Que el que escrius potser et fa eterna,
però el que vius t’ho emportes dins d’un
sac d’on treuen el cap fades i monstres
i no se n’assabentarà mai ningú.
Sònia Moll, «Eternitats», 26 de juny de 2016
La flaire poètica ha d’impregnar les aules de les escoles, s’han de sentir les olors que desprenen els mots que han estat pensats per emocionar.
Les propostes didàctiques que s’aporten a les aules d’infantil i primària han de permetre que l’alumnat s’enamori del ritme, de la música, dels jocs fonètics que acompanyen els mots. Cal donar als nostres alumnes models poètics de qualitat per tal de fer-los partícips actius de les descobertes que els aporten. Tot i que a vegades es classifiquen els poemes segons si van adreçats a adults o a nens i nenes, la poesia a la nostra escola no entén d’edats i sí d’emocions; per tant, se n’escolten, se’n parla i es comparteixen les pròpies interpretacions.
Perdre la por a aquest gènere ha de ser un dels objectius prioritaris d’Infantil i Primària, o simplement mantenir la relació franca i desacomplexada que tenen els infants més petits amb les rimes i les paraules enrevessades. Per aquest motiu, els mestres n’han de llegir, però no esporàdicament per Nadal o Sant Jordi, sinó de manera sistemàtica, com un hàbit literari, sense preguntes de comprensió: tan sols per descobrir diferents mirades del món.
Poemes que serveixen per dir…
Les experiències que es desenvolupen en aquest article s’han portat a terme en diferents cicles i parteixen de la necessitat d’apropar la poesia sense perjudicis establerts, gaudint-ne i donant-li sentit.
Comencem amb un poema que sorgeix de manera espontània, per pura necessitat, perquè no sempre som les mestres les que proposem aquest gènere, sinó que els alumnes també senten la necessitat de recórrer-hi. En Mateu n’escrivia un en un moment d’avorriment a la classe.
Avorriment
Avorriment pesat, para d’avorrir-me.
El temps passa i passa… tic, tac, tic, tac.
Estic escrivint, tic, tac… queda mitja hora…
tic, tac.
Avorriment, avorriment, que pesat que ets.
Mateu
Busquem poesia!
Però què entenen els nostres alumnes per poesia? Aquesta experiència es desenvolupa a les aules de sisè de Cicle Superior, quan se’ls proposa un repte poètic: buscar poesia! Així comença la mestra la seva
activitat, dient-los que durant el cap de setmana han de fer servir la imaginació, la creativitat i buscar poesia. Cal que recordin totes les experiències viscudes, s’ajudin del seu bagatge poètic, preguntin als seus familiars o amics, es passegin i pensin on es deu amagar la poesia: on deu viure? Com sabran que l’han trobada? Què en faran quan la trobin? Cal que la portin amb molta cura i que comparteixin la troballa explicant molt bé el perquè de la tria. «És quan fan coses extraordinàries, quan les paraules són emocionants» (Desclot, 2012).
L’Anastàsia ens explica que mentre passejava per l’estany de Banyoles va trobar la poesia en una imatge de l’aigua i que li va despertar la inspiració de crear un poema. Va saber que l’havia descobert perquè recorda que es va haver d’aturar i respirar profundament, alguna cosa dins seu havia succeït.
En Jordi va portar un cadenat de bicicleta: mentre estava parlant amb els seus avis de la guerra i de com l’havien viscuda, va trobar la poesia en les seves paraules i el cadenat, i va crear aquest petit text poètic: «A la Terra hi ha pocs poetes i moltes guerres. Obrim el cadenat als poemes i tanquem les metralletes.»
La Hawa encara recorda amb llàgrimes als ulls quan va anar a Gàmbia i la seva àvia, abans de tornar, li va donar una petita escultura d’un sofà. La té a la seva habitació, i quan està trista, l’agafa ben fort. Ens explica que per ella això és poesia, perquè, tot i que ha passat molt temps, encara es continua emocionant com el dia que va dir adeu a la seva àvia. Recorda que quan llegim poesia a l’aula li passa el mateix, hi ha poemes que se li queden gravats dins el cor.
El nostre alumnat ha de veure en aquest recurs un nou mitjà per comunicar, per expressar allò que li passa dins.
L’acte de crear
La poesia ha de captivar, sorprendre, atrapar l’estómac de qui l’escolta. «Un poema dins una capsa» és un projecte on els nens i nenes de quart de Cicle Mitjà elaboren, mitjançant grups cooperatius de quatre alumnes, vuit capses de poemes diferents per als nens i nenes de P5. El primer que es fa és escollir conjuntament els poemes que caldrà que es treballin dins l’aula de quart, elaborar les capses i preparar la lectura en veu alta. En l’execució del projecte hi participen també les famílies en tres sessions plàstiques. Una vegada fetes les capses es llegeixen, s’hi juga i es regalen als nens i nenes de P5.
