OPINIÓ
Tornem a trobar-nos a l’inici d’un nou curs escolar amb novetats, amb noves certeses i incerteses. Fa un cert temps que vivim en un món d’incerteses, en el terreny econòmic, polític… i també en el de l’educació, com a part d’aquest món. Cal, però, preguntar-nos si és un fet puntual o no, perquè tot educador viu instal·lat permanentment en la incertesa, el dubte i el desig d’encert en les accions educatives que emprèn davant de cada infant i de cada grup.
A aquesta incertesa pedagògica darrerament s’hi ha d’afegir l’administrativa, atès que a cada canvi de govern hi hem de sumar els canvis en educació, que generen també incerteses per al futur.
El curs que hem acabat ha estat el del canvi del calendari amb la incorporació de la setmana blanca i el proper curs serà el de la supressió de la sisena hora i el del SEP (Suport Escolar Personalitzat), que segons com s’interpreti pot qüestionar el model d’escola inclusiva que moltes escoles han construït amb encert durant molts anys. A més, hi ha el remoreig sobre retallades de professorat, de mestres i de pressupostos, que crea també incerteses a llars d’infants, escoles i instituts, i encara més enllà, com ara a les escoles de música.
A tot això cal afegir-hi la polèmica interessada i inexistent del model d’immersió lingüística. Interessada, perquè el que un grup reduït de famílies i unes instàncies judicials han fet ha estat obrir un conflicte per desestabilitzar una realitat serena i reeixida. Inexistent, perquè la immensa majoria de mestres, d’infants i de famílies hem construït un model que, sense imposicions de cap mena, enriqueix i afavoreix la convivència entre persones de diferents cultures que es cohesionen al voltant del català com a llengua de l’escola.
Aquestes incerteses i polèmiques generen sentiments que ens han de portar al terreny de l’acció més que al de la reacció. Són oportunitats per plantejar de nou el sentit del que significa renovar el nostre compromís davant els infants i els joves.
