Font: kisa&kisa
La celebració cada any del 25N no diu molt de com van les coses en termes d’erradicació de la violència masclista. Cal fer-se preguntes. Quina escola volem, reproductora o emancipadora? Quan té lloc el primer aprenentatge de superioritat d’un sobre l’altra i el menyspreu per les coses que se li consideren pròpies? Quan i on continuen?
SISTÈMICA I ESTRUCTURAL
Ets un nen, sentidament i biològicament, i et mous, de forma matussera perquè encara estàs aprenent a caminar, amb tot el teu cos, ocupant tot l’espai de la classe. Vas d’un lloc a l’altre sense mirar amb qui et creues, sense modificar la teva ruta, convençut que pots anar per allà on vulguis sense importar qui més hi ha a la sala. Anys més tard, jugues al pati ocupant l’espai central, corrent, xutant la pilota, cridant, ple d’energia, i ràbia a vegades. Qui està jugant amb tu? T’hi has fixat? On queden la resta?
Ets adolescent i, un dia, amb una amiga, rebentes la bombolla de l’espai personal i, sense llegir la seva cara, et deixes anar sense saber del cert si ella ho desitja. I, de jove, creus que pots cridar per la finestra de l’habitatge que t’acull, qualsevol obscenitat que et passi pel cap envers les dones joves que són les teves companyes.
SISTÈMICA I ESTRUCTURAL
Els fets que van tenir lloc el passat mes d’octubre al Colegio Mayor Elías Ahuja de Madrid van ser molt greus, però segons exalumnes, succeïen des de feia molt de temps i mai no se’n va parlar obertament. Se’ls va tractar com a una criaturada inofensiva i no hi va haver cap actuació de reparació. I una vegada més els mitjans i les xarxes van posar el focus en les víctimes i s’hi van acarnissar amb les declaracions d’algunes de les noies per desprestigiar-les a totes, una vegada més. No ens equivoquem de focus! A elles se les ha d’empoderar, sí. Però amb ells, cal una ferma tasca de desconstrucció, de reparació, d’educació.
SISTÈMICA I ESTRUCTURAL
Una enquesta de l’any passat, fa palès que un 20% dels nois joves neguen l’existència de violència masclista. Aquest 20% sovint, a certes aules, ocupa tant d’espai que semblen més, perquè amb les seves formes fan callar la resta. Són els mateixos nois qui se senten atacats cada vegada que senten la paraula feminisme. Cal preguntar-se si dins d’aquest 20% també hem d’incloure a qui no només nega la violència masclista sinó que l’exerceix, sense cap mena de pudor.
SISTÈMICA I ESTRUCTURAL
El marcador no s’atura, les estadístiques continuen sent esfereïdores, a casa nostra i arreu. Infants i dones víctimes de violència sexual com a estratègia bèl·lica, dones joves ultratjades i assassinades per portar malament el vel o no portar-lo. A l’Estat espanyol, un 57,7% de les dones joves entre 18 i 25 anys reconeix haver mantingut relacions sense desig sexual, sota la pressió de la seva parella, i un 67% ha rebut comentaris sexistes. Hi ha un preocupant augment d’agressions sexuals en grup a noies joves. Les denúncies per violència masclista han pujat un 7,1% a Catalunya el segon trimestre de l’any.
SISTÈMICA I ESTRUCTURAL
Posant una mica d’atenció al comportament dels infants més petits, observem que ja des de la primera infància existeix una predisposició a la cura per part de les nenes, mentre que els nens tradicionalment tenen més interès pel moviment i les maquinàries. Segurament té molt a veure amb el model que tenen a casa on possiblement és la mare qui desenvolupa les tasques relacionades amb la cura. Si ens imaginem una família tipus, no és difícil que ens vingui al cap una mare carregant les criatures i un pare conduint el cotxe.
Aquest patró el veiem també reproduït en els contes, els dibuixos de la tele, les cançons. Llavors no es fa difícil arribar a la idea que si volem canvis en l’imaginari dels infants, ens hem de plantejar com fer arribar altres models i referents on aquestes tasques quotidianes són desenvolupades per igual al marge del gènere. A les escoles, en el nostre dia a dia també contribuïm a aquesta reproducció i molt especialment a bressol, on la representació d’homes en el rol d’educador és molt minoritari i casualment quan n’hi ha, es troben a la direcció del centre.
Hem de continuar fent palès que la violència hi és, que la violència té moltes formes i que no n’hem de naturalitzar cap.
COM A DOCENTS FEMINISTES
Diem NO a la violència masclista! I diem SÍ a la vida, a la llibertat, a l’empoderament femení, a sentir-nos segures en la foscor de la nit, al dret a poder decidir sobre els nostres cossos, sobre el nostre futur, a estimar a qui vulguem sense amagar-nos, a vestir-nos sense por…, i a estar VIVES.
COM A DOCENTS FEMINISTES
Hem de continuar fent palès que la violència hi és, que la violència té moltes formes i que no n’hem de naturalitzar cap. Hem d’acompanyar infants i joves a detectar-les, a diferenciar-les “d’una broma” i a aturar la violència masclista d’arrel. És urgent revertir aquesta situació d’impunitat en la qual viuen molts nois que es creuen en el dret d’insultar i violentar les dones amb qui conviuen. Hem d’erradicar les relacions d’abús i maltractament i exigim a l’administració educativa els recursos per fer-ho.
COM A DOCENTS FEMINISTES
Afirmem que es tracta de reconèixer-se, de valorar-se, de validar l’existència de l’altra, del desig del seu benestar i el propi, de cuidar i cuidar-se. Va de tenir cura de les relacions, les persones, l’entorn i el planeta. Es tracta de transmetre el valor de les cures. I exigim educació afectivosexual a tots els centres, a totes les etapes, a tots els nivells.
COM A DOCENTS FEMINISTES DIEM NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA I TREBALLEM PER UNA EDUCACIÓ FEMINISTA, CATALANA, LAICA I ANTIFEIXISTA.
