L’Associació Blauhaus Audiovisual ha realitzat el projecte “MIRADES, per entendre el món”, integrat per diverses unitats didàctiques amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 com a fil conductor.
A través de 3 recursos —una web, una guia digital i una exposició—, el projecte proposa espais de debat i de reflexió sobre temes d’interès social, cultural i ambiental.
MIRADES està integrat per:
- EL REBOST D’ADALET — la ruta dels aliments
- EL POU DE TALLULAH — el viatge de l’aigua
- EL JARDÍ DE ZAHRA — històries sobre els drets humans
- EL MOSAIC D’AMARA — més enllà del gènere
- LA CIUTAT D’AMANDA — cròniques urbanes
- EL BASAR DE SOFIA — producció, comerç i consum
- SI LES PEDRES PARLESSIN — edificis singulars de Barcelona
- EL BAGUL DE SARA — La memòria del futur
EL REBOST D’ADALET. La ruta dels aliments
El model actual de producció i consum planteja desafiaments ambientals i socials importants. D’una banda, milions de persones, sobretot a les zones rurals de l’Àsia i de l’Àfrica Subsahariana, viuen d’agricultures de subsistència. És a dir, només consumeixen el que elles mateixes són capaces de produir. Gairebé 800 milions de persones encara viuen en una situació d’extrema pobresa, amb dificultats per satisfer les necessitats més bàsiques com la salut, l’educació o l’accés a l’aigua potable i als aliments.
De l’altra, moltes societats estan immerses en una versió poc amable del consum: el consumisme, que empeny els consumidors a adquirir compulsivament més i més productes. Aquest comportament, del qual depèn en gran manera el sistema econòmic actual, té greus conseqüències per a la salut del planeta, ja sigui per l’enorme consum de recursos que comporta, com per la gran quantitat de residus que genera.
Vull sol·licitar l’exposició “EL REBOST D’ADALET”
EL POU DE TALLULAH. El viatge de l’aigua
Tot i que l’aigua és el recurs més abundant del planeta, no és il·limitat: només el 3% de l’aigua és dolça, i d’aquesta, únicament l’1% està disponible per al consum. Un dels efectes més visibles de l’escalfament global és que cada cop plou menys en algunes zones i els ecosistemes es deterioren. D’altra banda, el 40% de la població mundial no disposa d’accés a fonts d’aigua potable, de manera que el model hídric actual no només és insostenible des del punt de vista ecològic, sinó també des del punt de vista humanitari.
La gestió sostenible de l’aigua és un dels desafiaments més grans per a la humanitat, un desafiament que no es pot encarar amb èxit sense la complicitat dels ciutadans i ciutadanes que, tot i el seu gran poder de transformació, no sempre disposen d’informació prou rigorosa per valorar els impactes que els seus actes tenen per a la sostenibilitat ambiental de la ciutat, del país o del planeta en general.
Vull sol·licitar l’exposició “EL POU DE TALLULAH”
EL JARDÍ DE ZAHRA. Històries sobre els drets humans
En resposta a les barbaritats comeses durant la Segona Guerra Mundial, l’Organització de les Nacions Unides —just acabada de crear—, va començar a treballar en la redacció d’un document que intentava, per primera vegada en la història, limitar el poder dels estats en favor d’una universalització dels drets humans. La redacció del text va ser fruit d’un esforç col·lectiu de representants de tot el món. El document final es va convertir en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fou aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948.
No obstant això, no sempre wa disposa d’informació prou rigorosa per entendre i llegir de forma constructiva conceptes com la igualtat, la pau, la llibertat, el respecte i la resta de valors i principis inclosos en la Declaració. Per això és imprescindible dur a terme accions de sensibilització i divulgació que ajudin a posar en valor els drets universals en totes les seves dimensions. En aquest context, a través de diferents escenaris, protagonistes i esdeveniments històrics amb els drets humans com a fil conductor, EL JARDÍ DE ZAHRA convida els lectors i espectadors a reflexionar sobre tots aquells valors que fan les societats més justes i inclusives.
Vull sol·licitar l’exposició “EL JARDÍ DE ZAHRA”
EL MOSAIC D’AMARA. Més enllà del gènere
Des de l’antiguitat fins a l’era moderna, l’evolució dels drets de les dones ha estat un procés complex i sovint tumultuós, una lluita perseverant per la igualtat, el reconeixement i la participació en la vida social, econòmica, política i cultural de les seves comunitats. Tot i els avenços, encara hi ha desigualtats que afecten les dones en molts contextos i a tot el món. Les dones continuen estant poc representades en posicions de lideratge polític i econòmic, i pateixen discriminacions salarials i dificultats per accedir a llocs de treball ben remunerats. Les tradicions i les normes culturals perpetuen els rols de gènere, limitant la participació de les dones en àrees com l’educació superior o l’accés a la propietat. La violència domèstica, les agressions sexuals, el matrimoni infantil o la mutilació genital, entre altres formes de violència, no han deixat d’existir.
Davant d’aquest escenari, EL MOSAIC D’AMARA proposa un espai de reflexió amb l’objectiu de contribuir a la construcció de comunitats on tothom, independentment del seu gènere, pugui desenvolupar plenament tot el seu potencial i viure amb dignitat i autonomia, contribuint positivament a la societat.
