La Mar Pahissa Riera és una estudiant de l’Escola Industrial de Sabadell, i l’Èric Ríos Castillo és un estudiant de l’Institut Bitàcola de Barberà del Vallès. Tot i haver estudiat en dos centres diferents de la comarca, tenen clar que s’haurien de treballar els temes controvertits a l’escola i a l’institut per poder donar una resposta consensuada als problemes socials i aconseguir una societat més humana i més justa.
Ens trobem en un raconet acollidor de la biblioteca de l’Institut Bitàcola. Tots dos estan relaxats. Acaben de finalitzar amb èxit el tercer curs de l’ESO i estan preparats per fer una reflexió sobre tot allò que han après i sobre tot allò que els agradaria aprendre a les classes de socials.
Perspectiva Escolar: Com és una classe de socials al vostre institut?
Mar: Jo estudio a l’Escola Industrial de Sabadell. Quan toca classe de ciències socials el professor arriba a l’aula, ens comunica el contingut que treballarem i ens indica la pàgina del llibre de text que correspon. Un voluntari llegeix i de vegades fem activitats, i d’altres no. Fem les activitats del llibre. La majoria són preguntes sobre el text, fàcils de trobar, i hem de respondre-les tal com diu el llibre de text, sense incloure la nostra opinió o la nostra «pròpia» filosofia. D’altra banda, a les classes d’ètica treballem d’una manera més activa. Per exemple, en el treball de les ONG, en què cada grup havia de fer un treball d’una ONG i presentar-la als companys. Recordo molt aquest treball perquè vaig haver de fer una recerca i me’n vaig responsabilitzar. A més a més, li vaig demanar al meu germà, que havia estat un any i mig a Amèrica ajudant la gent, que vingués a classe a fer-nos una exposició sobre la pobresa d’aquells països. Recordo que el grup va estar molt atent. Normalment, a la meva classe estem a la lluna de València, però aquella vegada va ser diferent.
Èric: Al Bitàcola no hi ha una assignatura que es digui «ciències socials». Aquesta matèria la treballem a una assignatura que es diu «espai globalitzat» (EG), on conjuntament amb les socials fem ciències, tecnologia i plàstica. Les classes són diferents, i per tant us posaré d’exemple una tasca que vam fer recentment: amb motiu de la commemoració del 74è aniversari del bombardeig d’Hiroshima i Nagasaki, la professora ens va demanar que féssim un text d’opinió sobre els tuits que s’havien enviat el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, i el president dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump, l’any anterior. Els tuits eren amenaces de bombardejar els seus respectius països. Per elaborar el text d’opinió vam haver d’esbrinar què va passar a Hiroshima i a Nagasaki i quines conseqüències va tenir.
PE: Per tant, el contingut que feu a ciències socials o a espai globalitzat té relació amb la realitat actual?
È: Sí, normalment sempre comencem per l’actualitat. Per exemple, al primer EG del curs partíem de la (no) celebració del 12 d’octubre, per després esbrinar què va passar i conèixer les causes i les conseqüències de l’arribada dels castellans a Amèrica. Suposo que hem de comprendre la nostra realitat.
M: En el nostre cas no és així. Nosaltres treballem a partir del llibre de text i després a l’examen has de demostrar que saps el que diu el llibre. Però jo, personalment, sí que ho acostumo a relacionar. Sé que el sistema del meu institut és memorístic, però a mi em costa molt memoritzar; per tant, em faig molts esquemes i resums per entendre el que haig de saber. Penso que si es relacionés el contingut amb la nostra realitat segurament me’n recordaria més. Per exemple, penso que l’Èric d’aquí a cinc anys se’n recordarà del tema del 12 d’octubre, i jo, en canvi, no recordava que havíem fet els Àustries.
PE: Per què creieu que heu d’aprendre socials a l’institut?
È: Jo crec que per saber els fets que passen actualment, per esbrinar la història que hi ha al darrere. És a dir, si coneixem la història entendrem què passa actualment i per què. Per comprendre el nostre present, bàsicament.
M: Per no cometre els errors que es van fer. O, d’altra banda, si hi ha un problema que ja es va presentar en el passat, comprovar com es va solucionar. I així ja tindrem la solució. Té una finalitat didàctica i per pensar futurs diferents.
PE: La realitat és molt complexa i ens ofereix molts temes per aprendre. Quins creieu que han de ser els temes que hauríem de treballar a socials?
È: Els que siguin més conflictius. Als alumnes ens interessen més els temes controvertits, perquè això ens genera una motivació per aprendre. És important veure les diverses opcions que hi ha davant d’un problema social, perquè si només tens una sola visió d’un conflicte tan sols et podràs posicionar d’acord amb aquesta visió. En canvi, si en tens diverses pots dir: «Penso que és millor aquesta opció.» I segurament tindràs arguments per defensar-la.
M: Estic d’acord amb l’Èric. El llibre de text tan sols té una visió del món. No ens fa pensar.
PE: Podeu especificar una mica més per què hauríem de tractar els temes controvertits a classe?
È: Per guiar-nos a la vida. Els temes que nosaltres tractem a socials ens afecten en la nostra vida. Per exemple, el 12 d’octubre. Aquest any jo sabré com posicionar-me respecte a la seva celebració. Un altre exemple: la crisi dels refugiats. A l’institut van venir representants de l’ONG Open Arms, una organització que rescata la gent atrapada al Mediterrani quan intenten migrar dels seus països per la guerra o per la pobresa. Van venir a explicar-nos que tenien el vaixell de rescat al port de Barcelona i que no el podien treure per anar a salvar més persones. Doncs jo, després de treballar aquest tema, em posiciono a favor del rescat i de l’acollida.
M: Per convèncer la gent per crear una societat igualitària, justa i respectuosa. Hem d’obrir les portes, tenir diverses visions del món, i ens cal conèixer totes aquestes visions per posicionar-nos i implicar-nos. Hi ha gent que pensa que les persones immigrants ens robaran la feina i ens quedarem sense; d’altres, en canvi, pensem que les persones immigrants enriquiran el nostre país amb l’intercanvi de llengües i cultures. Jo estic a la PAH –Plataforma d’Afectats per la Hipoteca– de Sabadell, i penso que no pot deixar de preocupar-nos el fet de quedar-nos sense casa. Ja n’hi ha, de gent sense casa. I és per culpa dels bancs i del capitalisme, no dels immigrants. Sempre hi haurà pisos buits i gent al carrer. El masclisme, la violència, l’ascens actual del feixisme, la pobresa, els refugiats, etc., són temes que s’han de tractar a classe.
PE: Què us ha d’ensenyar l’escola perquè pugueu contribuir a aquesta societat igualitària, justa i respectuosa?
M: Ens han d’ensenyar a pensar, argumentar i convèncer. Si creiem que el sistema ha de canviar i que hem de solucionar els problemes socials actuals, hem de ser capaços de posicionar-nos i convèncer amb arguments, dades objectives i contraarguments. D’aquesta manera podrem passar a l’acció. Una societat justa reclama una ciutadania activa que es posicioni davant els problemes i hi doni una solució. I això s’aprèn, si s’ensenya.
È: Qui ha de canviar aquest sistema són les persones, som nosaltres. Si a l’institut s’eduquen aquests temes, els alumnes tindrem més pensament crític i, en el futur, una ciutadania més capaç de canviar les injustícies. A la mà del professorat està formar gent que pugui canviar la societat actual.
PE: I a la mà de l’alumnat?
È: (Riu) Canviar el món
MARIA BALLBÉ JOAN PAGÈS
Coordinadors del monogràfic
