Herois Ràpid, un projecte que salva vides

Ser mestre de primària té moltes coses bones. Una d’elles és conviure amb l’edat de la innocència, que a tots nosaltres cada dia ens cau més lluny. Cert que en moltes ocasions els nostres alumnes ja conviuen amb les realitats fosques de la societat, sempre inacceptables i particularment doloroses quan toquen als infants i joves. Però vivim en el primer món i, per sort, la majoria dels nens i nenes es pot dir que es troben amb ambients sans en què el candor que els és propi es pot desenvolupar amb normalitat. Tal qual un llibre de Teo, que presenta realitats amablement descrites i irrefutables, perquè en efecte a la platja hi trobem els banyistes que es refresquen, el carrer és ple de botigues, és a la sabateria on trobarem les xancles, i a la fleca on ens esperen les barres de pa que podrem degustar a taula, quan tota la família es reuneixi a l’hora de dinar. No cal dir, és clar, que progressivament afegim els matisos necessaris, no és el mateix una classe de primer que una de sisè, i que sempre estem atents a deixar la porta oberta al pensament crític, evidentment, però per força la dimensió descriptiva de la nostra tasca té un gran pes, cal primer farcir-los el disc dur, després ja aniran veient on resulta que el sistema no és del tot perfecte. O fins i tot mentider.

La mort i la malaltia estan entre aquests elements no gens afables, i no els podem obviar. Per desgràcia, algun alumne ja els ha conegut. Un sempre pensa que no li tocava, de la millor manera aconsegueix presentar el programa internacional Herois Ràpid (Fast Heroes). Des d’una pàgina web amena i clara, i a través de personatges que semblen vinguts d’una pel·lícula de Pixar, Herois Ràpid ensenya als nens i a les nenes com detectar els símptomes de l’ictus i com han d’actuar. El projecte va néixer al Departament d’Educació i Política Social de la Universitat de Macedònia, a Grècia, i és possible gràcies al suport de la Iniciativa Angels, la qual s’ocupa de la difusió d’un estàndard internacional de bones pràctiques a l’hora de combatre l’ictus i de garantir unes condicions de vida amb qualitat als molts pacients que el superen. Herois Ràpid està pensada, de manera específica, perquè siguin els néts i les nétes els qui tinguin cura dels avis i les àvies, un revers veritablement bonic d’aquesta convivència entre generacions que l’atrafegada agenda de pares i mares treballadors ha fet tan contemporània.

Estem parlant d’un programa que salva vides. Sí, exactament això. Ho he vist de prop.

Un dels meus alumnes, en César, va encaixar en el perfil per al qual tot plegat està dissenyat. Que potser a les classes el van fascinar les càpsules animades on va veure el procedir dels personatges? Hi va projectar, per ventura, l’experiència que encara no sabia que en uns mesos havia de viure? No importa, això deixem-ho per si en volguessin fer una pel·lícula. Simplement hi va ser. Va atendre. I va entendre. I quan va arribar el moment va saber identificar els símptomes en l’àvia, va trucar a urgències i li va salvar la vida.

Efectivament, ha estat una de les vivències més gratificants que he tingut com a mestre: trobar-me la confirmació inqüestionable que uns ensenyaments treballats a la classe s’havien traduït en una acció concreta i positiva, i del rang més alt que es pugui imaginar, el més lligat a l’experiència de viure.

Amb la porta de la classe tancada, l’edat de la innocència retroba un espai al qual a tots ens agradaria tornar. Altre cop com en un llibre de Teo, els trens s’aturen a les estacions, els vaixells de pesca tornen al port i els néts salven la vida dels avis.

Quan un està a punt de preguntar-se si estem fent bé, si no serà que estem mostrant als nostres alumnes el relat fals d’un món que en realitat no existeix, és aleshores quan penses que no, que ja és aquest el camí correcte. Cal que els ensenyem com hauria de ser el món. Cal que l’estimin i el vulguin en la seva perfecció de relat infantil. Així, quan en descobreixin les mancances, potser la indignació els donarà el nervi i l’empenta que són necessaris per canviar-lo.

 

Jordi Barbens Girona
Diplomat en Magisteri Especialitat Educació Física. Mestre de Primària. Director de Lleure

 

Si voleu convertir-vos en formadors de superherois contra l’ictus, només heu d’emplenar aquest formulari i es posaran en contacte amb vosaltres a inici del curs per facilitar-vos tota la informació necessària i enviar-vos el material de treball dels Herois RÀPID.

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!