Volem compartir amb les lectores i els lectors una experiència singular que vam viure durant els cursos 2015-16, 2016-17 i principis del 2017-18 en una escola pública de Salt que es diu La Farga. Es tracta de la creació d’un llibre i la seva adaptació teatral, preparació i posada en escena amb la participació de tota la comunitat educativa. Un petit somni que entre tots i totes vam aconseguir fer realitat.
L’educació artística a La Farga
La nostra escola té en el treball de les arts un dels pilars del projecte educatiu. Estem convençudes que l’art no només és un vehicle d’expressió i comunicació que potencia la creativitat i l’autoconeixement. Creiem que és una eina molt poderosa per afavorir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.
Vam començar aquesta aposta fa anys, veient en la música unes enormes possibilitats per treballar amb una diversitat cultural i de tot tipus que creixia a ritme vertiginós a les nostres aules. A partir de l’establiment d’una comissió d’artístiques es van començar a acordar uns criteris comuns en el treball d’aquestes àrees per oferir un màxim de qualitat i potenciar la transversalitat.
Ja teníem, doncs, anys de rodatge en el treball de les arts quan va començar aquesta aventura.
Una idea!
La proposta va sorgir de la persona responsable de la biblioteca: realitzar un projecte artístic transversal de dos cursos de durada en el qual, amb participació de tots els infants de l’escola, escrivíssim una història i la portéssim a escena.
A l’Equip Impulsor de l’escola ens va seduir la idea: un treball artístic, transversal, participatiu… Però, per on començar? Com organitzar-ho? Érem conscients que teníem al darrere un claustre molt implicat però, n’hi hauria prou? Caldria ajuda externa?
Vam decidir que el primer curs ens dedicaríem a escriure la història fins a convertir-la en un llibre i que en acabar aquesta primera feina, ja aniríem veient…
2015-16. Inventem una història entre tots
La invenció d’un conte ofereix unes possibilitats enormes de treball de llengua a tots els nivells que vam aprofitar al màxim.
Els nens i nenes d’Infantil van decidir cinc objectes, els d’Inicial cinc personatges i els de Mitjà cinc escenaris. Un cop decidits i definits aquests elements, els de Cicle Superior van escriure la narració amb l’ajuda d’un escriptor.
Uns il·lustradors col·laboradors de l’escola van agafar els dibuixos dels nens i nenes i a partir d’ells van fer les que serien les il·lustracions del llibre.
A la festa de final de curs, la presentació del llibre Mai més set! Mai més gana! va ser el plat fort. Tothom se’n va emportar un exemplar a casa!
Ja tenim el llibre! Ara, com continuem?
Primera part de la feina feta, i amb èxit!
Abans d’acabar el primer curs del projecte ja ens havíem reunit per anar pensant com enfocaríem la feinada del segon: convertir la història en un espectacle teatral on, d’una manera o altra, tothom participés. Vam acordar que una tasca de tanta envergadura necessitaria una empenta professional. I això volia dir diners.
L’organització del festival de teatre Temporada Alta té la seu a Salt. Així que vam anar a parlar amb el director de l’esdeveniment. El que li vam explicar (com són les coses!) encaixava a la perfecció amb un projecte que s’estava gestant des del mateix festival i que es va acabar dient A TEMPO, consistent a fomentar la renovació educativa a través de les arts a Girona i a Salt oferint recursos formatius i pedagògics. Sense saber-ho ens vam convertir en pioners d’aquesta iniciativa. El tracte era que ens finançaven els recursos necessaris i nosaltres estrenàvem l’obra al Temporada Alta.
Ens vam posar en contacte amb professionals externs, artistes que ens ajudarien, cadascun en el seu camp, a poder gaudir de tot aquell procés amb una certa tranquil·litat i que, amb el seu modelatge, ens oferirien una excepcional formació.
Els col·laboradors principals van ser la gent de La Perla 29, centre d’arts escèniques que compta amb un projecte de caire educatiu (La Perla Petita).
El treball amb ells va ser molt fàcil des del primer moment, compartíem una mirada semblant sobre el paper del teatre i l’art en l’educació dels infants. Sobretot la convicció que el teatre és una eina poderosa a molts nivells per treballar amb els infants. I també hi havia acord a vetllar per gaudir i treure profit de tot el procés: el resultat final quedava en un segon pla, eren tots i cada un dels aprenentatges que faríem tots plegats durant el camí el que feia que valgués la pena embarcar-se.
2016-17. Preparem l’espectacle
Ara teníem un altre gran repte al davant: com ho faríem per fer participar d’alguna manera tots els infants de La Farga en l’espectacle? Reunió rere reunió vam anar-ho perfilant. Els de sisè farien una aportació audiovisual. Els de cinquè portarien el pes del fil argumental, serien els actors i actrius. A quart se’ls va assignar el paper de músics en directe. Tercer també actuaria, de manera més puntual. Als de segon els vam reservar la cançó i els de primer farien dansa en dos moments de l’espectacle. Els d’Infantil no pujarien a escena: farien un teló de fons enorme, un cel estrellat que el públic contemplaria durant tota l’obra.
