© Atelier in een Koffer
El món digital és infinit i pot oferir beneficis als infants. La disponibilitat del coneixement i els nombrosos exercicis interactius poden servir com a preparació per al seu futur en un món digital. Això no obstant, les activitats manuals són essencials al costat de les experiències d’aprenentatge digital per oferir una educació completa, tant en art com en ciències.
Sobretot els infants petits necessiten jugar i treballar amb les mans, amb materials i eines reals. Així és com assoleixen coneixements i comprensió del món. El cervell necessita experiències físiques per tal d’aprendre alguna cosa. Els conceptes de mida, textura, temperatura, tots comencen amb una experiència física real. Preneu, per exemple, massa de pa amb sal, perfecte per oferir diverses experiències sorprenents també a infants molt petits. Com es percep? Freda, càlida, humida, enganxosa, tova, dura o rugosa? Una criatura no aprendrà ‘gran’ o ‘petit’, ‘llarg’ o ‘curt’ a través d’una pantalla, ha de tenir uns coneixements previs per comprendre contextos.
Les experiències manuals són per tant molt importants per al desenvolupament del cervell de l’infant. Ofereixen experiències d’aprenentatge multisensorials que potencien les connexions neuronals i enforteixen la retenció memorística. Permeten que els aprenents explorin conceptes d’una manera tangible, que desenvolupin una comprensió més profunda de conceptes i principis abstractes, que comporten també un aprenentatge més ric. La investigació de materials és essencial per desenvolupar habilitats de motricitat fina. Comporta una millor retenció a llarg termini en comparació amb les formes passives d’instrucció, ja que els rastres en la memòria són més forts, cosa que facilita la posterior recuperació de la informació. Així doncs, incorporar l’aprenentatge manual com una part essencial de les pràctiques educatives facilitarà uns resultats d’aprenentatge més efectius.
L’àmbit de les arts (visuals) és especialment adequat per incorporar aquesta mena d’activitats. El procés de crear sovint implicar col·laboració i interacció social, així com pensament crític i habilitats de resolució de problemes. Tal com diu Pete Moorhouse (assessor creatiu per a la primera infància, Bristol, Regne Unit): “El dibuix lliure i les arts visuals ofereixen als infants oportunitats per expressar-se i donar sentit. L’art és una forma de comunicació, ja que expressem les nostres idees i sentiments, i fent-ho desenvolupem teories sobre com funciona el món. Així, els infants descobreixen la comprensió a mesura que donen sentit a les seves experiències”.
Malauradament, moltes persones se senten incòmodes en l’àmbit de les arts i pensen que els manquen habilitats professionals. Pot passar que busquin respostes i suport en el món digital. Per desgràcia, això provoca un camí invers en el procés creatiu en què es guia els infants pas a pas vers una creació que ja ha estat pensada per endavant per un adult. Els autors del llibre How Children Learn and Create Using Art, Play and Science – Understanding Through your Hands (“Com aprenen i creen els infants amb l’art, el joc i la ciència – Comprendre a través de les mans”) ofereixen una manera alternativa possible i molt bàsica de treballar el desenvolupament creatiu dels infants.
Tot comença per prioritzar el viatge de la creació per damunt del resultat final. Quan els oferim la investigació de materials com a joc creatiu, sense resultats predeterminats, animem els infants a prendre riscos, a equivocar-se i a aprendre de les seves experiències. D’aquesta manera els infants desenvoluparan el sentit de curiositat, la voluntat i l’autoexpressió. La investigació de materials i el dibuix lliure s’adiuen amb la necessitat dels infants d’investigar i de jugar lliurement. Anant d’un gargot a un altre, trobaran associacions i idees sobre què volen fer. Sovint, els adults troben difícil no establir un objectiu per endavant. Busquen el resultat quan pregunten: “Què fas?” D’aquesta manera, salten al final del procés mentre els infants encara estan al principi: què fa aquest material?
Si convidem els infants a dibuixar, a pintar o a fer manualitats, molts de seguida respondran amb un no. Sovint és molt més atractiva una pantalla digital. De vegades la pregunta és massa abstracta per als infants, perquè no saben per endavant què volen fer. Començar requereix un esforç, i això pot ser un motiu perquè una oferta creativa no sempre sigui rebuda amb entusiasme. Fer que els infants passin del mode consumista a un mode de compromís creatiu pot ser tot un repte, sobretot quan competim amb el joc digital, en què les coses són excitants i sovint no requereixen cap esforç. Així doncs, el principi és essencial, intenteu animar els infants a jugar lliurement en un entorn ben preparat: feu que tot hi convidi. Una mica de la forma com pararies una taula en un restaurant, de manera que et faci venir ganes de seure i tastar el menjar. És important que els infants es meravellin i se sentin intrigats per l’oferta de materials oberts, preferiblement del món real. Si els infants estan motivats personalment, aleshores tenen ganes d’investigar o volen fer coses per ells mateixos.
