Molts són els antecedents educatius que, cadascun des de la seva expertesa, context i trajectòria han posat els fonaments d’una pedagogia centrada en les necessitats, interessos i motivacions de l’alumne/a: Dewey , Vygotsky, Montessori, Bruner, Freire. També els antecedents a Catalunya amb les diferents lleis educatives han proposat un canvi de mirada en l’enfoc curricular per repensar la manera com els continguts podrien traduir-se en habilitats i capacitats a desenvolupar en els alumnes. El decret 175/2022 es planteja com a una oportunitat per aprendre amb sentit i això vol dir:
“Mobilitzar els aprenentatges adquirits per respondre als principals desafiaments a què haurà de fer front al llarg de la seva vida, la meta no és la mera adquisició de sabers, sinó aprendre a utilitzar-los per solucionar necessitats encarnades en la realitat.”
Les situacions d’aprenentatge que ens proposen en el currículum són experiències d’aprenentatge que a partir d’un context determinat, plantegen un repte a l’alumne/a. Per tal de resoldre aquest repte, es planifica una seqüència didàctica que s’estructura a partir d’un seguit d’activitats que impliquen posar en pràctica diferents capacitats fonamentades en uns sabers específics. No n’hi prou amb els sabers però els necessiten per assolir les competències.
El Treball per Projectes s’emmarca dins d’aquesta manera d’aprendre. No totes les SA són projectes, però tots els projectes podrien ser situacions d’aprenentatge ja que tenen un repte (petit desafiament que sorgeix d’una pregunta , d’un problema, d’un cas, d’una polèmica, d’un servei…) i un context (l’escenari que plantejarà el repte, una possible realitat present, passada o previsible en el futur, de caràcter local o global que afecta l’alumnat i/o societat). Però el TpP va més enllà; hi ha altres factors que poden contribuir a que sigui una pràctica educativa reeixida. Cal també que hi hagi investigació sostinguda (encadenant coneixement al llarg de tot el procés), reflexió (metacognició), crítica i revisió (avaluació formativa i formadora), autenticitat (vinculats a realitats properes locals o a problemàtiques socials), i un producte que es comparteix amb la comunitat. Però, sobretot, l’alumnat ha de tenir veu i ha de poder prendre decisions. Es tracta d’aprendre pensant sobre el que fem, de crear connexions semàntiques entre el que ja sabem i la nova informació ”de manera que lo aprendido termina siendo una mezcla entre lo que ya sabíamos y lo que experimentamos” (Ruiz Martín, 2023).
Per tant, el professorat ha de ser capaç de dissenyar experiències d’aprenentatge que parteixin dels coneixements previs de l’alumnat i que els reptin a resoldre una situació en un context el més real o realista possible i això cal fer-ho amb rigor, alineant els objectius del projecte amb els sabers i amb els criteris d’avaluació per poder assolir les competències de les matèries i de la vida.
Dissenyar els projectes amb rigor vol dir fer ús de les estratègies i dinàmiques que la recerca educativa avala (hem de fonamentar les nostres pràctiques en evidències, no pas en ocurrències) i tenint en compte que no tot s’hi val. Cal ajudar els mestres a identificar i aplicar les millors pràctiques d’ensenyament i desacreditar mites nocius sobre l’ensenyament per millorar l’ensenyament i l’aprenentatge actuals. El professorat ha de saber com llançar el repte, quin tipus de preguntes són efectives, quins reptes són conductors d’aprenentatge, com alinear els objectius amb les activitats, quines rutines de pensament són més efectives per promoure la reflexió, com donar una bona retroalimentació,…
Necessitem professorat format en com implementar el treball per projectes a l’aula que no tingui por a aprendre cada dia perquè vivim en un món canviant.
Per això també és important disposar de temps no només per a la formació sinó temps de reflexió i consens als equips i claustres. La precipitació pedagògica és mala aliada.
Una prova més dels canvis constants és la irrupció de la intel·ligència artificial en les nostres vides i, més concretament, en l’educació. Cal formar l’alumnat en l’ús ètic de la IA i garantir el seu ús inclusiu i equitatiu. La IA ha de servir de suport educatiu, i millorar l’ensenyament i l’aprenentatge tant en aspectes administratius com en tasques educatives per aconseguir un aprenentatge crític i creatiu alineat amb els resultats d’aprenentatge.
Estem vivint un moment de canvis socials importants on els ciutadans del segle XXI han de tenir més que mai pensament crític, competència comunicativa i capacitat de resoldre problemes i reptes. El Treball per Projectes amb rigor en pot ajudar a avançar en aquesta línea.
