Molts mestres es troben amb preguntes i dificultats a l’hora d’atendre alumnes amb problemàtiques de salut mental. A vegades necessiten pautes i consells per actuar davant de nens i nenes amb TDAH, autisme o epilèpsia, així com per lidiar amb la diversitat de l’aula sense caure en l’error d’assignar etiquetes precipitada i innecessàriament. És per aquest motiu que aquest dimecres la neuropediatra Mercè Pineda ha assistit a la primera conversa de l’Escola d’Estiu, on ha conversat amb les assistents sobre infància i salut mental.
Davant dels reptes que presenta un alumne amb aquestes característiques, la neuropediatra ha explicat que és molt important tenir una bona relació i comunicació entre tots els agents presents a la vida de l’infant: el neuropediatra, el pediatra de capçalera, els mestres i, per descomptat, la família. És fonamental, entre moltes coses, per detectar la seva evolució o saber si la medicació està tenint l’efecte desitjat. L’escola és el lloc on els nens i nenes passen més temps, així doncs, és necessària la seva col·laboració per corroborar si aquell tractament funciona.
També és important no caure en l’hiperdiagnòstic, especialment quan veiem infants que són molt moguts: “no tots els nens tenen TDAH o hiperactivitat”, ha apuntat Pineda. Amb simples proves, com fixar-se si el nen continua movent-se quan veu els seus dibuixos preferits o un partit de futbol, pares i mestres poden descartar algunes de les seves preocupacions. Així mateix, sempre és important que les famílies acudeixin als professionals per acabar de definir què li pot passar al seu fill.
Algunes de les mestres assistents també han mostrat les seves preocupacions en relació a la falta de recursos. Si ja suposa un repte atendre alumnat amb problemàtiques de salut mental, tot es complica quan l’escola no disposa de prou recursos. Una de les mestres de secundària ha explicat les dificultats que es presenten en etapes com l’ESO, on sense cap mena de formació sanitària, molts cops troben a faltar un major acompanyament per saber com afrontar els trastorns que pateixen els joves.
Tot i això, també hi ha hagut espai per les vivències positives. Una mestra d’infantil ha compartit la seva experiència pel que fa a la inclusió a les aules: van observar que els infants tenien més facilitat per comunicar-se amb els seus companys amb trastorns mentals i això va començar a generar una millor comunicació i relacions.
L’important és que aquells infants amb problemàtiques de salut mental tinguin un bon acompanyament pel seu entorn. És cert que, en moltes ocasions, a les famílies els costa acceptar el diagnòstic, però la doctora ha remarcat que això no fa que l’infant sigui infeliç. Així doncs, una de les claus recau en la manera en com s’acompanya als infants: a partir de teràpies, converses i jocs que els permetin gaudir, l’infant podrà ser plenament feliç i, sens dubte, aprendre.