Uns companys de La Perla, la Rosa i l’Oriol, van fer l’adaptació teatral del text narratiu. Un cop vam tenir-ho a punt van començar els assajos amb cinquè. La Rosa i els tutors del curs n’eren els responsables. A base de treball i constància, anaven aprenent a perdre la por i la vergonya, a expressar-se amb més llibertat, a projectar la veu, a tenir paciència, a col·laborar…
Paral·lelament la mestra de Música componia i assajava les peces que els de quart tocarien amb els xilòfons, metal·lòfons, amb els djembés. També treballava amb els de segon la cançó.
Els de primer preparaven la dansa en les sessions setmanals que feien al Nou Espiral, una escola de dansa del municipi, gràcies a una beca.
I els nens i nenes de tercer, que també van estar fent tallers de teatre durant tot el curs amb el projecte ConArte, amb les tutores i la Judit van anar preparant la seva petita actuació.
L’audiovisual de sisè va ser possible gràcies a la col·laboració de l’ERAM, Escola Universitària de l’audiovisual que té la seu a Salt.
Mentre tot aquest treball s’anava portant a terme, els més petits de l’escola feien el cel estrellat i alguns objectes de l’atrezzo i el mestre de Plàstica, amb l’ajuda del «manetes» de l’escola, el nostre conserge, anava construint amb els més grans tota mena d’artefactes impossibles, des d’una nau pilota fins a una campana gegant…
L’equip de vestuari, format per la TIS, la TEI de l’escola i un grup de mares cosidores, anaven fent patrons, tallant roba i emprovant modelets.
Tota aquesta intensa activitat era viscuda per tots i cadascun dels infants del centre. Vam instal·lar una pantalla al capdamunt de l’escala on, de manera continuada, s’anaven projectant imatges de tot el procés: nens ballant, assajant, pintant, construint, tocant. Va ser una idea que va donar molt bon resultat; sovint s’hi aturava algun grupet i mirava les imatges, feien comentaris, veien coneguts o germans d’altres cursos embarcats en la mateixa aventura…
Tota aquesta feinada anava essent organitzada i seguida de prop per una comissió artística formada per mestres representants dels diferents sectors implicats. De vegades a les reunions s’hi afegien els professionals externs que ens ajudaven. Tot el que es treballava a la comissió es traslladava al claustre, als cicles, a les tutories… I era assumit per tot el professorat del centre. Sense aquesta organització i responsabilitat compartida hauria estat impossible portar a terme aquest projecte. I això és molt important tenir-ho present: es va tractar d’un gran treball d’equip.
Va arribar el gran dia i… va ser un èxit! (com podia ser d’una altra manera?). Vam fer dues representacions de «preestrena» al juny al Teatre de Salt, una per a les famílies i l’altra per a alguns grups d’escoles de Salt.
2017-18. Estrena oficial al Festival Temporada Alta
Tornant de vacances d’estiu vam reprendre l’activitat: a l’octubre teníem l’estrena! No va ser fàcil. Per als infants l’experiència del juny quedava molt lluny, va ser una mica feixuc engegar la màquina de nou! Però… el 20 i el 21 d’octubre una escola pública de Salt, La Farga, presentava Mai més set! Mai més gana! al Festival Temporada Alta.
Ja fa gairebé un any…
En el moment d’escriure aquestes línies ja fa un any de les primeres representacions, d’aquells moments de nervis i d’estrès però també de satisfacció i de màgia.
I mirat amb perspectiva, què ens en queda de tot plegat, d’aquesta experiència singular que vam viure?
Creiem que, dins la nostra línia en el treball de les arts, una vivència com aquesta ens va permetre aprendre’n molt més. Vam poder formar-nos com a docents amb professionals de diferents disciplines artístiques. Això ens ha permès, a partir del 17-18 intensificar el treball de dansa i teatre a l’aula i millorar-ne la qualitat.
Mai més set! Mai més gana! ens va refermar en la nostra convicció que les arts són un pilar fonamental en l’educació dels infants i a La Farga volem seguir-hi apostant.
I els infants, què hi diuen?
Per als nens i nenes va ser una experiència que els va aportar moltes coses positives, n’estem convençudes. D’algunes en són conscients, d’altres no. La majoria d’elles són subtils, d’aquelles que van fent pòsit i ajuden a anar creixent millor…
Els mateixos infants de 5è valoraven després què havien après:
- Tenir menys vergonya.
- Conèixer un teatre per dins.
- Treballar en equip.
- Projectar la veu, parlar millor, vocalitzar.
- Fer silenci quan no actuo i escoltar.
- Estar molt concentrat i més atent. Calmar-me.
- Ara sé que el teatre no és una tonteria.
- Ser més amic de tothom perquè he compartirt moltes coses amb els altres.
- Parlar dalt d’un escenari i davant del públic perquè mai ho havia fet, actuar.
- La creativitat.
I acabem amb una aportació també dels infants:
- Qui fa teatre té una oportunitat d’or!