No els doneu una tasca, convideu els infants a investigar materials i dibuixar lliurement. Això s’adiu amb la necessitat dels infants d’investigar i jugar lliurement. Anant d’un gargot a un altre, trobaran associacions i idees sobre què volen fer. Utilitzeu materials quotidians, sovint familiars però que el seu ús en activitats creatives resulti sorprenent als infants. Recicleu o busqueu materials en la natura, el supermercat o en botigues de bricolatge. Desmunteu uns altaveus trencats, serreu una cadira vella en peces petites o col·leccioneu diferents tipus de sorra. Els infants estaran impacients per començar. És essencial disposar d’eines de qualitat per tenir un procés creatiu ric. Així, els infants poden experimentar les possibilitats i les impossibilitats dels materials.
El dibuix és l’oferta creativa més bàsica, es pot convidar els infants a començar simplement fent guixots i dibuixos en un paper de mida A6, una mida petita que convida a jugar i fer provatures. N’hi ha prou amb un llapis negre, dos retoladors, i s’hi poden afegir una perforadora de paper o unes tisores. Fer guixots és una bona manera de començar, a qualsevol edat. És important deixar espai per als guixots espontanis, atès que sovint els infants comencen sense una idea fixa i aleshores reconeixen alguna cosa i la desenvolupen. Així, estan literalment comprenent a través de les mans. Els adults també fan guixots, gargots. Si els diem això als infants, valorem els guixots i reduïm la pressió de fer alguna cosa bonica.
Les criatures petites, fins al voltant dels sis anys, dibuixen a partir d’una imatge interna. De manera que si volen dibuixar alguna cosa en concret, primer han de construir-se la imatge mentalment. L’adult pot ajudar en aquest procés fent preguntes sobre la mida o el color. És útil comunicar que no cal que s’assembli a res per ser alguna cosa. Un cercle pot representar una persona, una pizza, un elefant o una illa del tresor. Aquí l’abundància de bones fotografies que trobem a Internet també pot ajudar al procés creatiu. Si un infant vol dibuixar un element o un animal concret, les imatges reals que mostren la diversitat i els detalls de l’objecte poden enriquir la recerca. Dibuixar significa mirar atentament.
En una classe amb vint-i-cinc infants, una activitat creativa possible és llegir en veu alta un àlbum il·lustrat amb els infants asseguts en una rotllana, de genolls per tal que puguin utilitzar les cadires com a taules de dibuix. Amb tot just un llapis negre i un petit full A6 poden fer gargots, guixar i dibuixar lliurement durant la lectura. De nou, no s’ha de dibuixar a partir de la història. Alguns infants ho faran i altres no. Tampoc importa si el que fan és recognoscible per nosaltres com a adults. Els infants comprenen el seu propi llenguatge visual. Al final es pot convidar l’infant a dir alguna cosa sobre el que han fet. És sorprenent sentir les seves històries. Quan documentem aquestes històries al costat del full, demostrem als infants que els valorem. Es fan visibles els estrats del procés creatiu i es valora la riquesa de l’experiència lúdica.
Per saber-ne més
Podeu trobar més informació i eines sobre l’enfocament de comprendre a través de les mans en aquest llibre, que conté unes 350 fotografies de pràctiques:
Plamper, S., & Weterings, A. (2023). How Children Learn and Create Using Art, Play and Science: Understanding Through Your Hands. Routledge. Preu: £ 24.99
Sobre el llibre:
Aquest llibre mostra que la creativitat és molt més que dibuixar o pintar alguna cosa bonica. És una manera de comprendre el món a través de les mans i aprendre mitjançant el joc, l’art i la ciència. El llibre presenta nombroses possibilitats que no són cares, que requereixen poca preparació i que submergeixen els infants en el flux creatiu. Amb unes imatges a tot color molt atractives, aquesta edició en anglès actualitzada ofereix inspiració i una visió sostenible i pràctica. És una guia pràctica de lectura essencial per a qualsevol persona que treballi amb infants i vulgui ajudar-los a convertir-se en persones autoconscients, creatives i responsables.
Sabine Plamper i Titia Sprey, de l’Atelier in een Koffer (Taller en una capsa) ofereixen un curs online en anglès, cada any el mes de maig
https://atelierineenkoffer.nl/product/international2day/
Titia Sprey i Sabine Plamper
Fotografies: © Atelier in een Koffer