David Pujol i Fabrelles
Director
Fa un cinquantenni que la nostra revista fa cruixir les premses. Quatre-cents vint-i-sis números, a més d’un número zero, alguns especials i suplements diversos. Es diu aviat. Milers de pàgines i incomptables col·laboradors. Els vint-i-dos primers anys, amb Jordi Tomàs Bonell (1931-2008) com a director, del número zero fins al 207. Carme Tomàs Martorell va portar la revista fins al número 300, quan va agafar el relleu Miquel Àngel Essomba Gelabert, que la va dirigir durant set anys, fins al febrer de 2013. Xavier Besalú Costa, també durant set anys, en fou el director fins al març de 2020, quan va cloure la seva etapa amb un número suggeridor dedicat a la poesia. No podem oblidar el paper que hi va fer, durant molts anys, Mercè Comas Estalella, bé com a membre del consell de redacció, bé com a directora adjunta.
Per celebrar l’any del jubileu hem preparat aquest número especial doble que teniu a les mans, on us oferim cinquanta perspectives del món educatiu a partir de les veus de cinquanta col·laboradors, a qui agraïm la predisposició. També hi hem inclòs uns perfils, redactats per Pitu Basart amb fotografies de Joan Juanola –tret, lògicament, de la d’en Jordi Tomàs, que és d’arxiu–, dels professionals que han estat al capdavant de la revista al llarg dels cinquanta anys, així com uns resums històrics, signats per Jordi Garcia, dels principals esdeveniments educatius que s’han viscut en aquest mig segle. També hi ha un article sobre el futur Museu de l’Educació de Catalunya, que s’està començant a gestar. Esperem que tot plegat us sigui d’interès.
El filòsof Josep M. Esquirol, en el llibre L’escola de l’ànima: de la forma d’educar a la manera de viure, diu que l’educació hauria d’estar sempre en la perspectiva, i no pas en la prospectiva. A l’era de les previsions i d’un nou destí –confluència de la progressió tecnocientífica i de l’economicisme consumista–, en què fins i tot educadors benintencionats diuen que cal educar per a la «societat del futur», hem de fer valer la perspectiva enfront de la prospectiva, hem d’educar d’acord amb allò que creiem i no pas amb allò que suposadament serà. No importen, rebla Esquirol, ni la dificultat ni el fracàs en el moment present: importa no defallir, no abandonar i no cedir. Pensem-hi.
Abans d’acabar, aprofito per explicar-vos que, gràcies a una ajuda que ens ha ofert la Direcció General de Mitjans de Comunicació de la Generalitat –amb motiu del cinquantenari de la publicació–, d’aquí a pocs mesos tindrem els números de la revista digitalitzats al portal ARCA, un repositori de publicacions periòdiques d’accés obert impulsat per la Biblioteca de Catalunya. És una bona notícia. Aprofito per agrair a la Pau Raga, cap de la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, les gestions que ha dut a terme per fer-ho possible.
«Que santa Rellúcia ens conservi la revista», diu Josep Pedrals a la seva Oda a les revistes. Doncs bé, intentarem de continuar-la, donant-hi un aire nou i fent-hi alguns canvis significatius. Amb el format i de la manera que la produïm actualment els números no surten per enlloc –bé, sí, surten del color de la barretina–, i l’associació, en aquests moments, no es pot permetre fuites econòmiques de cap mena, per més greu que ens sàpiga. L’haurem, doncs, de repensar, per fer-la sostenible, i de tal manera ens hi escarrassarem en els propers mesos. Que tingueu una bona lectura!
