Hem de compartir per transformar. Hem de buscar els nostres propis fils de seda, que siguin forts per caminar per sobre d’ells, de manera que puguem construir, entre totes i tots, una teranyina enorme i forta.
Aquesta va ser una de les conclusions a què van arribar els més de 250 mestres d’educació infantil que van participar dissabte 24 d’octubre a la Jornada “Aprenent a caminar sobre fils de seda” que es va celebrar a l’Escola Drassanes de Barcelona.
Durant tot el dia, els mestres Gino Ferri, David Altimir i Mara Davoli, i els mestres de l’escola Congrés-Indians de Barcelona, de les escoles bressol municipals de Vic, i de l’escola Els Pinetons de Ripollet van aportar els seus punts de vista sobre com construïm a través de les nostres pròpies experiències una imatge d’infant ric i capaç, un infant que té recursos des que neix i que és constructor actiu del seu coneixement, amb un potencial extraordinari, sense deixar-nos mai de sorprendre’ns.
En la seva intervenció, la primera del dia, el mestre de les escoles infantils de Reggio Emilia (Itàlia), Gino Ferri, va dir que la relació i la interacció són dinàmiques que es construeixen amb aprenentatge i coneixement, i que hem d’aprendre a construir les nostres pròpies experiències educatives, inspirant-nos en altres experiències, però interpretant-les amb intel•ligència i coherència amb la nostra realitat, per tal de construir una identitat original.
Per la seva banda, David Altimir, mestre d’infantil a Taradell, va dir que hem d’aprendre a ser adults, potents i capaços, perquè l’adult potent i capaç sap viure la inseguretat com un recurs, en lloc de repetir allò que l’escola, en la seva forma més tradicional, li ha ensenyat. A més, va afegir Altimir, “els canvis no es poden fer en solitud. Hi ha contextos que ho faciliten: la xarxa, el grup de treball, les escoles d’estiu, altres escoles que han generat processos de canvi”.
Ja a la tarda, la mestra Maria Rovira, parlant de la documentació a l’escola va afirmar que “La documentació està viva i cada dia s’ha d’anar refent”, mentre que David Castillo va afegir que “no tenir un guió preestablert del que ha de passar no vol dir que no hi hagi intencionalitat. Propiciar el temps subjectiu de l’experiència personal dels infants, permet que el visquin amb consciencia”.
