer Provença 209 de Barcelona, en una casa on es respirava un ambient vinculat a l’ensenyament i sobretot a la música. Els seus primers records són de la Guerra Civil, al final de la qual, fugint de Barcelona, va viure a Alcover, a casa del seu padrí, cosí germà del seu pare.
Va fer els primers estudis a l’Escola Blanquerna i, acabada la guerra, al Col·legi de Sant Ignasi, on el seu pare era professor. Va acabar el batxillerat amb molt bones qualificacions i va entrar a la Universitat de Barcelona per cursar primer de dret.
«Anàvem a escola amb tramvia i portàvem un braçal amb un segell, suposem del Departament de Cultura de la Generalitat, que ens permetia anar-hi de franc. A vegades tornàvem d’escola caminant i més d’un cop ens havíem refugiat en alguna porteria quan les sirenes sonaven i se sentia el soroll de les bombes.
»Quan [els pares havent dinat] se n’anaven al cinema començava la nostra festa particular. Fèiem el nostre partit de futbol. El camp era des del menjador fins al passadís. A vegades els veïns es queixaven perquè fèiem soroll, però nosaltres ens ho passàvem d’allò més bé.»
Antoni Tomàs i Bonell,
El més eixerit
Montserrat i Cuixà
L’octubre de 1950, en Jordi va ingressar al monestir de Montserrat. Adoptà, en fer el noviciat, el nom d’Albert Maria i fou ordenat sacerdot el setembre de 1958. Fins a 1964 es va formar en teologia i filosofia a la Universitat Pontifícia de Sant Anselm, de Roma; a Maria Laach, a Alemanya, i a l’Institut Catholique de París, on va fer estudis lliures de psicologia social. Del 1960 al 1965 va fer de professor de filosofia, metafísica i antropologia filosòfica al monestir de Montserrat.
L’any 1962, després del Concili Vaticà II, ell i altres companys iniciaren un intent de revisió de la vida monàstica de manera democràtica. Entre 1963 i 1965, un grup de monjos joves, entre els quals en Jordi, organitzà trobades per reflexionar sobre qüestions d’actualitat amb jovent vingut de diferents indrets de Catalunya. El 1965 s’instal·là a Barcelona, i al mes de novembre, amb set monjos més, fou enviat a Sant Miquel de Cuixà per refundar el monestir. L’any 1969 va deixar la seva vocació.
«Amb en Jordi Tomàs i molts més monjos joves ens reuníem a la meva cel·la i fèiem i desfèiem projectes amb vista a una vida adaptada als temps actuals. Els nostres propòsits no van ser acceptats i va arribar el moment de separar el grup de joves progressistes que van esdevenir els fundadors de Cuixà.»
Pius-Ramon Tragan,
Vincles definitius
«També recordo que, quan el pare Cassià Just, quan ja era abat de Montserrat i va venir a veure’ns a Cuixà, va coincidir amb unes certes queixes o acusacions que alguns clergues i laics de la diòcesi de Perpinyà feien contra nosaltres perquè ens consideraven massa avançats.»
Jordi Vila-Abadal,
Al peu del Canigó
«Tothom va dir el que pensava [sobre el futur de la vida monàstica a Cuixà]. […] En aquell moment es va poder entreveure que la vida d’una comunitat de monjos joves a Cuixà no tenia futur. […] El Jordi Tomàs, amb una serietat i una consciència personal discreta i assenyada, tal com era ell, va seguir el seu camí.»
Pius-Ramon Tragan
Vincles definitius
La família
El 4 d’abril de 1970, un any després de deixar Cuixà, es va casar amb l’Eulàlia Guilera Roura, que coneixia des de mitjans de la dècada dels seixanta. Van viure uns mesos a les Corts i després al Guinardó, on va néixer el seu fill Jordi. El 1978 es van traslladar a Òrrius, on es van estar fins a 1985. Llavors van retornar a Barcelona. El 2006 el matrimoni va anar a viure a Premià de Mar. La família es delia per la música clàssica, els viatges, l’art, la lectura, la reflexió, l’educació, la història i la fotografia. L’any 2008, cinc mesos abans de morir, en Jordi i l’Eulàlia van ser avis. El seu net Arnau va ser la il·lusió del darrer any de vida d’en Jordi.
«Vam conèixer món fins a 1995. L’octubre d’aquell any em van diagnosticar un càncer. En Jordi em va donar un suport immens. Crec que el vaig superar gràcies a la seva estimació. […] En Jordi ha sigut per a mi un amic, un amant, un marit, un pare i… també una mare. Ha estat una gran persona.»
