Foto: Antoni Poch de l’Associació de mestres Alexandre Galí, Assumpta Baig de la Fundació Marta Mata, Mar Hurtado de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i Núria Larroya de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
OFRENA FLORAL A FERRER I GUÀRDIA
114è aniversari de l’afusellament
Monument a la muntanya de Montjuïc (Av. de l’Estadi, 31-33)
16 d’octubre de 2023, 12h
Bon dia a tothom.
Gràcies per convidar-me, com a presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, en aquesta ofrena floral a Ferrer i Guàrdia, pocs dies després del 114è aniversari del seu injust afusellament.
És un honor avui poder representar la nostra entitat en aquest acte.
L’Associació de Mestres Rosa Sensat, que té la seu a l’avinguda de les Drassanes, davant del Museu Marítim, és una entitat amb prop de seixanta anys d’història, que com sabeu es dedica a la formació permanent dels docents, a l’organització de l’Escola d’Estiu, a la publicació de llibres i revistes de temàtica pedagògica i a la dinamització de la seva important biblioteca, especialitzada en pedagogia i en literatura infantil i juvenil, amb un fons únic al país. També, pretén ser un espai d’investigació del que ha de ser una educació de qualitat, comptant amb l’aportació de socis, escoles, instituts i universitats que s’acosten per oferir-nos la seva experiència, opinió i temps per compartir.
Us parlo, avui, en nom d’una comissió executiva renovada i d’una nova junta rectora sorgida de l’assemblea passada, que té l’encàrrec de dirigir l’entitat en els pròxims tres anys. Ens hem agafat aquesta tasca amb empenta i molta il·lusió, tot sabent que l’encàrrec no és gens fàcil, ja que l’Associació ha passat uns temps de serioses dificultats econòmiques que sembla, però, que anem superant.
Aquest any 2023 nosaltres celebrem l’Any Rosa Sensat, proposat pel Departament de Presidència del Govern, amb l’objectiu de posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria de la seva personalitat històrica que, sens dubte, ha deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans i que ha arribat a donar nom, a proposta en el seu moment d’Alexandre Galí, a la nostra associació de mestres.
Entre Francesc Ferrer i Guàrdia i Rosa Sensat i Vilà hi ha moltes diferències, entre les quals, la cronològica. Ferrer nasqué 14 anys abans i Sensat morí 52 anys després. Ferrer i Guàrdia el van matar a l’edat de 50 anys; Sensat morí quan en tenia 88. Hi ha també, i sobretot algunes diferències en la manera d’entendre l’educació, en les quals ara no aprofundirem. Dues persones amb ideals clars i amb ganes de transformar l’educació per transformar el món.
Posem l’accent en algunes semblances entre els dos grans de la pedagogia. Dues personalitats de pes que han passat a figurar en un lloc d’honor dins de la història de la pedagogia catalana i, per extensió, de la pedagogia en general.
En la pedagogia de Ferrer, igual que en la pedagogia de Sensat, hi ha una intenció social clara. La transmissió de valors tan importants com la pau, la solidaritat i l’amor apassionat per la justícia és present en l’obra i en els escrits de tots dos. Tant Ferrer com Sensat estarien d’acord, segurament, que la forja d’un individu feliç és inseparable de la creació d’una societat solidària.
Llegim:
«La dona no ha d’estar reclosa a la llar. El radi de la seva acció ha de dilatar-se enfora de les parets de la casa: aquest radi hauria d’arribar fins on arriba i acaba la societat. Però, per tal que la dona exerceixi la seva acció benèfica, no han de convertir-se en gairebé un no res els coneixements que se li permetin: haurien de ser en quantitat i qualitat els mateixos que es proporciona a l’home».
Us podria preguntar de qui és, aquest text. ¿Rosa Sensat el podria haver signat?: segur que sí. Però és de Ferrer i Guàrdia.
Un altre text: «A l’escola que funciona a base d’autoritat, volem oposar l’escola de la llibertat. L’escola tradicional, que es basa en l’autoritat externa, que imposa normes, que subministra coneixements, que obra de fora cap a dins, es vol substituir per l’escola on el mestre s’emmotlli a l’esperit de l’alumne, s’acomodi a la seva voluntat i deixi obrar la naturalesa humana sense cohibir-la. És una educació segons el principi de la llibertat».
I aquest text, ¿de qui és? ¿Ferrer i Guàrdia el podria haver escrit?: segur que sí. Però és de Rosa Sensat.
Escriu Ferrer i Guàrdia al llibre L’escola moderna: «L’esperit de llibertat ha de dominar tota l’obra de l’educació del futur». I, per la seva banda, escriu Rosa Sensat al llibre Vers l’escola nova: «La llibertat és una conquesta a què la persona arriba per mitjà de l’educació i la cultura».
Llibertat i educació, dos mots que es repeteixen en Ferrer i Sensat. I és que tant l’una com l’altre estan d’acord en el fet que el valor de l’educació resideix en el respecte de la voluntat física, intel·lectual i moral de l’infant.
Una educació exempta de dogmatismes que deixa al mateix infant la direcció del seu esforç i que no es proposa altra cosa –i en aquest cas són paraules de Ferrer i Guàrdia– que secundar-lo en la seva manifestació.
Gràcies, doncs, per deixar-nos participar en aquesta ofrena floral. Per nosaltres ha estat un goig immens de compartir-ho amb vosaltres i de ser part d’aquesta celebració anual.
Ara fa poques setmanes vam fer una trobada amb la Fundació Ferrer i Guàrdia per tal de poder-nos conèixer més i millor. Qui sap si, més endavant, podem engrescar-nos en algun projecte de manera conjunta. Per què no?