Vull sol·licitar l’exposició “EL MOSAIC D’AMARA”
LA CIUTAT D’AMANDA. El calidoscopi urbà
Als inicis del segle XIX, només el 2% de la humanitat vivia en nuclis urbans. Des d’aleshores, les ciutats no han deixat de créixer. Avui dia, el 60% de la població mundial —uns 3.500 milions de persones— viu en grans àrees metropolitanes, i es preveu que aquesta xifra serà del 70% per al 2050. Tot i els avantatges, cada vegada hi ha més arestes que fan trontollar l’optimisme amb què sempre s’ha contemplat aquest fenomen. La magnitud del creixement urbà a escala global planteja desafiaments cada vegada més importants en aspectes com la convivència, la gestió de la diferència o la sostenibilitat ambiental.
Construir ciutats que funcionin —que siguin verdes, resilients i inclusives— requereix un compromís en polítiques i inversions, però també la complicitat de les ciutadanes i ciutadans. En aquest context, LA CIUTAT D’AMANDA proposa un viatge a través de diferents paisatges urbans dels cinc continents, i convida l’espectador a imaginar com pot fer més inclusiva, pròspera i sostenible la seva pròpia ciutat. Les ciutats del futur no tenen per què ser un problema, sinó una oportunitat.
Vull sol·licitar l’exposició “LA CIUTAT D’AMANDA”
EL BASAR DE SOFIA. Producció, comerç i consum
Cada dia es consumeixen milions i milions de productes arreu del món. Darrere hi ha indústries fortes i complexes que inclouen la producció, el transport, l’emmagatzematge o la comercialització, entre molts altres factors. No obstant això, els models actuals de producció i consum plantegen desafiaments ambientals i socials importants. Aquest comportament, del qual depèn en gran manera el sistema econòmic actual, té greus conseqüències per a la salut del planeta, ja sigui per l’enorme consum de recursos que comporta, com per la gran quantitat de residus que genera. L’Organització de les Nacions Unides calcula que cada any es generen més de 2.000 milions de tones de residus sòlids al món, sobretot plàstics.
Alhora, gairebé 800 milions de persones encara viuen en una situació d’extrema pobresa, amb dificultats per satisfer les necessitats més bàsiques. En aquest context, EL BASAR DE SOFIA convida l’espectador a contribuir amb les seves actituds a la construcció d’una societat més sostenible i equitativa en allò relatiu als hàbits de consum, d’acord amb els Objectius per al Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides.
Vull sol·licitar l’exposició “EL BASAR DE SOFIA”
SI LES PEDRES PARLESSIN. Edificis singulars de Barcelona
Barcelona és coneguda per la seva herència arquitectònica que comprèn diversos períodes històrics, des de l’època preromana fins a l’actualitat. Si les pedres parlessin ens explicarien històries de reis i artesans, de batalles i prosperitat, de vida i de mort, de temps remots i de modernitat. No obstant això, molt d’aquest patrimoni és desconegut, fins i tot pels propis barcelonins i barcelonines.
SI LES PEDRES PARLESSIN, més enllà de les consideracions lúdiques o estètiques, és una excusa per conèixer en profunditat alguns dels seus edificis i construccions més emblemàtiques i singulars, ja sigui pel seu valor històric com per la contribució que van suposar per el desenvolupament de la ciutat.
Endinsar-se en el valuós patrimoni arquitectònic de Barcelona, fins i tot aquell que no forma part de les imatges més icòniques i que sovint passa desapercebut, és fer possible estimar la ciutat en tota la seva complexitat.
Vull sol·licitar l’exposició “SI LES PEDRES PARLESSIN”
EL BAGUL DE SARA. La memòria del futur
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser el tret de sortida d’un dels períodes més foscos de la història recent de Catalunya. La victòria de les tropes franquistes va obrir un llarg període de repressió cultural, política i social. A Catalunya, la repressió va ser especialment intensa, a causa del seu posicionament durant la guerra i la seva identitat cultural i lingüística diferencial. La mort de Franco el 1975 va obrir un període ple d’incerteses sobre el futur del país, un període de transformacions polítiques, socials i culturals que ha passat a la història amb el nom de la Transició.
De la mateixa manera que en un bagul es guarden records, cartes, fotografies i altres objectes significatius, EL BAGUL DE SARA conté relats i experiències acumulades al llarg del temps sobre tots aquests fets. Catalunya ha estat pionera a l’hora de consolidar el dret a la veritat, la justícia i la reparació. La memòria històrica no només serveix per recordar el passat, sinó que té un paper fonamental per explicar a les noves generacions els abusos comesos, per evitar que els errors no repeteixin en el futur.
Vull sol·licitar l’exposició “EL BAGUL DE SARA”
MATERIAL DIGITAL PER CONSULTAR I DESCARREGAR
- EL REBOST D’ADALET — la ruta dels aliments (www.elrebostdadalet.cat)
- EL POU DE TALLULAH — el viatge de l’aigua (www.elpoudetallulah.cat)
- EL JARDÍ DE ZAHRA — històries sobre els drets humans (www.eljardidezahra.cat)
- EL MOSAIC D’AMARA — més enllà del gènere (www.elmosaicdamara.cat)
- LA CIUTAT D’AMANDA — cròniques urbanes (www.laciutatdamanda.cat)
- EL BASAR DE SOFIA — producció, comerç i consum (www.elbasardesofia.cat)
- SI LES PEDRES PARLESSIN — edificis singulars de Barcelona (www.silespedresparlessin.cat)
- EL BAGUL DE SARA — la memòria del futur (www.elbaguldesara.cat)
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE LES EXPOSICIONS
L’exposició física, dels projectes esmentats més amunt, consisteixen en 8 mòduls (rollups) de 2×0,85m amb una selecció dels continguts més rellevants de la versió digital. El conjunt, fàcil de transportar, està pensat per ser instal·lat en sales, vestíbuls o llocs de pas, ja sigui en paral·lel o en línia, d’acord amb les característiques de l’espai. Alternativament, es poden muntar en espais independents.
