La mestra
Rosa Sensat i Vilà

L’any 1896, després de guanyar-hi una plaça d’auxiliar de pàrvuls, s’instal·la a Madrid. Ja hi havia viscut durant un curs, quan estudiava a l’Escuela Normal Superior amb el guiatge d’Agustí Sardà i Llaveria, professor d’aquest centre i amic de la família. L’experiència en aquestes escoles infantils no és gens agradable: acompanyada de mestres ignorants i sense il·lusió, hi aprèn, sobretot, què no s’ha de fer. Tot i així, de seguida que pot introdueix en aquelles aules una cultura escolar diferent, d’acord amb els seus principis.

A Madrid entra en contacte amb el nucli de la Institución Libre de Enseñanza, els promotors de la qual creuen en la regeneració del país a través de l’educació integral de les persones. Assisteix a les conferències de l’Ateneo de Madrid i del Museo Pedagógico. Participa en penyes d’intel·lectualsi en la vida cultural de la ciutat. Després d’aquests anys d’intensa activitat i formació, guanya les oposicions per entrar a l’Escola Normal Superior d’Alacant, on li encarreguen les classes de física, química i ciències naturals.

No són poques les oportunitats de sortir i explorar que se li presenten i les aprofita sense dubtar-ho. Per sort, ho pot fer: viu a prop de la família i sempre hi ha algú que es pot encarregar de la casa i dels fills.

Per a Rosa Sensat els viatges són experiències d’aprenentatge. El primer el fa l’any 1908 arran d’un viatge de negocis del seu marit  David Ferrer i visita diverses escoles d’Alemanya i Brussel·les. El 1911, juntament amb tretze mestres més que han estat becats per l’Ajuntament de Barcelona, viatja a França, Suïssa i Alemanya. D’aquesta experiència se’n redacta una memòria que es publica l’any següent. Per això sabem que visita l’Escola de Bosc de Lió.

La Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones
Científicas li concedeix una beca per a una estada a l’estranger. Entre els mesos d’octubre de 1912 i març de 1913 fa una estada a Bèlgica, Suïssa i Alemanya per estudiar, sobretot, la didàctica de les ciències físiques i naturals. A Brussel·les s’interessa  especialment pel pedagog Ovide Decroly, les metodologies vives del qual la inspiren en la seva pròpia obra pedagògica. A Ginebra, a través de Pau Vila –que hi estudiava–, visita l’Institut Jean-Jacques Rousseau i entra en contacte amb els homes i dones d’aquesta institució, particularment Pierre Bovet, Édouard Claparède i Alice Descoeudres. 

Una de les grans realitzacions de Rosa Sensat és l’Escola de Bosc de Barcelona, la primera escola activa pública i a l’aire lliure de Catalunya, on dirigeix la secció de noies. El mestre Antolín Monroy, amb qui treballa braç a braç, és el director de la de nois. L’edifici, situat a la muntanya de Montjuïc, acull nens i nenes de la ciutat amb l’objectiu d’oferir-los una educació en plena natura, que formi el caràcter, que els millori la salut i que respecti i desenvolupi la seva personalitat.

Promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, l’escola s’inaugura el 1914 a semblança de la Waldschule, creada deu anys abans a Charlottenburg, a Berlín, i s’inspira, tot i que té segell propi, en els plantejaments de John Dewey, Ovide Decroly i Édouard Claparède . S’hi treballa per centres d’interès i es posen els infants en contacte directe amb les formes de vida i el treball humà.

En un diari de classe, escriu: «Hem passat la tarda fent treballs manuals. La idea ha sortit de les nenes. Mentre passejàvem, havent dinat, han trobat un fruit petit de Pittosporum rodó, verd i tou. N’han fet gran provisió. Han demanat escuradents i han començat a jugar?, a treballar? El que en un principi era un joc s’ha convertit en un treball altament productiu i creador.»

Rosa Sensat és, des de ben aviat, membre activa de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1898-1939), l’entitat que més contribueix, durant el primer terç del segle XX, a la catalanització  escolar. S’hi apunta el 1914, quan l’entitat és petita i només té dos-cents socis. El 1915 és vocal de la comissió tècnica i l’any següent n’ocupa la vicepresidència. El 1918 forma part del consell directiu. A partir de 1920 és membre de la comissió editorial, amb el càrrec d’arxivera i bibliotecària.

La Protectora subvenciona escoles, organitza colònies d’estiu, impulsa concursos de geografia i història de Catalunya, crea càtedres de català a les Normals i, finalment, porta a terme una obra editorial important, amb l’edició de textos de qualitat. Precisament, un dels llibres que publica aquesta associació en la seva Editorial Pedagògica és el seu llibre Les ciències en la vida de la llar, que exposa de manera didàctica les lleis de la naturalesa en el que tenen d’aplicables a la vida de cada dia. La primera edició és de 1923 i l’editorial Altafulla el reedita el 1998, amb un pròleg de Marta Mata.

El feminisme de Rosa Sensat i Vilà mira de fer compatibles la modernitat i els drets de la dona com a persona amb el rol de mare i mestressa de casa. No és pas poca cosa en l’ambient masclista de l’època, tant entre la classe treballadora com entre la burgesia. «S’ha de destruir per sempre més —diu— la llegenda d’aquell àngel de la llar tant més atractiu i graciós com més ignorant. S’han de refondre en un de sol el tipus de la dona instruïda i el de la dona de sa casa, considerant la primera com a condició obligada de la segona», afirma en el pròleg

Rosa Sensat col·labora des de ben aviat amb l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona que dirigeix Francesca Bonnemaison, i presideix la Secció Permanent d’Educació i Instrucció, que s’encarrega de l’ensenyament primari, secundari, comercial, professional i domèstic. La seva filla Angeleta n’ocupa una de les vocalies. El 1922 assisteix com a ponent al III Congrès International d’Enseignement Ménager de París..