Eulàlia Guilera,
L’opció d’estimar
El món editorial
Des de finals de la dècada dels seixanta i fins a 1996, en Jordi va estar vinculat professionalment al món editorial. De 1969 fins a 1981 va estar a la redacció de l’editorial Biblograf, on fou nomenat director de les enciclopèdies que s’hi editaven. De 1981 a 1988, va ser director editorial de Diàfora. I de 1988 fins a 1996, treballà a l’editorial Bibliotex, que s’havia especialitzat en obres de divulgació, enciclopèdies, diccionaris…
«Durante todo este tiempo [en Biblograf], la personalidad de Jordi, como director, como compañero de trabajo, como amigo, creo que se caracterizó por su eficacia sin imposición. Tuvo el acierto de ejercer, de forma pedagógica, el plus de edad y de conocimientos que le correspondía. Acostumbrado al silencio, no era amigo de las voces, pero sí de los razonamientos. Creía en sus amigos.»
Gerardo Romero,
Aquellos años utópicos
«Miro els prestatges i vaig repassant els llibres de Diàfora. Es van publicar força diccionaris de prestigioses editorials estrangeres. […] També en vam fer de propis, com el de castellà i un altre de bilingüe català-castellà. Tots aquests llibres són ara records de vivències d’una època que no tornarà.»
Cari Oriol Serres,
Instants del record. Els anys de Diàfora
«Resumint, diré que en Jordi professionalment era molt eficient i, quan assumia un compromís laboral, podies assegurar que el portava a terme amb eficàcia. Mai no creava problemes; els problemes, sempre els solucionava. Era, per tant, un descans treballar amb ell.»
Jaume Matas Tort,
Vint anys treballant junts
Perspectiva escolar
El curs 1965-1966, en una visita a Cuixà, la Marta Mata i l’Alexandre Galí van conèixer en Jordi Tomàs. El 1968, l’Associació de Mestres Rosa Sensat li va demanar una xerrada sobre el Maig francès, ja que en Jordi vivia a París. Aquell mateix any, també va fer una conferència sobre Piaget. El curs 1970-1971, ja a Barcelona, es va incorporar a Rosa Sensat. Hi treballava de tardes perquè el matí el dedicava al món editorial. El 1974, va acceptar de dirigir la revista pedagògica que Rosa Sensat tenia previst de treure al mercat, Perspectiva escolar. Era una època convulsa per a l’educació i també per al país. No obstant això, va dirigir-la vint-i-dos anys, durant els quals en van sortir dos-cents vuit números. A Rosa Sensat va fer moltes tasques d’edició, va traduir nombrosos articles per a Perspectiva i per a Infància i va escriure diversos llibres dedicats a la pedagogia. Un cop jubilat, va continuar col·laborant amb les dues revistes.
«Perspectiva escolar des del seu naixement es va caracteritzar pel fet de ser una revista que era possible gràcies a l’activitat de la Formació de Mestres de Rosa Sensat i al contacte constant amb la realitat escolar.»
Rosa Carrió,
L’estimat i admirat director
«En Jordi va estar al capdavant de la revista durant ni més ni menys que vint-i-dos anys, de fet va ser ell qui va iniciar-la com a director. En canvi, en tots aquests anys només consten sis articles signats per ell a Perspectiva. Però hi escrivia, i tant si ho feia! Ho feia cada mes. És clar que els editorials no van signats. I amb algunes excepcions, poques, en Jordi va escriure els editorials dels més de dos-cents números que va dirigir.»
Mercè Comas Estalella,
L’autor que no signava els seus escrits
«En Jordi era un erudit, vaig trigar a descobrir-ho perquè era un erudit silenciós, dels que escolten molt i parlen poc, virtut no gaire freqüent entre els erudits. I també era un bon observador capaç de copsar les diferents personalitats de cadascun de nosaltres. Al llarg de les reunions feia autèntiques filigranes per a trobar els punts de coincidència entre les opinions dels uns i dels altres i finalment ho aconseguia. Per mi, tota una proesa!»
Anna Agenjo,
Una personalitat singular
«Durant aquells primers anys amb en Jordi com a director de Perspectiva escolar fer la revista era apassionant, cada número era un desafiament. El setè va ser dedicat a la llar d’infants, cosa que em va permetre treballar prop seu en el disseny i realització del número de la revista i, per tant, comprovar la seva finor en la manera de tractar els temes i en l’equilibri del contingut. Com a bon mestre, el seu acompanyament sempre respectuós et feia créixer.»
Pepa Òdena,
Persona sàvia, abastable
«Recordo que a vegades em renyava: “Aquest comentari no fa per tu. Pots dir el mateix sense ofendre”. En aquestes ocasions era quan més l’admirava, perquè d’ell vaig aprendre que es pot ser dur argumentant sense perdre l’elegància ni el respecte, aquell punt d’humanitat que sempre et fa deixar una porta oberta al diàleg, a la conversa, al canvi d’impressions. En Jordi, el meu Jordi Tomàs, és un dels meus mestres perquè em va donar el que era, no pas el que tenia, i això només saben fer-ho els més grans.»
Jaume Cela,
El meu Jordi Tomàs
Jordi Tomàs ens va deixar el 23 de setembre de 2008.
Cites textuals i fotografies extretes del llibre Jordi Tomàs Bonell, una absència relativa. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2010, coordinat per Jordi Tomàs Guilera.
Text de Pitu Basart
