ARREMANGUEM-NOS QUE AIXÒ JA COMENÇA: ALGUNS RECURSOS
La poesia hauria d’estar ben present als serveis destinats a la petita infància des de l’escola bressol. En arribar a l’institut ens serà de gran utilitat saber com els alumnes s’hi han acostat al llarg del cicle superior i de quin bagatge anterior disposen. Fer-nos una idea de la cartografia poètica del grup ens ajuda a determinar com podem continuar avançant per aquest ecosistema.
[“Diez pájaros en mi ventana” de Felipe Munita, “El vuelo infinito” de Fran Pintadera, “44 poemas para leer con niños” selecció de Mar Benegas, “El idioma Secreto” de Maria José Ferrada, “Per fer el retrat d’un ocell” de Jacques Prévert, “Arbolidades” de David Hernández Sevillano, “Cor d’ocell” de Mar Benegas, “Bitxopoemes i altres bèsties” de Leire Bilbao, “Chamario” d’Eduardo Polo, “El lenguaje de las cosas” de Maria José Ferrada, “Un arbre creix i no li preguntem per què” d’Eugénio Roda, “Los portadores de sueños” de Gioconda Belli i “Donde nace la noche” de Laura Forchetti.]
[“Cajita de fósforos” selecció d’Adolfo Córdova.]
A la Secundària el coneixement dels poetes clàssics ens ocupa molt de temps; tanmateix, no està de més preguntar-nos periòdicament què entenem per clàssic? Com podem incorporar d’una vegada per totes, i d’una manera totalment integrada, la presència de veus femenines en aquest cànon? De quantes maneres diferents podem aproximar els clàssics?
A continuació tres llibres que ens poden ajudar a aportar veus femenines a la Història de la Literatura:
[“Guardar la casa y cerrar la boca” de Clara Janés, “Peces en la tierra. Antología de mujeres poetas en torno a la Generación del 27” edició de Pepa Merlo, “Las primeres poetisas en lengua castellana” edició de Clara Janés.]
Conèixer el panorama editorial al voltant de la poesia ens possibilita tenir eines per escollir quin material presentem als joves i per quins motius, deslliurant-nos d’edicions desacurades i buscant noves opcions igualment assequibles. Valorar edicions facsímils, aquelles que annexen material inèdit, les que esdevenen objectes-tresor o, per exemple, les que possibiliten conèixer un artista a través d’altres recursos com el seu epistolari.
Arribar a l’aula amb diferents edicions d’un mateix poemari sota el braç ens permetrà també comparar aspectes que sovint passem per alt com les diferències entre traduccions (és possible traduir poesia? És el mateix traduir que interpretar? És el mateix traduir que reescriure? I tantes altres qüestions…) o el llibre com a objecte (La disposició dels elements a les pàgines facilita o dificulta la lectura? Quina edició és més visualment atractiva? Què considerem atractiu en un llibre? S’adrecen al mateix públic?).
Una altra urgència és la cerca d’autores catalanes contemporànies com ara Mireia Calafell, Silvie Rothkovic o Anna Gual, o commemorar escriptores d’altres comunitats com les gallegues Chus Pato i Olga Novo. A la vegada que obrim la mirada per sortir més enllà de les fronteres i viatjar a l’Índia, Bangladesh o la Xina:
[“Como la flor del almendro o allende” de Mahmud Darwix, “Diván de poetisas árabes contemporáneas” edició de Jaafar al Aluni, “Allí donde el río se incendia. Antología de poesia Libanesa moderna” selecció de Joumana Haddad, “Jo soc vosaltres. Sis poetes de Síria” edició de Mohamad Bitari, “12 poetas bengalíes” edició de Sumana Sinha i Lionel Ray, “El pájaro y la flor” edició de Carlos Rubio, “Violeta agreste” de Chiyo, “Batete. Encontrando trozos de identidad” de Micaela Mahi i “Ombligos y raíces. Poesía Africana” edició de Justo Bolekia Boleká.]
Talment, ens pertoca seguir fent entrar per la porta gran a la poesia experimental: cal·ligrames, poesia visual, cartografies o poesia objectual. Amb l’objectiu d’explorar les limitacions de la llengua, la poètica i l’art.
[“Poesía experimental española” editat per Calambur, “Poesia visual catalana” editat per la Generalitat de Catalunya, exemple de poesia objectual i “Zurita” de Zurita.]
[“Último Round” de Julio Cortázar.]
A banda de seleccionar llibres podem transitar altres suports, com els enregistraments audiovisuals de la poesia de denúncia com la de Victoria Santa Cruz o el llenguatge musical indiferenciat de la poesia com les cançons de Violeta Parra, Chavela Vargas, Gemma Humet, Sílvia Pérez Cruz o fins i tot Roba Estesa i productes com ‘El Mal Querer’ o el recent ‘Moto Mami’ de la Rosalía (qui s’atreveix a fer-ne un anàlisis col·lectiu amb els joves des d’una mirada poètica?!).
Actualment, trobem una oferta de propostes molt interessants de sessions de Jam i Slam on prima la creació espontània i la representació en viu d’una poesia a cavall del recital i la representació escènica. A espais com el CCCB, el Club Cronopios, el Centre de Arte Mutuo o Poesia o Barbarie podreu considerar exemples que us inspiraran per organitzar festivals a les aules.
Les performances on el mateix cos es transforma en poesia, les provocacions poètiques i les instal·lacions com a metàfores de l’espai d’artistes com Chiharu Shiota poden obrir-nos als ulls a noves formes de representació poètica que s’escapoleixen de les pàgines i prenen noves dimensions.
Per acabar, aprofitar les noves xarxes socials com a eines per generar i compartir cultura pot ser una manera molt eficaç de realçar les seves virtuts i difondre’n un ús responsable i constructiu, sempre que es combini amb altres propostes experiencials fora de la pantalla. L’obertura d’un compte de Twitter com a plafó poètic de grup o un Instagram comunitari com a diari poètic visual són maneres de treure profit d’uns mitjans molt familiars pels adolescents. Una bona idea extreta de ‘Poetry News’ és el disseny d’un suplement o diari d’institut on les notícies que hi apareguin estiguin escrites mitjançant la poesia. Tampoc hem de menystenir la vasta oferta de magazines digitals i webs que poden mantenir-nos al dia de les noves veus de la poesia jove que no hauria d’estar renyida, en cap cas, amb la resta del temari, algunes d’aquestes pàgines poden ser la Revista Caracteres, la Kokoro, Mercurio, Zejel, Aullidolit o Ocultalit per citar-ne unes poques.
Nota: Les persones interessades podeu ampliar el contingut d’aquest article assistint a la conferència organitzada pel CESIRE ‘Viure la poesia a la secundària’ que s’emetrà l’11 de maig de 2022 en línia. Podeu inscriure-us a través d’aquest enllaç (click).
(I) Dia Mundial de la Poesia | La poètica a l’institut
Mònica C. Vidal
Mediadora Literària i artista interdisciplinar