A les aules d’Infantil aquest estil literari és un joc i l’entenem així, però a mesura que els alumnes es fan grans es converteix en un transmissor d’emocions, de sensacions, ens permet crear, sortir dels límits, deixar-nos anar. El fet d’elaborar les capses permet als alumnes de quart desenvolupar la seva pròpia interpretació i convertir-la en un joc simbòlic per als més petits.
«El llenguatge sempre ens porta a la reconstrucció d’allò que ha estat dit o escrit» (Sunyol, 2015).
Sons poètics: Pessics
«Pessics de poesia» és una de les propostes didàctiques que vam iniciar el curs 2018-2019 amb l’objectiu d’obrir-nos a la diversitat de llengües que conviuen al nostre entorn i descobrir que la poesia va més enllà del significat de les paraules. Cada divendres a un quart de quatre de la tarda, l’escola –des de P3 fins a sisè– s’atura i s’escolta, des de la ràdio del nostre centre, un poema en català, castellà, anglès, ucraï-nès, xinès, italià… Cada setmana en una llengua diferent, una nova descoberta que després poden tornar a escoltar i treballar dins l’aula: «La poesia ens ha d’emocionar, ens ha de divertir, ens ha de fer pensar, ens ha d’enamorar» (Bonmatí, 2007).
El fet de tenir una estona cada setmana per aturar-nos i permetre que el ritme, el so i les paraules arribin a la diversitat del nostre alumnat, igual que passa amb les cançons, ens permet continuar amb el nostre objectiu: apropar la poesia a tots els nens i nenes sense diferència.
«Pessics de poesia» ens ha obert moltes possibilitats al centre, malgrat que no és gens fàcil trobar poemes de qualitat en diferents llengües que es puguin treballar
més profundament amb els alumnes de Cicle Superior, i que puguem fer-ne també un treball de comprensió. Per això ens proposem el repte de demanar col·laboracions a diferents entitats i recopilar poesies per ser escoltades.
A l’escola es vol formar alumnes que entenguin que un poema, un mot, un vers ajuda el lector a descobrir-se i a sortir dels límits establerts. Cal que la poesia ens enamori, tan sols així podrem aprofundir en el seu significat, en serem capaços.
«Mentre hi hagi persones hi hauràpoesia, perquèpoca o molta, hi hauràsensibilitat, i aquesta sensibilitat es manifestaràen expressions convencionalment enteses com a poesia, sigui amb el suport dels llibres, sigui amb d’altres més sofisticats» (Martí i Pol, 2000).
La poesia es filtra a l’escola
Aquest article s’ha centrat en el gaudi, en el plaer estètic; tot i això, no hem d’oblidar la importància d’aprofundir en el significat dels poemes, és a dir, d’endinsar-nos de manera íntima en la seva comprensió, en la interpretació i valoració del text. La poesia sona, ressona i retruny a l’escola, però també ha de poder dissonar, discrepar i permetre’ns parlar de temes profunds des de noves perspectives: però només quan estem impregnats de poesia, quan li hem perdut la por i n’apreciem el ritme i la bellesa, podem començar a entrar en el joc i en la construcció de sentit.
Els nens
Els nens s’han escapat de l’escola i salten, riolers, pels turons que hi ha prop, tirant-se pedres de cotó fluix i boles de farina que els deixen blanquinosos. Tot d’una se’ls apareix un àngel immens de paper vermell, que els deixa atònits i meravellats. Tot el cel és de color vermell. Cantant i cridant i rodolant per terra, tornen feliços a l’escola i t’expliquen el que els ha esdevingut. Tu els dius que no devia ser cap àngel, sinó el reflex de la claror d’un núvol baix. Ells et repliquen, però, que no era cap àngel ni cap núvol, sinó el teu estel, que els protegia i els embadocava. Amb els teus ulls molt foscos i brillants has mirat els nens i has sentit «felicitat».
Joan Vinyoli
Per saber-ne més
Basagaña, Laura (2015). «Víctor Sunyol: El llenguatge és l’únic que tenim, però és un llenguatge indigent». Entrevista a Víctor Sunyol dins Llavor Cultural. URL: http://llavorcultural.cat/victor-sunyol-el-llenguatge-es-lunic-que-tenim-pero-es-un-llenguatge-indigent/
Bonmatí, Ricard (2007). Jugar amb la poesia: rebre i donar llum i dolçor. Barcelona: Departament d’Educació – Generalitat de Catalunya. URL:
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/ SpacesStore/0086/d0b11435- 4391-473e-a747-eea38bb59ec1/ confer_bonmati.pdf
Desclot, Miquel; Galí, Mercè (il·lust.) (2012). El domador de paraules. Barcelona: La Galera.
Martí i Pol, Martí (2000). ¿Què és poesia? Barcelona: Empúries, 2000.
Moll i Gamboa, Sònia. La vida té vida pròpia (blog): https://lavidatevidapropia.blogspot.com/
Vinyoli, Joan (1978) (2008). Poesia completa. Barcelona: Edicions 62.
SANDRA MASDEVALL
Mestra de l’escola La Draga de Banyoles
(Pla de l’Estany)
Amb la col·laboració de la professora de la Universitat de Girona Margarida Falgàs.
Recordant la mestra Dolors Vilanova