Després de disset anys, el 1931 deixa l’Escola de Bosc. Manuel Ainaud, cap de l’Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura, li proposa de dirigir el Grup Escolar Milà i Fontanals, en ple districte cinquè de Barcelona. Es troba amb més de mil alumnes i una quarantena de professors. Alexandre Galí explica que la tasca de doña Rosa, «malgrat els seus seixanta anys, va donar a l’immens i magnífic grup un aire de joventut i de joia i equilibri ensems, que potser no s’hauria trobat en cap més.»

Dues reunions setmanals amb els mestres, creació de grups de treball, unificació de metodologies, redacció de quaderns amb la feina diària i lectura compartida d’aquests textos, direcció eficient però càlida, trobades periòdiques amb els pares amb plena llibertat d’expressió per fer preguntes o presentar suggeriments, excursions amb els mestres per conèixer el país, aquesta és la feina de Rosa Sensat al Milà i Fontanals.

El 1932 assisteix al VIè Congrés de la Lliga Internacional de l’Educació Nova de Niça, juntament amb una vintena de mestres de Barcelona. Pot escoltar el físic francès Paul Langevin, el pedagog suís Adolphe Ferrière, el psicòleg suís Jean Piaget, la pedagoga italiana Maria Montessori, la mestra nordamericana Helen Parkhurst, la pedagoga belga Amélie Hamaïde i la pedagoga anglesa Beatrice Ensor, entre d’altres.

L’any 1934 publica el llibre Hacia la nueva escuela, més tard traduït al català –el 1978 i després reeditat el 1996– amb el títol de Vers l’escola nova, que ens permet de conèixer de primera mà el seu pensament pedagògic.

El 18 de juliol de 1936 comença la Guerra Civil i el dia 30 es mor el seu marit, després de mesos de malaltia. Rosa Sensat s’enfonsa. El país també. El 1938 cau una bomba a l’escola Milà i Fontanals però, malgrat que és ple d’infants, només produeix ferits lleus. En aquest moment demana la jubilació, que se li concedeix, però se li retira a inicis del franquisme.

Al final de la Guerra, com és preceptiu, es persona davant la Comissió Depuradora del Magisteri, que li fa dues acusacions: ser d’inclinació esquerranosa i de tendència separatista. Amb els avals que aconsegueix no se la depura i se l’instrueix un segon expedient de jubilació que es tanca el 1943.

Passa els últims anys de la seva vida reclosa, a Barcelona i a la casa que té a Argentona, amb una pensió ridícula. Cuida la mare fins que mor l’any 1945. L’any 1947 escriu els guions de quinze emissions radiofòniques, destinades a les dones, de temàtica diversa.

Rosa Sensat i Vilà mor a Barcelona l’1 d’octubre de 1961, a vuitanta-vuit anys. Ha viscut vint-i-dos anys d’exili interior. Està enterrada al cementiri del Masnou, on té un carrer, un monòlit i una escola dedicats.

La mestra Rosa Sensat va dur a terme una tasca educativa basada en aquestes notes característiques, que ella mateixa va resumir magistralment a Vers l’escola nova:

~ Obra evolutiva, no pas de revolució: conservar aquells valors que sempre seran patrimoni de l’escola en tots els temps i indrets del món però a la vegada adaptar-los a les noves idees.

~ Obra de respecte a l’infant i als seus interessos naturals, que condicionen tot el treball i són l’essència d’una concepció fonamental de l’educació.

~ Obra sense preocupacions didàctiques, no cenyida a mètodes determinats, sinó amb una gran llibertat d’acció, inspirant-se en els principis més que no pas en les fórmules.

~ Obra en contacte íntim amb la natura i el medi, rebent-ne tota mena de suggeriments i estímuls ocasionals en el desenvolupament normal.

~ Obra inspirada en una gran naturalitat i senzillesa, en els problemes de la vida diària, en un bon sentit exempt de tecnicismes professionals, sense complicacions de material.

Invariants pedagògiques, per fer servir una expressió de Célestin Freinet, que tot i ser escrites fa noranta anys, continuen essent ben actuals.

Marta Mata, Anna M. Roig, Pere Darder, M. Antònia Canals, M. Teresa Codina, Jordi Cots i Enric Lluch van impulsar una nova Escola de Mestres, més tard convertida en Associació de Mestres. Quan cercaven un nom que els identifiqués, Alexandre Galí els va suggerir el de Rosa Sensat: perquè era una dona en un entorn públic dominat per homes; perquè tota la vida va treballar en escoles públiques; perquè va ser una bona professional, estudiosa, reflexiva i oberta als nous corrents pedagògics; perquè sempre va posar l’accent en la formació de les mestres per millorar la qualitat del sistema educatiu.

L’Escola de Mestres Rosa Sensat iniciava les activitats el 4 d’octubre de 1965 amb un curs de tarda sobre didàctica de les Ciències Naturals, impartit per Angeleta Ferrer i Sensat, filla de Rosa Sensat. La nova institució amb el seu nom evocava la voluntat de continuar l’esplendorosa obra pedagògica de l’Ajuntament de Barcelona, de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat republicana. I fins avui.